3 d’oct. 2008

Wild Planet a la Roca dels Arcs

Aquest cap de setmana Vilanova de Meià, concretament el bar Cirera s’hi oloraven aires de retrobada tal com ja ha comentat un tal Kletterer (que s’apartin les criatures, que arriba la jefatura!!), apart de torna a veure cares conegudes i veure fotos de l'estiu per Randa, ja que érem a puesto, no es podia marxar sense fer un tastet del calcari de la zona, més que res per justificar que era una retrobada de la FEEC i no de puntaires o sardanistes...

Com a perseguidor de vies TOPE CLÀSSIC o VIES REINES (Caranorte dixit), la Wild Planet era la via que em cridava més des de feia temps de la Roca dels Arcs. Per tant, només calia convèncer algú perquè m’hi acompanyés. Després de fer un sondeig, va ser fàcil trobar 2 pretendents (l’alpinero Marcel i el Bruno Sambarineit) que també anaven al darrere del Planeta Salvatge. Després de dormir en un hotel de mil estrelles que hi ha a la Font de la Figuera enfilem diumenge al matí cap a la via. Foto: el Sambarinait empalmant els 2 primers llargs.

Què dir de la via que no s’hagi dit per la xarxa?... em sembla que RES. Com ja sap tothom o si més no la majoria dels que estem connectats virtualment, la via s’ha reequipat amb parabolts, substituint el podrimer de seguros que tothom parlava per peçes a canyon. Només vam fer un pas d’alien per arribar a un parabolt un pèl llunyà. Foto: Marcel començant el 2n llarg.

Primer llarg de tràmit, 2 llargs de pedaleig amb algun tram divertit en lliure on no fa gaire gràcia caure inclús de segon (sobretot al 3r llarg). I després venga! Festival de plaques i algun tram de fissura (molt menys del que semblaria des de baix). La tònica com ja se sap, són pocs seguros, però tampoc en cal més. Foto: Bruno planejant i enfilant el 3r llarg.

Foto: Marcel repartint la correspondència a les múltiples bústies de la travessia del mateix llarg.

A la nova ressenya del Nifo després del reequipament, parla de portar 4 micros. Nosaltres portàvem el semàfor d’aliens i el blau i camalots (0,5; 1, 2 i 3). Crec que tard o d’hora vam acabar posant totes les peçes. També és veritat que aquesta gent va molt forta i nosaltres no. Així que ja valorareu vosaltres mateixos que cal. Els tascons es van omplir de pols. Foto: les bèsties disfrutant en el 5e llarg.

Foto: l'aprendiz obrint el 6é llarg non-expansion.

Foto: Marcel en el 7é llarg.

Vam sortir per la feixa (la faja de las sabinas), tal i com es feia originalment; tot i que ara hi ha un llarg més per sortir per dalt!

Via molt recomanable!