Homus Montserratinus

Després de un paron bloggero important torno a la carga, a veure quan dura aquest cop... Ahi va el cuento:

Fa uns dies amb el Ferran vam repetir aquesta via de la Roca de'n Sanhida (50 metres passada la Font de la Llum). Poca info hi havia de la via oberta per l'Hita el 98, però la crítica era força bona! Així que s'havia de provar!

Via curta però contundent pels que com jo anem pel món amb grau clàssic. La fem en 6 llargs com marca l'Hita, tot i tenir "només" 150 metres no és massa recomanable empalmar llargs pel roçament i perquè s'hauria de duplicar el nombre de ferros. Fissures de baix a dalt, amb una travessa per sota un sostre molt fanàtica però res de 6a com marca l'Hita, hem trobat que els graus d'alguns llargs podrien ser un plus o inclús dos per sobre... o és que no som prou homus montserratinus, tot potser!

A la via trobem algun pitó, tacs de fusta i baguetos; totes les reunions estan amb dos spits i un parabolt.
De casa haurem de portar bagues o cintes llargues, un joc de tascons i un de friends fins el nº4 (força recomanable duplicar friends petits pel darrer llarg de placa desequipada, rallada per una fissura pel mig: BRUTAL!). La corda fixa del 5e llarg ja no hi és, (sembla que s'ha utilitzat per llaçar les sabines) ara és una escalada "facilonga" sobre roca bastant cutre.

Alguns pitons/escàrpies fan bastanta angúnia, com el primer del darrer llarg que va voler sortir quan vaig tibar per sortir del desplomillo de sortida, tot i que es pot protegir amb aliens i tascons a caldo...
Pel que fa a la roca d'alguns llargs, -ehem ehem-, ja se sap: cara nord. Encara li falten repeticions.
Un cop a la última reunió hi ha la opció de seguir la Anglada-Eli per completar la jornada, tornar per la canal dels Micos o fer 3 ràpels que et deixen a peu de via! Donada la hora vam optar per aquesta darrera opció.

En definitiva una via ben poc montserratina, però ben recomanable pels homus montserratinus que volgueu traure gasto dels friends i pelar-vos les mans en territori de conglomerat...

Fredi-Picazo a la Roca dels Hurons

Dissabte quedo amb dos bons fanàtics montserratins el Pep i el Ballart sense gaires objectius clars però amb intenció d'encetar la campanya Montserrat Norfeis 2009, bé l'Armand ja l'havia començat... però al llibre de piades de Santa Cecilia encara no li han tret la pols. Després de fer deliberacions vàries ens acabem decantant per una via que rarament cap d'ells ha fet: la Fredi-Picazo a la Roca dels Hurons.

Després de la bona aproximació fins arribar al coll del Miracle davallem cap al nord de la muralla d'Ecos i anar fent via per un dels senders "marcats" menys fressats de la muntanya. Arribats a peu de via quina és la nostra sorpresa quan veiem els parabolts al costat dels rusticoburils... cap de nosaltres en tenia constància, deu ser cosa del Picazo pensem...

Foto: la talaia de la Roca dels Hurons i la aresta per on transcorre la via

Com que això de piar llarg a llarg no m'entusiasme gaire us deixo l'únic enllaç que he trobat a la xarxa que parla de la via i on ja es descriu el recorregut, afegir que en comptes del ràpel (que es pot fer d'un cordino en un parabolt)per arribar al peu del 5e llarg vam destrepar-ho (tram curt i bon canto), en el 5é llarg hi ha un parabolt i l'únic llarg que discrepo en grau és l'últim on jo li posaria un grau més ben ve.

Foto: el Pep arribant a la R2.

Foto: el mendalerenda fent el ciclista en el 3r llarg

La via és ben recomanable a tots aquells amants dels llocs tranquils de la muntanya i als que no faci mandra caminar i assequible tenint en compte com les gastaven el binomi Fredi-Picazo en aquella decàda. Fullequiped amb parabolts i algun clau i burí, només fem servir dos micros en tota la via, algun cordinillo per llaçar claus i els estreps pel 3r llarg.

Foto: quarta tirada

Roca de qualitat bona a estudiar en algun tram.. tot i que em contribuït a una neteja de llastres i rocs sueltos com aquells del frente revolucionario montañes aprofitant que per aquests varals no s'hi passeja ningú.


Hem empalmat el 1r i 2n llarg i els dos últims que són de l'aresta nord, el més expo de la via és aquest darrer tram d'aresta oberta als 40's per gent de Manresa (Caselles et al.), no s'hi val caure!! Recomanable empalmar-los i així evitar un possible factor 2 de la sortida de la última R on es concentren les dificultats del darrer llarg.

Foto: penúltim llarg (primer de l'aresta nord), xapes un clau i a còrrer o no!

Un cop al cim es destrepa uns metres cap al sud i es troba una instal·lació de ràpel que ressegueix l'aresta sud i on s'observa un museu in-vivo de peçes històriques!


TOPE CLÀSSIC!!

Al loro!!! Restriccions a la Delfos!

Fa un parell de caps de setmana repetint aquesta tope clàssica via montrebeiana ens vam trobar amb un pajaru que no crec que se'n tingui constància fins al moment. Si hi aneu eviteu mirar-li la cara, pot ferir sensibilitats. No és agressiu però el principi de prudència és important en aquests casos. Creiem que es tracta de la cria, no tenia pinta de poder volar encara... Espero que no fotin mà dura els de la fede... sempre es pot alegar que el bitxu en qüestió va bé per reforçar la R.

Pel que fa la via, molt ben parida, més vertical i més sostinguda que la Paul-Lalueza feta unes setmanes enllà amb el Marcel i el Kletterer. No té les xemeneies marca de la casa que té la Paul però el pati és més ben parit i el penúltim llarg ens reserva una bona apretada.


El que em va triomfar de la via pels tirilles que anem pel món amb grau clàssic és que es pot fer tota sense haver-te de penjar en cap moment. Els pitons (algun duiem) actualment no fan falta i d'aliens tampoc en tenim així que... amb joc de tascons (algun de micro també vam posar) i algun friend petit-mitjà a fotre-li gasto. Ho dic pels que com nosaltres tampoc tenen aquests trastos topetècnics, que no cal que es facin enrere, si els porteu els fareu servir això sí. Les R és poden reforçar pràcticament totes sense pitonar.


Ningú al prat, i cap rastre d'escaladors per la zona... només els kamikazes que salten d'Aragó a les ultimalles del dia...

Però que ben parit que és Montrebey!!!