No pretenc fer una prosa ni molt menys de la via ni tampoc descriure-la pam a pam, ja que els relats que corren per la xarxa són múltiples, tant sols vull fer alguns comentaris/reflexions esperançadors pels pròxims repetidors o per la gent “cagada” com jo que no ens atrevíem a pujar tant sols pel que hem llegit mentre estem assentats en una còmode cadira.
Tant sols comentar que ahir (un dia esplèndid) amb el Guillem vam repetir la via i per fi sabem de primera mà la obra mestre que ens han deixat en Casasayas “Haus” i els germans Estrems. M’inclino i aplaudeixo l’obertura, tenint en compte l’any que va ser oberta!
La via és exposada, això ho ratifico. El segon llarg és morfològic i dur això també i el primer seguro està a tomar “pol saco”. Al tractar-se però, d’una xemeneia és més difícil quedar-te enganxat que caure. Per tant arribar al primer seguro es qüestió de no endinsar-se massa i tranquilitat i anar fent pas a pas. Tant sols em vaig encallar al principi per ficar-me una mica en dintre però superat aquest primer pas, després la xemenia es franca i tampoc ofereix tantes resistències (amb termes d’estretor). El buril casi no fa falta xapar-lo, ja que el parabolt està allà mateix. Sortir d’aquest és on vaig trobar les dificultats del llarg. Mig en diedre, mig empotrat es va fent. Aconsello sortir i pillar els bolos que hi ha a la dreta. El següent parabolt no el veus però queda a uns 5-
La via va ser molt disfrutada, amb això no dic que no passes ni por ni nervis (de manera controlada això sí). L’únic que després d’haver-me empapat de tantes històries encara me la imaginava molt més dura. I això que sóc un escalador “del montón” amb un grau que em permet fer vies clàssiques i poca cosa més.
Moraleja: a vegades (i jo el primer) hi ha vies que n’hauríem de llegir menys històries i enfrontar-nos-hi amb aquest esperit més aventurer dels pioneers. Sense faltar el respecte a la via us animo a provar-la, ja que és tot una ascensió de llegenda!!! Si us heu de baixar doncs cap problema, la via resta allà i segur que vosaltres evolucioneu com per repetir-la algun dia i disfrutar-la com ho vam fer nosaltres.
A gaudir del conglomerat Santbennedictí!
9 comentaris:
Felicitats per la via!,...què vols que et digui,...a mi em continua fent massa respecte i això que fa dues setmanes vaig fer l'Aresta Arcarons que va del mateix pal i la sensació va ser la mateixa que expliques tu: masses histories "pa no dormir" llegides però a l'hora de la veritat la vam disfrutar molt! De totes maneres sempre que faig una via d'aquestes em venen els dubtes existencials. Realment val la pena jugar-se la pell?(perquè no ens enganyem el risc hi és). No ho sé a vegades penso que sí i altres que no.
enhorabona crack! et vas cascar la xemeneia amb elegància i estil propi.
Ara et toca una aresta arcarons...
Dons jo l'he fet dos cops, i ja puc afirmar que no crec que m'arrossegui més per aquella xemaneia, quina agonia..no per les assegurances , si no, per com tu dius la morfologia de l'escalada,jeje!
L'arcarons és molt més expo, però més agradable d'escalar, no te res a veure...
Felicitats per l'escalada.
Pietro: doncs a mi em passa al revés que tu. Tinc moltes ganes de fer l'Aresta Arcarons, però em falta valor! Però jo crec que si t'has fet l'Aresta aquesta la trobaràs molt menys expo; i no crec que sigui una escalada de jugar-se la pell.
Menu: amb elegància no sé, amb estil pròpi segur!jeje. Bé tiu, ja saps a fer una mica de xemeneies i enfilar-t'hi tu algun dia! Segur que t'ho treus!
Miquel: Bé jo tampoc crec que hi torni per un temps. Però tampoc dic que no hi torni mai més.. L'arcarons fa por.... algun dia quan sigui gran.
Merci a tots!salut
Ei bou,
A mi em va molar, tot i suar de valent alla dins. Demà estarem per agulles a la mani, si volquessis podriem fer l'arcarons, quels de manre van a tibar-li fort a friki i jo passo. Trukm sit va bé.
Casualitats de la vida coincidir-hi, dissabte passat, el Menu me'n va parlar i demanar consell, i jo no recordava res de res, ni si l'havia fet. Li vaig demanar a mun tiet i em va fer meòria, però vaig preferir recordar-ho per mi mateix. Sortg q vaig trobar company a st.bebent, kin pal fer l'empotre dos cops seguits...
Au ciau bou, ens veiem demà al refu...
Ei Marsi, doncs el teu escrit m'ha animat!! A veure quan hi vaig... que l'opció de baixar-se sempre hi és!!
Raquel: Doncs clar que sí! Reitero el que te dit al teu blog: amb les vies que has fet no tindràs cap problema en fer aquesta i moltes d'altres que segur que les tens en ment. Si hi vas disfrutaràs!
Salut!
Eps !!
Em sembla que han trobat la teva bamba.. mira el foro de la feec.
k fuerte si than trobat la bamba...a mi a traves d la web d la feec em van trobar la camara d fotos...realment hi ha gent molt crack!
sort i ja diras si es la teva bamba i si es aprofitable encara!
Publica un comentari a l'entrada