8 de jul. 2008

Rwenzori: les muntanyes de la lluna

Si parléssim de grans muntanyes africanes molts diríem el Kilimanjaro, altres el Mount Kenya, potser el Toubkal al Atlas, però, qui diria el Rwenzori?

L’estiu del 2006, després de més de 6 mesos de preparatius, emprenem el viatge que ens duria a la selva de muntanya més alta de la Terra; a les fonts del Nil; a les muntanyes de la Lluna; a la zona glacial més gran del continent africà: al Rwenzori; a cavall entre Uganda i la República del Congo.

Foto:
sobrevolant el Sàhara en territori del Sudan
.

Més de 25 cims que superen els 4.500 metres, moltes rutes encara per explorar i vies per obrir, cims encara sense nom que ni figuren a la poca cartografia existent, biodiversitat i frondositat vegetal en el seu màxim esplendor, climatologia poc favorable i molta solitud eren la carta de presentació.

Després d’una vintena de dies caminant entre dendrosenecios i lobelias, fang i aigua, gel i roca, i amb una climatologia molt canviant i inestable assolirem l’objectiu proposat. Defugint del Central Circuit, la única ruta turística i “transitada” existent al parc nacional fins a l'actualitat, ens proposàvem enllaçar/obrir una ruta enllaçant el Rwenzori de sud a nord, ascendint com a mínim un cim de cadascun dels 7 massissos principals.

Foto: al Bigo Upper-Bog, per sobre l'alçada de l'Aneto encara ens trobem amb aquest panorama.


Foto: al refugi Elena a 4.500m, un verdader niu d'àguiles.


Foto: de camí al Stairs, cim que compta amb escasses ascensions.

Un total de 10 cims per sobre els 4.500 es van aconseguir pujar, entre ells la tercera cota més alta del continent el pic Margherita (5.109m) i el pic més alt íntegrament en territori del Congo: el pic Albert (5.087m).

Foto: pujant cap al Margherita, abans de començar la glacera.


Fotos: un servidor dalt del pic Albert fotografiat des del pic Margherita i des del mateix cim.



Per si us interessa, podeu llegir més informació i veure més fotos de l’expedició a:

  • A la última revista Vèrtex publicada nº 218
  • A la revista Desnivel nº 254 (octubre 2007).
Si ara em preguntessin per grans muntanyes africanes, no tindria dubtes en la resposta.

2 comentaris:

gatta ha dit...

Hola!
M'ha agradat molt llegir-te i saber sobre el projecte del Club Alpí al Rwenzori.
Molt maco compartir-ho! Anar a aquestes muntanyes és un dels meus somnis.

Onki ha dit...

Marsi, jo també tindria claríssim què respondre... això ja ens queda per sempre!

salut des dels andes!