Algunes instàntanies de l'aproximació per donar-li el caràcter llegendari. (Ara m'ha sortit la vena Picazo)
L1 (V+): en lliure el més fàcil però també el més exposat. Sobretot per sortir del tram vertical que separa el primer buril del segon que coincideix en el tram difícil. Després mundillo del IV i el V de navegar una mica. Amb algun pas una mica resistente que et posa les piles. Foto: Guillem i Aritz en el L1.
L2+L3: (6a o més!!!, V+/A0): més complicat en lliure però més equipat. Els passos tiesos són sortint de la R2 i R3. Són 6a's d'aquells d'agulles que et fan baixar la moral pel que t'arriben a fer suar. Foto: Guillem començant el L2.
L4 (6a+, V/Ao): el llarg original de la via se'n va cap a l'esquerra de la R3, però nosaltres vam fer la variant per la via Aromas que recomana el Picazo. És una sortida desplomada amb merlets disfrutons i equipat amb parabolts fins que l'asunto ja tomba fins a fer cim. Foto: Aritz a les últimes dificultats de la via.
I aquí van tres instàntanies ben parides que ens van fer dues cordades des de l'Agulla de l'Arbret i des de l'Ou Colom. Fotos: quan estàvem a la R3 i un cop a dalt de la Bessona Inferior.
4 comentaris:
realment impressionant que en aquella època s'obrís una via com aquesta.
Superats els "alejes" del primer llarg, una via per disfrutar sense parar. bones fotos.
aquet cap de setmana MCSS II
Felicitats pel viote. No coneixia directament ningú que l'hagués fet!
Això motiva a anar-hi!
Volem una ressenya!!
Pastoret!!! A veure si em portes a fer alguna llarga d'aquestes que vient les fotos encara m'han entrat més ganes. Apa vai al liu!
Publica un comentari a l'entrada