Fredi-Picazo a la Roca dels Hurons

Dissabte quedo amb dos bons fanàtics montserratins el Pep i el Ballart sense gaires objectius clars però amb intenció d'encetar la campanya Montserrat Norfeis 2009, bé l'Armand ja l'havia començat... però al llibre de piades de Santa Cecilia encara no li han tret la pols. Després de fer deliberacions vàries ens acabem decantant per una via que rarament cap d'ells ha fet: la Fredi-Picazo a la Roca dels Hurons.

Després de la bona aproximació fins arribar al coll del Miracle davallem cap al nord de la muralla d'Ecos i anar fent via per un dels senders "marcats" menys fressats de la muntanya. Arribats a peu de via quina és la nostra sorpresa quan veiem els parabolts al costat dels rusticoburils... cap de nosaltres en tenia constància, deu ser cosa del Picazo pensem...

Foto: la talaia de la Roca dels Hurons i la aresta per on transcorre la via

Com que això de piar llarg a llarg no m'entusiasme gaire us deixo l'únic enllaç que he trobat a la xarxa que parla de la via i on ja es descriu el recorregut, afegir que en comptes del ràpel (que es pot fer d'un cordino en un parabolt)per arribar al peu del 5e llarg vam destrepar-ho (tram curt i bon canto), en el 5é llarg hi ha un parabolt i l'únic llarg que discrepo en grau és l'últim on jo li posaria un grau més ben ve.

Foto: el Pep arribant a la R2.

Foto: el mendalerenda fent el ciclista en el 3r llarg

La via és ben recomanable a tots aquells amants dels llocs tranquils de la muntanya i als que no faci mandra caminar i assequible tenint en compte com les gastaven el binomi Fredi-Picazo en aquella decàda. Fullequiped amb parabolts i algun clau i burí, només fem servir dos micros en tota la via, algun cordinillo per llaçar claus i els estreps pel 3r llarg.

Foto: quarta tirada

Roca de qualitat bona a estudiar en algun tram.. tot i que em contribuït a una neteja de llastres i rocs sueltos com aquells del frente revolucionario montañes aprofitant que per aquests varals no s'hi passeja ningú.


Hem empalmat el 1r i 2n llarg i els dos últims que són de l'aresta nord, el més expo de la via és aquest darrer tram d'aresta oberta als 40's per gent de Manresa (Caselles et al.), no s'hi val caure!! Recomanable empalmar-los i així evitar un possible factor 2 de la sortida de la última R on es concentren les dificultats del darrer llarg.

Foto: penúltim llarg (primer de l'aresta nord), xapes un clau i a còrrer o no!

Un cop al cim es destrepa uns metres cap al sud i es troba una instal·lació de ràpel que ressegueix l'aresta sud i on s'observa un museu in-vivo de peçes històriques!


TOPE CLÀSSIC!!

Al loro!!! Restriccions a la Delfos!

Fa un parell de caps de setmana repetint aquesta tope clàssica via montrebeiana ens vam trobar amb un pajaru que no crec que se'n tingui constància fins al moment. Si hi aneu eviteu mirar-li la cara, pot ferir sensibilitats. No és agressiu però el principi de prudència és important en aquests casos. Creiem que es tracta de la cria, no tenia pinta de poder volar encara... Espero que no fotin mà dura els de la fede... sempre es pot alegar que el bitxu en qüestió va bé per reforçar la R.

Pel que fa la via, molt ben parida, més vertical i més sostinguda que la Paul-Lalueza feta unes setmanes enllà amb el Marcel i el Kletterer. No té les xemeneies marca de la casa que té la Paul però el pati és més ben parit i el penúltim llarg ens reserva una bona apretada.


El que em va triomfar de la via pels tirilles que anem pel món amb grau clàssic és que es pot fer tota sense haver-te de penjar en cap moment. Els pitons (algun duiem) actualment no fan falta i d'aliens tampoc en tenim així que... amb joc de tascons (algun de micro també vam posar) i algun friend petit-mitjà a fotre-li gasto. Ho dic pels que com nosaltres tampoc tenen aquests trastos topetècnics, que no cal que es facin enrere, si els porteu els fareu servir això sí. Les R és poden reforçar pràcticament totes sense pitonar.


Ningú al prat, i cap rastre d'escaladors per la zona... només els kamikazes que salten d'Aragó a les ultimalles del dia...

Però que ben parit que és Montrebey!!!

Wild Planet a la Roca dels Arcs

Aquest cap de setmana Vilanova de Meià, concretament el bar Cirera s’hi oloraven aires de retrobada tal com ja ha comentat un tal Kletterer (que s’apartin les criatures, que arriba la jefatura!!), apart de torna a veure cares conegudes i veure fotos de l'estiu per Randa, ja que érem a puesto, no es podia marxar sense fer un tastet del calcari de la zona, més que res per justificar que era una retrobada de la FEEC i no de puntaires o sardanistes...

Com a perseguidor de vies TOPE CLÀSSIC o VIES REINES (Caranorte dixit), la Wild Planet era la via que em cridava més des de feia temps de la Roca dels Arcs. Per tant, només calia convèncer algú perquè m’hi acompanyés. Després de fer un sondeig, va ser fàcil trobar 2 pretendents (l’alpinero Marcel i el Bruno Sambarineit) que també anaven al darrere del Planeta Salvatge. Després de dormir en un hotel de mil estrelles que hi ha a la Font de la Figuera enfilem diumenge al matí cap a la via. Foto: el Sambarinait empalmant els 2 primers llargs.

Què dir de la via que no s’hagi dit per la xarxa?... em sembla que RES. Com ja sap tothom o si més no la majoria dels que estem connectats virtualment, la via s’ha reequipat amb parabolts, substituint el podrimer de seguros que tothom parlava per peçes a canyon. Només vam fer un pas d’alien per arribar a un parabolt un pèl llunyà. Foto: Marcel començant el 2n llarg.

Primer llarg de tràmit, 2 llargs de pedaleig amb algun tram divertit en lliure on no fa gaire gràcia caure inclús de segon (sobretot al 3r llarg). I després venga! Festival de plaques i algun tram de fissura (molt menys del que semblaria des de baix). La tònica com ja se sap, són pocs seguros, però tampoc en cal més. Foto: Bruno planejant i enfilant el 3r llarg.

Foto: Marcel repartint la correspondència a les múltiples bústies de la travessia del mateix llarg.

A la nova ressenya del Nifo després del reequipament, parla de portar 4 micros. Nosaltres portàvem el semàfor d’aliens i el blau i camalots (0,5; 1, 2 i 3). Crec que tard o d’hora vam acabar posant totes les peçes. També és veritat que aquesta gent va molt forta i nosaltres no. Així que ja valorareu vosaltres mateixos que cal. Els tascons es van omplir de pols. Foto: les bèsties disfrutant en el 5e llarg.

Foto: l'aprendiz obrint el 6é llarg non-expansion.

Foto: Marcel en el 7é llarg.

Vam sortir per la feixa (la faja de las sabinas), tal i com es feia originalment; tot i que ara hi ha un llarg més per sortir per dalt!

Via molt recomanable!