11 de febr. 2008

Cura d'humiltat a la Paret de Diables

Ahir amb el Xavi ens disposàvem a obrir la veda del nou any a la Nord montserratina, vam decidir anar a la Paret de Diables a fer la CADE. Feia massa temps que anava al darrere de repetir la via del mestre X.P.Gil. Foto: la via de baix a dalt, el traçat és aplastant.


Ens hi vam posar tard (passades les 11) però malgrat no toques el sol no feia fred. Els llargs anaven sortint bé. El tercer (sobre el paper, el més difícil) tot i ser peleón el vam disfrutar un munt. Fotos: jo mateix obrint el 3r llarg bastant nèt i ja a la R3.


Sortint del 4t llarg per sortir del sostret el Xavi s'ho va mirar bastanta estona, no ho acaba de veure clar i es penja d'un clau falcat que hi havia a tres pams de la R. I el clau cedeix i amb ell el Xavi que va anar a parar un metre per sota meu. El tio es va treure el llarg però anava amb el coco a Cancún i jo de rebot també anava tocadet del susto. El 5 llarg i el 6é els anem fent relativament bé. Foto: el Xavi penjat de la 4a reunió mostrant la nova peça pel museu particular, tristament obtinguda uns metres més avall i arribant a la 5a reunió.

L'Ae li toca al Xavi però continua amb el coco pels terres, i quan ja portava un tros de llarg diu que l'obri jo, no es veu en cor. Descartant la opció de rapelar li vaig tirant jo de primer fins arribar al penútlim llarg. Foto: el Xavi des de la reunió després del llarg d'Ae.


Ara ja toca la última dificultat de la via, el llarg d'A2, la cosa està bastant neta fins arribar als claus que hi ha metres amunt. Arribo fins el primer clau en lliure (uns 2 metres per sobre la R), d'aquí toca anar amb lliure fins a un cordino guarro uns metres amunt o començar a ficar aliens. No ho acabo de veure clar per sortir amb lliure, així que em penjo de la "V" aparentment bona, però amb qüestió de segons em trobo volant! Per segona vegada en el dia la paret ha escopit un clau, sent en els dos cassos el primer seguro del llarg, amb el que això comporta per les cordes. Me'n vaig uns tres metres per sota la R. Foto: el llarg d'A2, el clau en qüestió es pot veure a la part baixa de l'imatge.
Estem fets caldo psicològicament parlant, per sort ni jo ni i ell ens hem fet mal, tot i que li passo literalment per sobre. El tio malgrat la castanya que li produeixo pasant-li per sobre m'atura amb seguretat i a temps (merci nano!). Malgrat el pati i el desplom del llarg anterior he caigut aprop de la ristra de bolts i m'hi puc pillar per remuntar els metres fins la R de nou. Jo amb l'adrenalina a tope i amb la ràbia ja li anava a enxufar de nou el llarg, sent aquest encara més "expo" sense el clau. El Xavi m'ho impedeix, perquè veu que estic una mica fora de mi, encara tremolant per l'ensurt. Jo continuava descartant la idea del ràpel, ara encara menys. No veiem clar arribar a la següent reunió per rapelar, pels desploms de la paret. Amb el coco pels terres cap dels dos s'atrevia a baixar, no fós cas que ens quedessim penjats al buit sense enllaçar la següent reunió. Foto: Xavi acabant els últims metres del llarg d'Ae i on minuts després aniria a parar-hi jo.


Truco amb un company que recentment a entrat als GRAE per explicar-li la situació i que en faci una valoració, casualment està al parc de bombers i diu que comentarà la situació. En 5 minuts ens truca i diu que ja hi ha un equip que s'estan preparant per sortir. Creuen que amb l'estat de shock que duem, és la millor opció, tot i que jo i el meu orgull ens costa d'assumir un rescat. Però bé en poca estona ja tenim l'helicopter sobrevolant la paret. Finalment sortim per dalt a base de cordes fixes i jumars. Acabem fent de nit la trepada fins al cim i el descens fins a Santa Cecilia.
Agrair des d'aquí al cos dels GRAE pel rescat i la seva professionalitat.

Ha estat tota una cura d'humiltat i una lliço apressa. Em costarà mirar un clau de la mateixa manera....

Per repetir la via no cal dir que ara la cosa està una mica més xunga. A part de tota la artilleria que feia falta, recomano portar pitons (nosaltres anàvem amb els aliens tant sols) per assegurar la sortida de la reunió del llarg d'A2.

Salut més que mai!

13 comentaris:

Ramon SolsoClimb ha dit...

WUaw bou,

quin ensurt tu! jo estava a st.antoni quan va passar tot això, varem veure l'elicopter pero pensavem que estarien fen el xafarder com sempre, i vam restar importància i vam tirar cap avall. sort que només va ser el susto, tio.

Vaig mirar i cridar desd la Rd la vilanovins, po res...si hague´s sabut que eres tu, ja t'agessim tret natros, hem sap molt greu, de veritat.

jo tbe vaig tenir problemilloes aquest llarg.
El llarg de la fisu va ser el meu 1º 6b encadenat a paret, kin patir tu... Després el bou del gerber es va ficar a tirar i va empalmar el 6a, 7a i 7c, tot amb corda simple i xapant lo just per ell. Després del 6a, el 7a, i al 7c ja portava els braços com butifarres, vaig volar i am vaig kedar volat al desplom, sense tocar paret ni possibilitats de fer-ho. Estava deshidratat i les mans no em responien, vaig acabar pujant a prussiks, mort, el gerber tant trankil a la R, flipant amb el q m'havia passat i rallat xq no li havia sortit a vista el pas. En aquells moments per mi flipant tot plegat, ja farà 4 o 5 anys. Ara fa gràcia, però en aquells moments...
Tot són experìencies, i de tot s'aprén

A cuidar-se bou i a seguir trepant.

SALUT I TÀPIA

PGB ha dit...

Collons Marsi... COLLONS!

Joer, m'he quedat impressionat pel relat. I més encara quan descrius que tant el Xavi com tu anaveu amb el coco a Cancún. Així segur que jo no hi aniré pas a aquesta via... almenys fins d'aqui un temps :P

Bé, per sort tot va acabar en un ensurt i veu poder sortir per dalt en Acorda_fixa. Que és el que compta.

A vegades suposo que va bé tenir aquests ensurts per recordar-nos que l'escalada és perillosa i ens podem fer mal...
Qui ho diria que algun dia els bombers us haurien de treure eh? :)

Una abraçada als dos, bous!

Piju ha dit...

Abans de tot, felicitats per sortir-ne be, agafeu-vos-ho en positiu, com a una experiència enriquidora.
Està be puntualitzar que d’entrada no volies el rescat, perquè hi ha gent que s’ho pot agafar com a un recurs fàcil i no deixa de ser un risc per als rescats i per als bombers (la setmana passada vaig llegir un altre cas a la Roca dels Arcs).

No vull anar d’enterat, però em surten uns comentaris que poden ser útils a algú:
- Es casualitat que us saltessin 2 pitons de via. Ja els feu treballar be? (vull dir penjar-se tirant d’ell en vertical i gens a extracció)
- pel tema del ràpel, si portaveu fisurers, us podríeu anar apropant a la paret segur (millor despenjar primer a un en simple i després que ràpeli l’altre) però ja comentes que el problema principal era de “coco”.
Ànims i mes sort a la pròxima!

Collons, Ramon, la teva experiència no està malament tampoc, amb els lolos s’ha de vigilar fins i tot de segon!

marsi ha dit...

Ramon: deunido amb la teva historia també! I deunidó empalmar aquests darrers llargs. Quant de nivell corre per aquí! Vosaltres també estàveu per allà aquest finde? Què vau fer alguna via per la Nord? Salut i merci.

PGB: el coco estava a Cancún per la petada de dos claus, no tant per la dificultat de la via. Ja que ens l'havíem anat traient bé fins aleshores. Bé tal com dius a vegades potser va bé una lliço d'aquestes per recordar que involucra l'escalada.

Piju: lu que comentes del rescat és el que em passava al cap a mi. No ho vull veure com el comodín. Si puc me'n ensurto pel meu propi peu. Però les circunstàncies aquesta vegada eren diferents. El ràpel no era impossible ni molt menys però era laboriós i llarg i no creiem que n'haguessim sortit amb llum del dia i el coco frenava les idees. Per lu dels claus... en els dos cassos va ser en penjar-nos-hi verticalment, amb això no dic que fessim alguna tensió en horitzontal.
Bé sigui com sigui merci per les reflexions.

Salut a tots i gràcies!

Santa Claus ha dit...

Aquest missatge va pel Piju:

Hi ha una manera de fer treballar bé els claus? Donat que en un sostre d'A3 tots els claus treballen a tracció, és de suposar que en un A2 han d'oferir resistència a tracció de sobres, a més de tallant.
El que vull dir és que en aquest cas no sembla falta de tècnica sinó que:
Els claus no sabem qui els ha posat i com els han posat.
El temps juga en contra seu (i nostre).

El mateix diria per qualsevol ancoratge.

Piju ha dit...

Hola Sta. Claus,

jo penso que si, que hi ha vàries maneres de fer treballar un clau al penjar-se, , fins i tot en un sostre, igual que hi ha varies formes de clavar-lo.

Tens raó, els claus de via no son cap garantia, per això feia la reflexió.

Pel que recordo (ja farà uns 15 anys) estem parlant d’artifo en dièdre desplomat, on si apoies els peus a la paret per mirar amunt pots fer molta força d’extracció.

Era un comentari sobre el que podria haver passat.
En Marsi i cia sabran si els ha ajudat o a sigut una obvietat.

O pot ajudar a algú altre...

Kutrescaladors ha dit...

uf!!!!quines poques ganes de epenjar-se d'un clau!!! i mira que ens en refiem tantes vegades!
Sort que cap de les caigudes va ser dolenta i sols va afectar psiquicament i el físic va quedar intacte...be, l'orgull potser si..però tant la via com l'equipament son molt exigents....i molta gent ni ens hi posariem!

Quins collons que teniu!!!!


La setmana que be a escalar sobre paravolts!

Mingo ha dit...

Ei Marsi tranquil, l'important es que ens ho puguis explicar. Lo dels claus mai se sap, jo un cop vaig fotre un saque de 10-15m al Frare Gros, a l'Anglada i em va aguantar una escarpia de lo més ronyos que he vist mai, va com va.
Ànims i endavant.

Albert ha dit...

Piju i Santa: merci per les reflexions. Benvingudes siguin totes!

Kutres: merci pel post. A veure que farem aquest finde... segurament tocaran expansions. jeje. Jo també estic amb el que us han comentat altres bloggers, apoiaria un canvi en el vostre nick. De Kutres res de res. I apart del coco també n'ha sortit tocat l'orgull. Però està clar que el que compta ante todo és l'haver sortit ilesos.

Mingo: deunido la castanya al Frare... Ufff. L'Anglada Cerdà la tenia pendent per fer-la aquest any. Però em sembla que abans de ficar-me en aquesta via de seguros precaris tocara recuperar la confiança. Merci, tal com dius l'ho important es que ho pugui explicar.

Raquel ha dit...

Uuaahhhh Marsi... tela, no? Després de la lectura del post, crec que em miraré els claus millor abans de penjar-m'hi... bufa... quina por nois!!
Celebro que cap dels dos us fessiu mal (que és el més important!) i que tinguesiu la sort que heu tingut no obstant la mala sort inicial!!
Ànims!!

ALBERT ha dit...

Marsi, m'alegro que estiguis bé. Putos claus. Una lliçó per tu i per tots. Gràcies per compartir. A tornar-hi aviat, eh?

Albert ha dit...

Merci Raquel i Albert, sí sí tota una lliço! Tampoc vull fer entrar al pànic al personal, tant sols es un toc d'alerta per mi i per tots amb l'estat d'algunes peçes.

Salut

Marsi

jaumeppiqueras ha dit...

Celebro que tot acabés bé, una reflexió més, en víes com aquestes, que hi ha trams assegurats amb claus, no seria bo dur uns quans claus i evidentment el martell...no per posar-ne més, sinó per repicar els ja existents, que s'afluixen amb els canvis de temperatura, saques...etc, i poder clavar en cas que haguin volat?
Records al Xavi, valents!