12 de maig 2008

TIM a Sant Jeroni: retorn a la cara fosca

"La enorme laja por donde discurre la vía TIM es uno de los parajes más réconditos y salvajes de Montserrat, no es una pared en la que se vean muchos escaladores, pero estos no han descuidado trazar preciosos itinerarios a uno y otro lado de la llastra, su principal atractivo" (Picazo dixit).

Setmanes després de la tangana per la cara fosca de Diables, tornem a aparcar el cotxe a Santa Cecilia on s'hi respira l'ambient anhelat de "North Face" amb l'objectiu de recorre segurament la xemeneia més llarga de Montserrat a la vessant occidental de Sant Jeroni i alhora si les coses funcionen significarà la última via TIM del Pep de la muralla nord (Diables, Aeri, Patriarques, Ecos i St. Jeroni). Foto: cara oest de Sant Jeroni i la seva llastra desde el cim del Bisbe.


Aproximació: aquí les possiblitats són vàries, nosaltres optem per fer-ho més llarg i amè i ens enfilem per la ferrata Teresina. Un cop al cim, es baixa per una canal arbrada fins al final que ens trobem dos ràpels que ens deixen al peu de cara oest. Encara tocarà fer el porc senglar una estona fins a la gran llastra inconfusible.


RECORREGUT:

L1 (35m, IV+): llarg nèt fins la reunió de burils. S'ha d'anar olorant el camí més fàcil mentre realitzes una travessa en diagonal ascendent. Tant sols un parell de forats et permeten posar algun micro de confiança.

L2 (40m, V): en aquest les dificultats augmenten un xic, però els seguros continuen sent inexistents, exceptuant la reunió intermitja de xapar i seguir. Llarg molt estret en la última part. Ens trobem un parell de fissures on es pot protgeir. El curro està en avançar. La protecció és factible però prescindible degut a l'estretor. La reunió de 4 burils (2 amb xapa recuperable).




L3 (30m, V+): aquest és el llarg més difícil en quan al lliure però també el més equipat. Inmillorable l'ambient quan surts de la xemeneia. És on es concentra el pas del llarg que tampoc és obligat, però mola anar amb lliure amb l'ambientàs. Hi trobem un spit i tot!!! La resta claus i algun buri. La reunió es pot montar passat l'arbret en una fissura a canyon.


L4 (15 metres, IV+): llarg desequipat, el més difícil sortir de la R. Es monta reunió en una alzina i després el cim ja el tens a tiro piedra fent una grimpadeta.

És curiosa la sensació de sortir a la "llum" del cim i tornar a veure civilització després d'estar recorrent les profunditats de la llastra i sentir-te tant lluny de tot. Com en tant poca porció d'espai és puguin donar ambients tant distants...

Felicitats Pep, pel repoker de TIM's de la nord!

Material: joc de micros, algun friend mitjà i dos recuperables. Els pitons no són necessaris.

Via ultrarecomanable pels romàntics montserratins. Val la pena la caminata, per palpar la valentia dels pioneers, la tranquilitat d'un sector oblidat per les grans masses, el vent penetrant que recorre a través de la llastra, l'ambient montserratí en tots els sentits...

7 comentaris:

Guillem Manubens ha dit...

enhorabona, això es una via TOPE CLASSIC!

Mingo ha dit...

Felicitats per la via. Realment és un de tans racons bonics de MOntserrat

Piju ha dit...

Repoker de TIMs Montserratines... Això son paraules majors, felicitats!

marsi ha dit...

Guillem: merci nano! A veure si us animeu amb el Gerard i us endinseu cap aquell racó... A començar a pensar amb el PRASS!

Mingo: merci, com bé dius és un de tants... Però com cada un d'ells té personalitat pròpia que el fan únic.

Piju: doncs sí, ben pocs són els que s'han enfilat per les 5 Terra i Mar. Un plaer haver pogut formar part d'una d'elles.

jaumeppiqueras ha dit...

Felicitats per la via! i pel retorn al mon blogger després de l'ensurt de la CADE...records al Pep, FELICITATS pel repoker de TIM's.

Llorenç ha dit...

Bentornat!
felicitats per la Via!

es veu guapa però s'hi han de posar collons!!! i ganes!!! algunes fotos molt guapes!!!

gracies per la piada!

marsi ha dit...

Jaumeppiqueras i Llorenç: Merci pels comentaris, necessitava altre cop una dosi de Cara Nord per curar els fantasmes...

Llorenç: penso que els collons els heu demostrat prou els "Kutres" en moltes altres vies. Aquí és qüestió de disfrutar!

Salut