L'endemà d'anar a fer l'escura-xemeneies per Sant Jeroni, ens trobem amb l'Aritz amb plans poc definits. Ni el café de rigor ens fa despertar de l'estat de somnolència profunda. Poques idees clares... Són les 12 del migdia el pàrking a petar de cotxes i nosaltres som quasi les úniques ànimes vives que encara estem pendonejant per Can Massana amb diferents llibres als dits intentant trobar alguna via convincent (cara nord? agulles?..). L'Aritz pronuncia dues paraules: GAM Bisbe? Fa dos anys que la vam fer però ara mateix resulta el plan més atractiu a fer. En un instant de lucidesa se'm obra el calaix dels projectes i dic: i la Heinz Pokorski a la mateixa agulla? Ens mirem la ressenya i cap a la Nord de Frares falten escaladors (i que duri)! Foto: el recorregut evident per on transcorre la via.
De la via poques coses a dir que no hagi descrit el Piter en el seu blog. Ressaltar que la via no es troba totalment equipada com apareix al llibre de l'Hita. En el moment que es devia fer la guia aquest devia ser el seu estat però el moviment de claus degut als "saques" han fet estralls en l'equipament d'alguns trams (bàsicament i com és d'esperar en els més difícils). Malgrat l'aparença herbosa i la roca "sospitosa" en alguns trams és un via recomanable per defugir dels traçats tope-clàssics de sempre. Quan acabes la via et donen el títol de caçador de pitons, guanyat en la búsqueda d'aquests entre l'herba.
Llarg 1: potser el llarg més "cutre" degut bàsicament a la roca. No us desespereu i seguiu amunt!
Llarg 2: llarg molt elegant, bastant tècnic i vertical.
Llarg 3: seguim en la tònica, potser algu més fàcil que l'anterior però amb una entrada a la R d'apretar i confiar.
Llarg 4: potser el més obligat en lliure sobretot pels primers metres del llarg, protegits per un tac radioactiu que val més no tocar gaire (6a+). Surten passos molt elegants sobre roca no tant elegant.
Llarg 5: canvi en la tònica de la via. Full equiped però sense passar-se. Aquí si que ja fem ús de la tècnica del Wipp Estrep (per quan algun pas no surt nèt) citada per primer cop pels Dalton.
I després de quasi 5 hores de verticalitat: CIM!
Dificultat: El grau obligat estarà entorn el V+, de totes maneres si s'està avesat en les tècniques de diedre el lliure es deixa fer relativament bé. Ens surt tot menys l'últim llarg. La roca mica a mica anirà guanyant en qualitat, nosaltres ja vam col·laborar en la causa.
Material: joc de tascons, algun friend mitjà, bagues i força cintes.
A DISFRUTAR-LA!!
De la via poques coses a dir que no hagi descrit el Piter en el seu blog. Ressaltar que la via no es troba totalment equipada com apareix al llibre de l'Hita. En el moment que es devia fer la guia aquest devia ser el seu estat però el moviment de claus degut als "saques" han fet estralls en l'equipament d'alguns trams (bàsicament i com és d'esperar en els més difícils). Malgrat l'aparença herbosa i la roca "sospitosa" en alguns trams és un via recomanable per defugir dels traçats tope-clàssics de sempre. Quan acabes la via et donen el títol de caçador de pitons, guanyat en la búsqueda d'aquests entre l'herba.Llarg 1: potser el llarg més "cutre" degut bàsicament a la roca. No us desespereu i seguiu amunt!
Llarg 2: llarg molt elegant, bastant tècnic i vertical.
Llarg 3: seguim en la tònica, potser algu més fàcil que l'anterior però amb una entrada a la R d'apretar i confiar.
Llarg 4: potser el més obligat en lliure sobretot pels primers metres del llarg, protegits per un tac radioactiu que val més no tocar gaire (6a+). Surten passos molt elegants sobre roca no tant elegant.
Llarg 5: canvi en la tònica de la via. Full equiped però sense passar-se. Aquí si que ja fem ús de la tècnica del Wipp Estrep (per quan algun pas no surt nèt) citada per primer cop pels Dalton.
I després de quasi 5 hores de verticalitat: CIM!
Dificultat: El grau obligat estarà entorn el V+, de totes maneres si s'està avesat en les tècniques de diedre el lliure es deixa fer relativament bé. Ens surt tot menys l'últim llarg. La roca mica a mica anirà guanyant en qualitat, nosaltres ja vam col·laborar en la causa.Material: joc de tascons, algun friend mitjà, bagues i força cintes.
A DISFRUTAR-LA!!
6 comentaris:
Sempre que he passat per baix i he mirat la via m'ha agradat, però mai havia llegit massa bona prensa, que si la roca és bastant cutre, que hi ha molta herba (en les fotos se'n veu força). Val la pena? de friends no són necessaris els grossos, en una part de la piada parleu d'un tac molt cutre.
Gràcias i a continuar tibant
Hola Mingo, que la roca no és 10 estrelles això t'ho asseguro i que hi ha herba i matolls això és ben cert. No oblidem que estem a la Nord i que poques vegades trobem les condicions perfectes! Tot i així jo et recomanaria la via si ja has fet les seves veïnes (Anglada Cerdà a la Boleta, GAM al Bisbe, CADE al Centenar...). Està clar que aquestes tenen un plus en qualitat però la Heinz no desmereix una visita. El friend més gran que vam fer servir és el C2. El tac fa bastanta por però pots reforçar el pas amb un camalot.
Si t'agraden les vies clàssiques disfrutaràs! Per més info no dubtis en demanar.
Salut.
escuraxemeneies jeje
Gràcies Marsi.
Per cert quan he obert la teva pàgina m'he quedat desconcertat, m'ha sonat l'himne del madrid, ja m'he adonat que era una d'aquestes finestres de propaganda.
jo, el company de corda dic:
La via desde peu de via es Fea
Quan comences es fea.
Pero quan comences a tirar de la fisura del diedre, i vas fen pasos atletics disfrutes con un nen!!!
he dicho.
Aquesta via, com la ventafocs, em va sorpendre gratament. La ressenya pinta guai...desde el peu de via no motiva gaire....i un cop al cim dius..hostia!!! que guapa!!! com dius, té el punt d'aventurilla aquest de no ser la clàssica del sector.
Lo dels friends...pos zi...jo crec que n'has de portar, si no ets un lolillo. A mi els camalots i alens en el llarg clau de 6a/b..van anar de perles!!!
felicitats!!!!
Publica un comentari a l'entrada