Aresta Brucs de llegenda

L'aresta Brucs a la Bessona Inferior és segons la biblia montserratina del A.G.P. una ascensión de leyenda (la nº63 concretament); així que com a perseguidor d'aquest tipus de vies, vaig enganyar al Guillem i l'Aritz per anar a fer realitat la llegenda.

Algunes instàntanies de l'aproximació per donar-li el caràcter llegendari. (Ara m'ha sortit la vena Picazo)

Via vertical i de finura montserratina oberta el 1958 pels germans Cerdà. 100 metres "full equiped" amb burils, spits i algun cordino radioactiu fins la R3. Que no confongui el nom d'Aresta Brucs en aquest cas. No és una via d'iniciació!

L1 (V+): en lliure el més fàcil però també el més exposat. Sobretot per sortir del tram vertical que separa el primer buril del segon que coincideix en el tram difícil. Després mundillo del IV i el V de navegar una mica. Amb algun pas una mica resistente que et posa les piles. Foto: Guillem i Aritz en el L1.


L2+L3: (6a o més!!!, V+/A0): més complicat en lliure però més equipat. Els passos tiesos són sortint de la R2 i R3. Són 6a's d'aquells d'agulles que et fan baixar la moral pel que t'arriben a fer suar. Foto: Guillem començant el L2.


L4 (6a+, V/Ao): el llarg original de la via se'n va cap a l'esquerra de la R3, però nosaltres vam fer la variant per la via Aromas que recomana el Picazo. És una sortida desplomada amb merlets disfrutons i equipat amb parabolts fins que l'asunto ja tomba fins a fer cim. Foto: Aritz a les últimes dificultats de la via.


I aquí van tres instàntanies ben parides que ens van fer dues cordades des de l'Agulla de l'Arbret i des de l'Ou Colom. Fotos: quan estàvem a la R3 i un cop a dalt de la Bessona Inferior.

A vegades les llegendes es poden fer realitat!