tag:blogger.com,1999:blog-36458828946677142862024-03-13T20:57:06.254-07:00Senders verticalsmarsihttp://www.blogger.com/profile/00421768177491163401noreply@blogger.comBlogger27125tag:blogger.com,1999:blog-3645882894667714286.post-76895574946422094662010-06-01T08:39:00.000-07:002010-06-01T10:37:56.773-07:0051 anys i un dia més tard....<div style="text-align: center;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/TAVAtW35qiI/AAAAAAAAAm0/hH5Ms-ODCNk/s1600/10.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 240px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/TAVAtW35qiI/AAAAAAAAAm0/hH5Ms-ODCNk/s320/10.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5477855669744413218" border="0" /></a><span style="font-size:85%;">La cadireta del Diable omnipresent</span><br /><br /></div><div style="text-align: justify;">....tres tirilles passem de llarg la marabunta que pastura pel monestir, enfilem les escales cap Sant Benet fugint del rebombori per situar-nos als peus de l'Elefant amb la vista posada a la fissura que ratlla la banda dreta de la trompa on l'Anglada i en Guillamon van deixar-hi la seva firma un 28 de maig de 1959. La <a href="http://www.ressenya.net/php/vimprimible.php?id=739">ressenya</a>.<br /></div><br /><div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/TAU4qxZHuMI/AAAAAAAAAlc/6VKSi2u8fU8/s1600/2.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 240px; height: 320px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/TAU4qxZHuMI/AAAAAAAAAlc/6VKSi2u8fU8/s320/2.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5477846829230438594" border="0" /></a>El traçat impecable i variat, pel que fa el rocam va millorant amb l'alçada, el segon llarg a part de ser el més fi també es el més "fluix" pel que fa la roca.<br />L'equipament encara és manté intacte des de la obertura, desconeixent si alguna de les peçes es va afegir a posteriori. Les reunions de 3 peçes mínim (la penúltima es pot reforçar), amb seguros que no crec que superin els llindars exigits per la UIAA.<br /></div><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/TAU8QHiI34I/AAAAAAAAAmU/ZbCqU_FOPZg/s1600/9.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 310px; height: 320px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/TAU8QHiI34I/AAAAAAAAAmU/ZbCqU_FOPZg/s320/9.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5477850769363885954" border="0" /></a><br /><div style="text-align: justify;">Els pitons de l'artificial semblen estar bastant a caldo tot i així en vam veure algun que després de tant temps per allà passant fred ja tenia ganes d'anar a ritme de <a href="http://www.youtube.com/watch?v=5AfTl5Vg73A">lambada</a>. També hi ha un cordinet de 3mm que l'últim que et venen ganes de fer al veure'l és de riure... Olé pels que passeu en lliure per aquest llarg, molt alpin el tema!<br /><br /></div><div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/TAU_h29Z_3I/AAAAAAAAAmc/MSnBmrrQkxw/s1600/5.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 240px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/TAU_h29Z_3I/AAAAAAAAAmc/MSnBmrrQkxw/s320/5.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5477854372687380338" border="0" /></a><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/TAU_0pWJYNI/AAAAAAAAAmk/w9SvzdLpfWE/s1600/6.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 240px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/TAU_0pWJYNI/AAAAAAAAAmk/w9SvzdLpfWE/s320/6.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5477854695450566866" border="0" /></a>De casa jo portaria friends fins el nº3, tascons cable per llaçar burils i/o cordinos, 3-4 recuperables i els estreps. Ah! I un martell amb un parell de claus al fons de la motxilla per si les <span style="font-style: italic;">flies</span>.<br /></div><div style="text-align: justify;"><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/TAVAQNGi0MI/AAAAAAAAAms/-rlE_Ens5JY/s1600/7.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 240px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/TAVAQNGi0MI/AAAAAAAAAms/-rlE_Ens5JY/s320/7.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5477855168905269442" border="0" /></a><br /></div>Via molt recomanable per als que us agraden les clàssiques de tota la vida!<br /><br /><span style="font-weight: bold;">Romanticorusticoclimb</span>marsihttp://www.blogger.com/profile/00421768177491163401noreply@blogger.com18tag:blogger.com,1999:blog-3645882894667714286.post-38633518360435278332010-05-27T01:51:00.000-07:002010-05-28T02:38:36.903-07:00Trilogia Torras-Nubiola<div style="text-align: justify;">Lluny de les vies de moda, de les vies "prefabricades" amb lògica a vegades més que dubtosa, de les grans masses i els seguros <span style="font-style: italic;">relucientes</span> existeixen itineraris on encara si respira l'essència montserratina com dirien <a href="http://bullarolas.blogspot.com/">alguns</a>, traçats clàssics on encara si olora a bota dura, mosquetons de ferro i cordes de cànem...<br /></div><div style="text-align: justify;"><br />El binomi Torras-Nubiola s'associa ràpidament a les primeres <a href="http://www.caranorte.com/foros/read.php?1,12178,12178#msg-12178">xemeneies</a> montserratines amb el permís dels TIM. Amb la pretensió de rescatar la seva fama o sencillament no deixar que caiguin en l'oblit algunes de les seves primeres, deixo anar el que m'he trobat en tres de les seves vies repetides darrerament; on la dificultat és el que menys importa.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/S_8Z7eaJcBI/AAAAAAAAAkk/AM8fllFXKgU/s1600/2.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 240px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/S_8Z7eaJcBI/AAAAAAAAAkk/AM8fllFXKgU/s320/2.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5476124181471522834" border="0" /></a><br /><span style="font-weight: bold;">Torras-Nubiola a la Figuereta</span> (20/08/09): entrem per la Ribas Velasco (inici comú amb el 1r llarg de la Ven suri Ven i després agafant la fissura de la dreta), llarg de V+ assegurat amb spits i claus. Després d'una mica d'embardissada s'arriba a la figuera i comença el festival de xemeneia amb equipament força "generos" per la meva sorpresa, posant algun friend després veia que em saltava algun dels segurus. Últim llarg a pèl. Les reunions menys la primera feta en una soca estan reequipades amb bolts. Molt estètica la reunió dalt del gran gendarme adossat que s'assoleix sortint per la dreta. En tota la via vam posar 3 peçes petites-mitjanes que podien ser perfectament prescindibles...<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/S_8d5INVtcI/AAAAAAAAAks/zZExqXETPG0/s1600/1.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 240px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/S_8d5INVtcI/AAAAAAAAAks/zZExqXETPG0/s320/1.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5476128539198993858" border="0" /></a><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/S_8d-_uHIrI/AAAAAAAAAk0/ZO11i8eKXZQ/s1600/2.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 240px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/S_8d-_uHIrI/AAAAAAAAAk0/ZO11i8eKXZQ/s320/2.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5476128639999746738" border="0" /></a><br /><br /><span style="font-weight: bold;">Torras-Nubiola a Sant Jeroni</span> (19/05/10): si no us fa mandra caminar més que escalar a la llastra de la oest de <span class="il">Sant</span> <span class="il">Jeroni</span> us recomano fer-hi una visita. Si ja heu fet la TIM, l'altre recomanable és aquesta que puja per l'altre costat. Només vam saber trobar un buril de progressió, així que amb 4-5 cintes i alguna baga per ponts de roca és suficient. Vam empalmar el 2n i 3r llarg, tot i que potser també es podria fer en 2. L'únic pas un xic "burrot" és la sortida de la R1 la resta és un gaudir pels sentits.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/S_8gzfjnmjI/AAAAAAAAAk8/WKce15OeH5o/s1600/1.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 240px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/S_8gzfjnmjI/AAAAAAAAAk8/WKce15OeH5o/s320/1.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5476131740922124850" border="0" /></a><br /><span style="font-weight: bold;">Torras-Nubiola-Capeta al Sabre</span> (25/05/10): tant sols consta d'un llarg de 50 metres, per tant perfectament combinable amb la de la Figuereta o alguna altra de la oest d'agulles, alhora és la més exposada de les tres bàsicament per l'amplitud. La part de baix és estreta però el tema es va eixamplant obligant-te a la part de dalt a fer <span style="font-style: italic;">ramonage,</span> amb un final de festa antològic per fer el canvi de paret. A la via hi ha un cap de buril, un spit i 3 claus (dalt de tot), vam fer servir camalot del 2 i del 0,5; amb aliens potser es trauria més suc d'alguns forats però tampoc es van trobar a faltar.<br /><br /><div style="text-align: center;"><span style="font-size:85%;">El Sabre vist des de la veïna Ven Suri Ven. Autor: Guillem<br /></span></div><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/S_-MaeDBhMI/AAAAAAAAAlU/cjYJT0V9Tx8/s1600/sabre.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 240px; height: 320px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/S_-MaeDBhMI/AAAAAAAAAlU/cjYJT0V9Tx8/s320/sabre.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5476250058276046018" border="0" /></a><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/S_8Z0h6De0I/AAAAAAAAAkc/cFZ2_cipNGg/s1600/1.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 240px; height: 320px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/S_8Z0h6De0I/AAAAAAAAAkc/cFZ2_cipNGg/s320/1.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5476124062151572290" border="0" /></a><br />Torras-Nubiola, Nubiola-Torras l'ordre dels factors no altera el producte: essencia montserratina, etiqueta de qualitat!<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/S_8hIlj83fI/AAAAAAAAAlM/spdLRVE0f6E/s1600/2.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 240px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/S_8hIlj83fI/AAAAAAAAAlM/spdLRVE0f6E/s320/2.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5476132103311384050" border="0" /></a>Per tu Laura, perquè també vas saber gaudir d'aquestes petites joies...<br /></div>marsihttp://www.blogger.com/profile/00421768177491163401noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-3645882894667714286.post-81903790783067115602010-04-07T11:31:00.000-07:002010-04-07T16:54:44.620-07:00Homus Montserratinus<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/S70PDJ21nuI/AAAAAAAAAjk/pS-gRmpIDJk/s1600/F7.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 240px; height: 320px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/S70PDJ21nuI/AAAAAAAAAjk/pS-gRmpIDJk/s320/F7.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5457534870302858978" border="0" /></a><br /><div style="text-align: justify;">Després de un paron bloggero important torno a la carga, a veure quan dura aquest cop... Ahi va el cuento:<br /><br />Fa uns dies amb el Ferran vam repetir aquesta via de la Roca de'n Sanhida (50 metres passada la Font de la Llum). Poca info hi havia de la via oberta per l'Hita el 98, però la crítica era força bona! Així que s'havia de provar!<br /></div><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/S70PMpWUxmI/AAAAAAAAAjs/4fAwQ1yUDSo/s1600/F1.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 240px; height: 320px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/S70PMpWUxmI/AAAAAAAAAjs/4fAwQ1yUDSo/s320/F1.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5457535033375245922" border="0" /></a><br /><div style="text-align: justify;">Via curta però contundent pels que com jo anem pel món amb grau clàssic. La fem en 6 llargs com marca l'Hita, tot i tenir "només" 150 metres no és massa recomanable empalmar llargs pel roçament i perquè s'hauria de duplicar el nombre de ferros. Fissures de baix a dalt, amb una travessa per sota un sostre molt fanàtica però res de 6a com marca l'Hita, hem trobat que els graus d'alguns llargs podrien ser un plus o inclús dos per sobre... o és que no som prou homus montserratinus, tot potser!<br /></div><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/S70PauBgbqI/AAAAAAAAAkE/7V_tlCjP-44/s1600/F4.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 240px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/S70PauBgbqI/AAAAAAAAAkE/7V_tlCjP-44/s320/F4.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5457535275148275362" border="0" /></a><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/S70PP8ErG8I/AAAAAAAAAj0/4iCCy9VwAxw/s1600/F2.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 240px; height: 320px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/S70PP8ErG8I/AAAAAAAAAj0/4iCCy9VwAxw/s320/F2.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5457535089941093314" border="0" /></a><br /><div style="text-align: justify;">A la via trobem algun pitó, tacs de fusta i baguetos; totes les reunions estan amb dos spits i un parabolt.<br />De casa haurem de portar bagues o cintes llargues, un joc de tascons i un de friends fins el nº4 (força recomanable duplicar friends petits pel darrer llarg de placa desequipada, rallada per una fissura pel mig: BRUTAL!). La corda fixa del 5e llarg ja no hi és, (sembla que s'ha utilitzat per llaçar les sabines) ara és una escalada "facilonga" sobre roca bastant cutre.<br /></div><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/S70PdvJ7fHI/AAAAAAAAAkM/NtcIhKOIUok/s1600/F5.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 240px; height: 320px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/S70PdvJ7fHI/AAAAAAAAAkM/NtcIhKOIUok/s320/F5.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5457535326991645810" border="0" /></a><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/S70P8AR1kSI/AAAAAAAAAkU/CV_Pg6k90dk/s1600/F6.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 240px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/S70P8AR1kSI/AAAAAAAAAkU/CV_Pg6k90dk/s320/F6.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5457535846984290594" border="0" /></a><br /><div style="text-align: justify;">Alguns pitons/escàrpies fan bastanta angúnia, com el primer del darrer llarg que va voler sortir quan vaig tibar per sortir del desplomillo de sortida, tot i que es pot protegir amb aliens i tascons a caldo...<br />Pel que fa a la roca d'alguns llargs, <span style="font-style: italic;">-ehem ehem-</span>, ja se sap: cara nord. Encara li falten repeticions.<br />Un cop a la última reunió hi ha la opció de seguir la Anglada-Eli per completar la jornada, tornar per la canal dels Micos o fer 3 ràpels que et deixen a peu de via! Donada la hora vam optar per aquesta darrera opció.<br /><br /></div><div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/S70PWgGZ5RI/AAAAAAAAAj8/94Cb37zS8ng/s1600/F3.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 240px; height: 320px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/S70PWgGZ5RI/AAAAAAAAAj8/94Cb37zS8ng/s320/F3.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5457535202691245330" border="0" /></a>En definitiva una via ben poc montserratina, però ben recomanable pels homus montserratinus que volgueu traure gasto dels friends i pelar-vos les mans en territori de conglomerat...<br /></div>marsihttp://www.blogger.com/profile/00421768177491163401noreply@blogger.com14tag:blogger.com,1999:blog-3645882894667714286.post-575342800784724772009-03-24T03:20:00.000-07:002009-03-24T04:25:22.466-07:00Fredi-Picazo a la Roca dels HuronsDissabte quedo amb dos bons fanàtics montserratins el Pep i el Ballart sense gaires objectius clars però amb intenció d'encetar la campanya <span style="font-style: italic;">Montserrat Norfeis 2009</span>, bé l'Armand ja l'havia començat... però al llibre de piades de Santa Cecilia encara no li han tret la pols. Després de fer deliberacions vàries ens acabem decantant per una via que rarament cap d'ells ha fet: la <b>Fredi-Picazo a la Roca dels Hurons</b>.<br /><div style="text-align: justify;"><br />Després de la bona aproximació fins arribar al coll del Miracle davallem cap al nord de la muralla d'Ecos i anar fent via per un dels senders "marcats" menys fressats de la muntanya. Arribats a peu de via quina és la nostra sorpresa quan veiem els parabolts al costat dels rusticoburils... cap de nosaltres en tenia constància, deu ser cosa del Picazo pensem...<br /><br /><div style="text-align: center;"><span style="font-size:85%;"><span style="font-weight: bold;">Foto:</span> la talaia de la Roca dels Hurons i la aresta per on transcorre la via</span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/Sci40ngMT0I/AAAAAAAAAhk/dJUc8lR_wEM/s1600-h/DSC05704.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 200px; height: 150px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/Sci40ngMT0I/AAAAAAAAAhk/dJUc8lR_wEM/s200/DSC05704.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5316702574207586114" border="0" /></a><br /></div><div style="text-align: justify;">Com que això de piar llarg a llarg no m'entusiasme gaire us deixo l'únic enllaç que he trobat a la xarxa que parla de la <a href="http://www.kpujo.com/catala/resenyes/ecos/aurons/aurons.htm#">via</a> i on ja es descriu el recorregut, afegir que en comptes del ràpel (que es pot fer d'un cordino en un parabolt)per arribar al peu del 5e llarg vam destrepar-ho (tram curt i bon canto), en el 5é llarg hi ha un parabolt i l'únic llarg que discrepo en grau és l'últim on jo li posaria un grau més ben ve.<br /><br /><div style="text-align: center;"><span style="font-size:85%;"><span style="font-weight: bold;">Foto:</span> el Pep arribant a la R2.</span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/Sci-0leFHwI/AAAAAAAAAic/E7tJyHesgmA/s1600-h/DSC05707.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 200px; height: 150px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/Sci-0leFHwI/AAAAAAAAAic/E7tJyHesgmA/s200/DSC05707.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5316709170731622146" border="0" /></a><br /></div><div style="text-align: center;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/Sci5Y68pBCI/AAAAAAAAAhs/Ug3JWcUFg2o/s1600-h/DSC05710.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 150px; height: 200px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/Sci5Y68pBCI/AAAAAAAAAhs/Ug3JWcUFg2o/s200/DSC05710.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5316703197902472226" border="0" /></a><span style="font-size:85%;"><span style="font-weight: bold;">Foto:</span> el mendalerenda fent el ciclista en el 3r llarg</span><br /></div></div><br />La via és ben recomanable a tots aquells amants dels llocs tranquils de la muntanya i als que no faci mandra caminar i assequible tenint en compte com les gastaven el binomi Fredi-Picazo en aquella decàda. Fullequiped amb parabolts i algun clau i burí, només fem servir dos micros en tota la via, algun cordinillo per llaçar claus i els estreps pel 3r llarg.<br /><br /><div style="text-align: center;"><span style="font-size:85%;"><span style="font-weight: bold;">Foto:</span> quarta tirada</span><br /></div><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/Sci8CxJcx0I/AAAAAAAAAh0/sNT6gSSrzJ0/s1600-h/DSC05711.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 200px; height: 150px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/Sci8CxJcx0I/AAAAAAAAAh0/sNT6gSSrzJ0/s200/DSC05711.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5316706115849602882" border="0" /></a><br />Roca de qualitat bona a estudiar en algun tram.. tot i que em contribuït a una neteja de llastres i rocs sueltos com aquells del <a href="http://www.youtube.com/watch?v=Ci1ecTPq0dQ">frente revolucionario montañes</a> aprofitant que per aquests varals no s'hi passeja ningú.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/Sci8ut5KWGI/AAAAAAAAAh8/K-eaPX7pcKg/s1600-h/DSC05717.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 200px; height: 150px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/Sci8ut5KWGI/AAAAAAAAAh8/K-eaPX7pcKg/s200/DSC05717.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5316706870890223714" border="0" /></a><br />Hem empalmat el 1r i 2n llarg i els dos últims que són de l'aresta nord, el més expo de la via és aquest darrer tram d'aresta oberta als 40's per gent de Manresa (Caselles et al.), no s'hi val caure!! Recomanable empalmar-los i així evitar un possible factor 2 de la sortida de la última R on es concentren les dificultats del darrer llarg.<br /><div style="text-align: center;"><span style="font-size:85%;"><span style="font-weight: bold;">Foto:</span> penúltim llarg (primer de l'aresta nord), xapes un clau i a còrrer o no!</span><br /></div><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/Sci9chp8owI/AAAAAAAAAiM/w4TBHq1ImsA/s1600-h/DSC05744.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 150px; height: 200px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/Sci9chp8owI/AAAAAAAAAiM/w4TBHq1ImsA/s200/DSC05744.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5316707657879167746" border="0" /></a><br />Un cop al cim es destrepa uns metres cap al sud i es troba una instal·lació de ràpel que ressegueix l'aresta sud i on s'observa un museu in-vivo de peçes històriques!<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/Sci-BdHVwoI/AAAAAAAAAiU/DnKkgokHgiY/s1600-h/DSC05748.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 200px; height: 150px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/Sci-BdHVwoI/AAAAAAAAAiU/DnKkgokHgiY/s200/DSC05748.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5316708292315431554" border="0" /></a><br />TOPE CLÀSSIC!!<br /></div>marsihttp://www.blogger.com/profile/00421768177491163401noreply@blogger.com44tag:blogger.com,1999:blog-3645882894667714286.post-29859363432645016982008-12-22T02:41:00.001-08:002008-12-22T03:37:32.787-08:00Al loro!!! Restriccions a la Delfos!Fa un parell de caps de setmana repetint aquesta tope clàssica via montrebeiana ens vam trobar amb un <span style="font-style: italic;">pajaru</span> que no crec que se'n tingui constància fins al moment. Si hi aneu eviteu mirar-li la cara, pot ferir sensibilitats. No és agressiu però el principi de prudència és important en aquests casos. Creiem que es tracta de la cria, no tenia pinta de poder volar encara... Espero que no fotin mà dura els de la fede... sempre es pot alegar que el bitxu en qüestió va bé per reforçar la R.<br /><br /><div style="text-align: center;"><iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.blogger.com/video.g?token=AD6v5dwfb3tDf4v-eisVsYsCFLuJNs7yOaU9-Fq5ZPhzGDJ1vc4nOrEiCNLJs5BwFr8aVRrwOUEGzG6Lz8FLzF2apw' class='b-hbp-video b-uploaded' frameborder='0'></iframe><br /><br /><div style="text-align: justify;">Pel que fa la via, molt ben parida, més vertical i més sostinguda que la Paul-Lalueza feta unes setmanes enllà amb el <a href="http://tocantelbuit.blogspot.com/2008/11/montrebei-pal-lalueza-la-segona-va-la.html">Marcel</a> i el <a href="http://derkletterer.blogspot.com/2008/11/festival-climb-montrebei-mai-ms-ben-dit.html">Kletterer</a>. No té les xemeneies marca de la casa que té la Paul però el pati és més ben parit i el penúltim llarg ens reserva una bona apretada.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SU96wlHYfPI/AAAAAAAAAgM/HiSQZcZm3xA/s1600-h/DSC04786.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 150px; height: 200px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SU96wlHYfPI/AAAAAAAAAgM/HiSQZcZm3xA/s200/DSC04786.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5282575862944267506" border="0" /></a><br />El que em va triomfar de la via pels <span style="font-style: italic;">tirilles</span> que anem pel món amb grau clàssic és que es pot fer tota sense haver-te de penjar en cap moment. Els pitons (algun duiem) actualment no fan falta i d'aliens tampoc en tenim així que... amb joc de tascons (algun de micro també vam posar) i algun friend petit-mitjà a fotre-li gasto. Ho dic pels que com nosaltres tampoc tenen aquests trastos topetècnics, que no cal que es facin enrere, si els porteu els fareu servir això sí. Les R és poden reforçar pràcticament totes sense pitonar.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SU97bXJG9KI/AAAAAAAAAgU/aTHHzyos6tc/s1600-h/DSC04795.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 200px; height: 150px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SU97bXJG9KI/AAAAAAAAAgU/aTHHzyos6tc/s200/DSC04795.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5282576597927785634" border="0" /></a><br />Ningú al prat, i cap rastre d'escaladors per la zona... només els kamikazes que salten d'Aragó a les ultimalles del dia...<br /><br />Però que ben parit que és Montrebey!!!<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SU97mNk-P8I/AAAAAAAAAgc/pLclCPe1N_I/s1600-h/DSC04819.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 150px; height: 200px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SU97mNk-P8I/AAAAAAAAAgc/pLclCPe1N_I/s200/DSC04819.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5282576784338862018" border="0" /></a><br /></div></div>marsihttp://www.blogger.com/profile/00421768177491163401noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-3645882894667714286.post-33835083074528085272008-10-03T02:44:00.000-07:002008-10-03T08:34:57.813-07:00Wild Planet a la Roca dels Arcs<span lang="CA">Aquest cap de setmana Vilanova de Meià, concretament el bar Cirera s’hi oloraven aires<span style=""> </span>de retrobada tal com ja ha comentat un tal <a href="http://derkletterer.blogspot.com/2008/09/retrobada-estades-vilanova-de-mei.html">Kletterer</a> (que s’apartin les criatures, que arriba la jefatura!!), apart de torna a veure cares conegudes i veure fotos de l'estiu per <a href="http://www.feec.org/Noticies/noticia.php?noti=4259">Randa</a>, ja que érem a puesto, no es podia marxar sense fer un tastet del calcari de la zona, més que res per justificar que era una retrobada de <st1:personname productid="la FEEC" st="on">la FEEC</st1:personname> i no de puntaires o sardanistes... </span><div style="text-align: justify;"> </div><p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span lang="CA">Com a perseguidor de vies TOPE CLÀSSIC o VIES REINES (Caranorte dixit), <st1:personname productid="la Wild Planet" st="on">la Wild Planet</st1:personname> era la via que em cridava més des de feia temps de <st1:personname productid="la Roca" st="on">la Roca</st1:personname> dels Arcs. Per tant, només calia convèncer algú perquè m’hi acompanyés. Després de fer un sondeig, va ser fàcil trobar 2 pretendents (l’alpinero <a href="http://tocantelbuit.blogspot.com/">Marcel</a> i el Bruno Sambarineit) que també anaven al darrere del Planeta Salvatge. Després de dormir en un hotel de mil estrelles que hi ha a <st1:personname productid="la Font" st="on">la Font</st1:personname> de <st1:personname productid="la Figuera" st="on">la Figuera</st1:personname> enfilem diumenge al matí cap a la via. <span style="font-size:85%;"><span style="font-weight: bold;">Foto:</span> el Sambarinait empalmant els 2 primers llargs.</span></span></p><p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SOXqZlM8fTI/AAAAAAAAAec/Z3WngK39Jf0/s1600-h/DSC04420.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://2.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SOXqZlM8fTI/AAAAAAAAAec/Z3WngK39Jf0/s200/DSC04420.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5252862265601588530" border="0" /></a></p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p><div style="text-align: justify;"> </div><span lang="CA">Què dir de la via que no s’hagi dit per la xarxa?... em sembla que RES. Com ja sap tothom o si més no la majoria dels que estem connectats virtualment, la via s’ha reequipat amb parabolts, substituint el podrimer de seguros que tothom parlava per peçes a canyon. Només vam fer un pas d’alien per arribar a un parabolt un pèl llunyà. </span><span lang="CA"><span style="font-size:85%;"><span style="font-weight: bold;">Foto:</span> Marcel començant el 2n llarg.</span></span><p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span lang="CA"> </span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SOXq3eN8HHI/AAAAAAAAAek/y07fYChdy24/s1600-h/DSC04425.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://1.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SOXq3eN8HHI/AAAAAAAAAek/y07fYChdy24/s200/DSC04425.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5252862779122785394" border="0" /></a></p><p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span lang="CA">Primer llarg de tràmit, 2 llargs de pedaleig amb algun tram divertit en lliure on no fa gaire gràcia caure inclús de segon (sobretot al 3r llarg). I després venga! Festival de plaques i algun tram de fissura (molt menys del que semblaria des de baix). La tònica com ja se sap, són pocs seguros, però tampoc en cal més.</span><span lang="CA"><span style="font-size:85%;"><span style="font-weight: bold;"> Foto:</span> Bruno planejant i enfilant el 3r llarg.</span></span></p><p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span lang="CA"> </span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SOXrVKiip0I/AAAAAAAAAes/Tlnr18CvmIo/s1600-h/DSC04434.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://2.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SOXrVKiip0I/AAAAAAAAAes/Tlnr18CvmIo/s200/DSC04434.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5252863289236563778" border="0" /></a><span lang="CA"> </span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SOXrkK4NPzI/AAAAAAAAAe0/pyX1q-Rh1mY/s1600-h/DSC04435.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://1.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SOXrkK4NPzI/AAAAAAAAAe0/pyX1q-Rh1mY/s200/DSC04435.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5252863547025473330" border="0" /></a></p><p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="font-size:85%;"><span style="font-weight: bold;">Foto:</span> Marcel repartint la correspondència a les múltiples bústies de la travessia del mateix llarg.<br /></span></span></p><p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SOY0qvBva0I/AAAAAAAAAe8/EVBIEOwXRo8/s1600-h/DSC04438.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://2.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SOY0qvBva0I/AAAAAAAAAe8/EVBIEOwXRo8/s200/DSC04438.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5252943924157180738" border="0" /></a></p><p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span lang="CA">A la nova ressenya del <a href="http://www.caranorte.com/foros/read.php?54,9218,10282">Nifo</a> després del reequipament, parla de portar 4 micros. Nosaltres portàvem el semàfor d’aliens i el blau i camalots (0,5; 1, 2 i 3). Crec que tard o d’hora vam acabar posant totes les peçes. També és veritat que aquesta gent va molt forta i nosaltres no. Així que ja valorareu vosaltres mateixos que cal. Els tascons es van omplir de pols. <span style="font-size:85%;"><span style="font-weight: bold;">Foto:</span> les bèsties disfrutant en el 5e llarg.</span><br /></span></p><p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SOY2aRfYLOI/AAAAAAAAAfE/7IG91DRyACs/s1600-h/DSC04444.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://2.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SOY2aRfYLOI/AAAAAAAAAfE/7IG91DRyACs/s200/DSC04444.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5252945840373771490" border="0" /></a></p><p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="font-size:85%;"><span style="font-weight: bold;">Foto:</span> l'aprendiz obrint el 6é llarg non-expansion.</span></span></p> <a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SOY5btTDYgI/AAAAAAAAAfk/SEOMEb4qXfc/s1600-h/IM008646.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://2.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SOY5btTDYgI/AAAAAAAAAfk/SEOMEb4qXfc/s200/IM008646.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5252949163553022466" border="0" /></a><p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="font-size:85%;"><span style="font-weight: bold;">Foto:</span> Marcel en el 7é llarg.</span></span></p><div style="text-align: justify;"> </div><div style="text-align: justify;"> </div><p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SOY4m1Yc6_I/AAAAAAAAAfM/UT5ORuWn8NM/s1600-h/DSC04451.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://4.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SOY4m1Yc6_I/AAAAAAAAAfM/UT5ORuWn8NM/s200/DSC04451.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5252948255190084594" border="0" /><span lang="CA"><span style="font-size:85%;"><span style="font-weight: bold;"></span></span></span></a></p><p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span lang="CA">Vam sortir per la feixa (la faja de las sabinas), tal i com es feia originalment; tot i que ara hi ha un llarg més per sortir per dalt!</span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SOY5NhLqdlI/AAAAAAAAAfU/-YaMzAG0pMI/s1600-h/DSC04463.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://1.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SOY5NhLqdlI/AAAAAAAAAfU/-YaMzAG0pMI/s200/DSC04463.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5252948919782635090" border="0" /></a></p><p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"></p>Via molt recomanable!marsihttp://www.blogger.com/profile/00421768177491163401noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-3645882894667714286.post-88121335380589295572008-09-23T03:19:00.000-07:002008-09-23T06:48:31.781-07:00Pululant per la nord del Vignemale<div style="text-align: justify;">La fascinació per aquesta tàpia es remonta a l'estiu del 2005, quan vaig trepitjar per primera vegada el <span style="font-style: italic;">plateau </span>d'Oulettes de Gaube. En aquell moment l'objectiu era fer la "olla del Vignemale" (Petit Vignemale-Montferrat), però recordo que durant les dues nits que vam passar acampats a la zona costava perdre de vista al que potser és el 3000 més alpí per la seva vessant més bèstia.<br /></div><div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SNjlWxOaknI/AAAAAAAAAbk/UMXPg-3eXNw/s1600-h/DSC04265.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://4.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SNjlWxOaknI/AAAAAAAAAbk/UMXPg-3eXNw/s200/DSC04265.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5249197545033994866" border="0" /></a>Aquest estiu, tres anys més tard, ens tornàvem a plantar al mateix punt. Enguany però, hi havia una diferència, la <span style="font-style: italic;">Nor Feis del Vinhamala</span> n'era el propi objectiu. Reposant còmodament fora la tenda esperàvem que les boires ens donessin treva per intentar dibuixar visualment per on transcorria <a href="http://albert.castellet.cat/Ressenyes/Pirineus/Vignemale/Vignemale_cara_N.JPG">l'itinerari més clàssic</a> obert fa més de 70 anys per Barrio i Belloq.<br /></div><div style="text-align: justify;"><div style="text-align: justify;"><br />Sortir de la tenda encara de nit, encendre els frontals, calçar-se els grampons, buscar les febleses que ens oferia la rimaia per col·locar-nos a la vertical de la paret van ser el preludis d'una llarga jornada...<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SNjsUJ1AqQI/AAAAAAAAAck/4RHK_qlSZn8/s1600-h/DSC05405.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://3.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SNjsUJ1AqQI/AAAAAAAAAck/4RHK_qlSZn8/s200/DSC05405.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5249205196680112386" border="0" /></a><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SNjoWbQ9WzI/AAAAAAAAAbs/fWi87vKBLcs/s1600-h/DSC04276.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://1.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SNjoWbQ9WzI/AAAAAAAAAbs/fWi87vKBLcs/s200/DSC04276.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5249200837673966386" border="0" /></a><br />...després del famós primer llarg d'orfita verda i fer varis metres de trams arrampats de III-IV mig al ensamble mig fent llargs ens empitxem bastant més per l'esquerra del que tocava i quan ens adonem estem prou amunt com per no veure clar com accedir a l'aresta intermitja.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SNjovSTw8KI/AAAAAAAAAb0/mFcOx3VdJe8/s1600-h/DSC04278.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://4.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SNjovSTw8KI/AAAAAAAAAb0/mFcOx3VdJe8/s200/DSC04278.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5249201264766546082" border="0" /></a><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SNjrqXfOrFI/AAAAAAAAAcU/XwPr39UH-sQ/s1600-h/DSC05408.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://2.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SNjrqXfOrFI/AAAAAAAAAcU/XwPr39UH-sQ/s200/DSC05408.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5249204478792346706" border="0" /></a><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SNjp6rId4QI/AAAAAAAAAb8/VNnfEOO6jeE/s1600-h/DSC04293.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://2.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SNjp6rId4QI/AAAAAAAAAb8/VNnfEOO6jeE/s200/DSC04293.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5249202559920234754" border="0" /></a> No veiem clara la ruta d'accés, potser perquè la mentalitat clàssica ens ho feia veure massa tieso per ser dels anys 30 (que ilusos!). Ja en terreny de ningú i seguint amb aquesta mentalitat, anem fent per lu que sembla més evident rodejant una zona de desploms i tocant al Gaube (segons ressenyes del refugi seria la variant Chevallier Mailly) trobem algun pitó desperdigat que dóna ànims però en general res de res.<br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SNjqaD96epI/AAAAAAAAAcE/GUZBLDcwv58/s1600-h/DSC04296.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://1.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SNjqaD96epI/AAAAAAAAAcE/GUZBLDcwv58/s200/DSC04296.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5249203099162802834" border="0" /></a><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SNjsKbMWztI/AAAAAAAAAcc/fjh44Xi4ewM/s1600-h/DSC05424.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://2.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SNjsKbMWztI/AAAAAAAAAcc/fjh44Xi4ewM/s200/DSC05424.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5249205029542743762" border="0" /></a>Muntem algunes reunions sobre roca bastant-molt cutre, alguns llargs devien ser de la variant però penso que vam obrir algun llarg de V o més (visió difuminada per la precarietat de la roca) que no compto que hagués estat trepitjat mai per unes botes de l'època o uns gats, molt poca possibilitat de protecció i la roca en molts trams millor no mirar-la gaire.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SNjssJRm-gI/AAAAAAAAAcs/1OlzGI1rLog/s1600-h/DSC04302.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://1.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SNjssJRm-gI/AAAAAAAAAcs/1OlzGI1rLog/s200/DSC04302.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5249205608848488962" border="0" /></a><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SNjxT0B5UNI/AAAAAAAAAeU/zuTd-O5WS6c/s1600-h/DSC05430.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://3.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SNjxT0B5UNI/AAAAAAAAAeU/zuTd-O5WS6c/s200/DSC05430.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5249210688386715858" border="0" /></a>Quan ja pensàvem que un vivac pillavem segur (de fet carretejàvem el plumes i la funda, per si les <span style="font-style: italic;">flies</span>), accedim a l'aresta vermella (on hi desemboca també l'aresta intermitja).<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SNjtS74rNpI/AAAAAAAAAc0/iRwfbOVyfbY/s1600-h/DSC05426.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://1.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SNjtS74rNpI/AAAAAAAAAc0/iRwfbOVyfbY/s200/DSC05426.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5249206275269146258" border="0" /></a><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SNjt5IxShEI/AAAAAAAAAdE/sU7lkoFf1Yg/s1600-h/DSC04316.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://1.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SNjt5IxShEI/AAAAAAAAAdE/sU7lkoFf1Yg/s200/DSC04316.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5249206931562857538" border="0" /></a><br />Un cop aquí puja la moral, ens tornem a trobar dins la via, ara toca correr, que la nit no trigaria a arribar. Tota la zona d'esquistos vermells (segons les ressenyes expo per la roca cutre) ens semblava un regal equipada amb pitons i fins i tot amb alguna expansió!<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SNjtbybysbI/AAAAAAAAAc8/JThHYe_eTuM/s1600-h/DSC05434.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://4.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SNjtbybysbI/AAAAAAAAAc8/JThHYe_eTuM/s200/DSC05434.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5249206427350905266" border="0" /></a><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SNjvhbaEznI/AAAAAAAAAd8/bHSZVJsGaZU/s1600-h/DSC05442.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://4.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SNjvhbaEznI/AAAAAAAAAd8/bHSZVJsGaZU/s200/DSC05442.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5249208723272158834" border="0" /></a><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SNjwBZTfHyI/AAAAAAAAAeE/TBUG2DycuFg/s1600-h/DSC05455.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://3.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SNjwBZTfHyI/AAAAAAAAAeE/TBUG2DycuFg/s200/DSC05455.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5249209272463466274" border="0" /></a><br />Arribem a l'aresta de Gaube i ja veiem clar que si no hi ha cap imprevist més sortirem de dia per dalt; però si ens trobem amb una reunió amb parabolts i tot!<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SNjuVnrVhEI/AAAAAAAAAdM/UTnF6t5X4pQ/s1600-h/DSC04333.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://2.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SNjuVnrVhEI/AAAAAAAAAdM/UTnF6t5X4pQ/s200/DSC04333.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5249207420895724610" border="0" /></a><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SNjug8zh5bI/AAAAAAAAAdU/GRzl6dDJ4zQ/s1600-h/DSC04340.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://3.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SNjug8zh5bI/AAAAAAAAAdU/GRzl6dDJ4zQ/s200/DSC04340.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5249207615545796018" border="0" /></a><br />Finalment a les 20:30 fem cim, després de 13 hores de pulular per la nord (tot un rècord, jaja). El regal apart del cim és veure tot el pirineu francés sota un mar de núvols, només a la vista els cims alts.<br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SNjunfrXveI/AAAAAAAAAdc/yF79oig5SP8/s1600-h/DSC04343.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://3.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SNjunfrXveI/AAAAAAAAAdc/yF79oig5SP8/s200/DSC04343.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5249207727986032098" border="0" /></a><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SNjwXdvqStI/AAAAAAAAAeM/jRgVLsCbGm0/s1600-h/DSC05481.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://2.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SNjwXdvqStI/AAAAAAAAAeM/jRgVLsCbGm0/s200/DSC05481.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5249209651612502738" border="0" /></a><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SNjuwEt12mI/AAAAAAAAAdk/vI51BKuovJA/s1600-h/DSC04350.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://4.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SNjuwEt12mI/AAAAAAAAAdk/vI51BKuovJA/s200/DSC04350.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5249207875367459426" border="0" /></a><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SNju2mBpaNI/AAAAAAAAAds/SyqAxCsQsrM/s1600-h/DSC04351.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://2.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SNju2mBpaNI/AAAAAAAAAds/SyqAxCsQsrM/s200/DSC04351.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5249207987388115154" border="0" /></a><br />Quasi 4 hores més tard, ja passada la mitjanit s'acaba el <span style="font-style: italic;">via crucis</span> quan entrem a la tenda, ben cuits però amb la feina feta!<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SNju98jgPWI/AAAAAAAAAd0/5gKAESnKkx0/s1600-h/DSC04353.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://2.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SNju98jgPWI/AAAAAAAAAd0/5gKAESnKkx0/s200/DSC04353.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5249208113694784866" border="0" /></a></div></div>marsihttp://www.blogger.com/profile/00421768177491163401noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-3645882894667714286.post-60025181031128240882008-07-17T06:37:00.000-07:002008-07-17T08:27:06.316-07:00Vianant a l'agulla de Santa Cecília<div style="text-align: justify;">Agulla popular però eclipsada per l'amfiteatre de parets que l'envolta, punt de pas per a molts i tots aquells que es dirigeixen a Sant Jeroni per la Teresina però poc freqüentada pels escaladors, segurament pel caràcter poc continu de les vies, exempt de grans línies com les parets veïnes i un accés més que selvàtic.<br /><br />Dimarts a la tarda (pel Sol no és la millor opció) vam fer el Vianant, segurament la més concorreguda de les vies que s'hi han traçat, juntament amb la STAE. Un parell d'enllaços per més info: <a href="http://www.ressenya.net/php/vimprimible.php?id=69">ressenya</a> i <a href="http://www.cebadalona.org/mostraPiada.php?Id=186">cebadalona</a>.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">Aproximació: </span>es requereix nivell d'olfacte i habilitats de porc senglar per arribar a peu de via. Segurament hi ha una opció més fàcil, però la que vam prendre nosaltres consisteix en agafar el GR en direcció al coll del Migdia i prendre un corriol poc evident que puja directe a l'agulla just en el canvi de vessant (abans de tenir la perspectiva de la paret d'Ecos); una petita fita indica la direcció. Pujar fins a peu de paret de la STAE i vorejar-la fins a la dreta d'un petit <span style="font-style: italic;">gendarme </span>adossat<span style="font-style: italic;">. </span><span><span style="font-size:85%;"><span style="font-weight: bold;"><br />Foto:</span> primer llarg (6a), el casc va decidir quedar-se fent companyia al cotxe sense demanar permís. </span></span><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SH9djrn3kUI/AAAAAAAAATQ/FSWEEyf4QqE/s1600-h/DSC03854.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://3.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SH9djrn3kUI/AAAAAAAAATQ/FSWEEyf4QqE/s200/DSC03854.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5223996960359813442" border="0" /></a><br /><span style="font-weight: bold;">VIA: </span>ben equipada amb spits, parabolts i pitons. Tant sols vam col·locar un tascó i un camalot del 0,4 en dos passos seguits d'A1 del 6é llarg (si aneu valents 7a). També vam col·locar un C3 (que de poc servia) al primer llarg de fissura ja que el tac que marca l'Hita ja no hi és i fins al primer parabolt val més no caure. Amb un C4 trauríem més suc de la fissura.<span><span style="font-size:85%;"><span style="font-weight: bold;"><br />Foto:</span> el Guillem a la R3 mentre pujava pel L4, el 3r llarg per nosaltres.</span></span><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SH9faR9MDvI/AAAAAAAAATg/AKGRLoUggPA/s1600-h/DSC03856.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://3.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SH9faR9MDvI/AAAAAAAAATg/AKGRLoUggPA/s200/DSC03856.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5223998997874347762" border="0" /></a><br />Pels 3 primers llargs ja val la pena fer la via, la resta van a buscar el millor recorregut per fer cim amb algun tram prou bo. Es recomana empalmar els dos primers sortint passos de fins a 6a+, tot i que 6b tampoc li faria mal a ningú. Molt ben assegurat així que si hi aneu proveu-ho!! En el 3r també és per aplaudir la qualitat de la roca i els passos estètics que van sortint.<span><span style="font-size:85%;"><span style="font-weight: bold;"> Foto:</span> en el 6é llarg d'A1 o 7a.</span></span><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SH9iRli4MiI/AAAAAAAAATo/N99ZsyT4p20/s1600-h/DSC03859.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://4.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SH9iRli4MiI/AAAAAAAAATo/N99ZsyT4p20/s200/DSC03859.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5224002147048763938" border="0" /></a> <span style="font-weight: bold;">Descens</span>: hi ha vàries opcions, tot i que vam optar per desfer la ferrata.<br /><br />Bona via per tenir noves perspectives de la muntanya i per passar una tarda o millor un matí sense presses gaudint de bona roca. Calcular entre 3-4 hores de via.<br /><br /><span><span style="font-size:85%;"><span style="font-weight: bold;">Foto:</span> en el penúltim llarg (6a) amb Sant Jeroni de teló de fons. </span></span><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SH9i-vTcLbI/AAAAAAAAATw/7ZLHHi5BOHY/s1600-h/DSC03867.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://4.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SH9i-vTcLbI/AAAAAAAAATw/7ZLHHi5BOHY/s200/DSC03867.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5224002922762481074" border="0" /></a></div>marsihttp://www.blogger.com/profile/00421768177491163401noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-3645882894667714286.post-52404430475942014322008-07-08T03:07:00.000-07:002008-07-08T05:47:44.664-07:00Rwenzori: les muntanyes de la lluna<span lang="CA">Si parléssim de grans muntanyes africanes molts diríem el Kilimanjaro, altres el Mount Kenya, potser el Toubkal al Atlas, però, qui diria el Rwenzori?<br /><br /></span> <div style="text-align: center;"><div style="text-align: justify;"><span lang="CA">L’estiu del 2006, després de més de 6 mesos de preparatius, emprenem el viatge que ens duria a la selva de muntanya més alta de <st1:personname productid="la Terra" st="on">la Terra</st1:personname>; a les fonts del Nil; a les muntanyes de <st1:personname productid="la Lluna" st="on">la Lluna</st1:personname>; a la zona glacial més gran del continent africà: al Rwenzori; a cavall entre Uganda i <st1:personname productid="la República" st="on">la República</st1:personname> del Congo.</span><br /></div><span lang="CA"><span style="font-size:85%;"><span style="font-weight: bold;"><br />Foto:</span> sobrevolant el Sàhara en territori del Sudan</span>.</span><br /></div><div style="text-align: center;"><span lang="CA"></span></div><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"> </span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SHNAyyniYFI/AAAAAAAAAS4/olL7qvO3fGw/s1600-h/rwen10.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://3.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SHNAyyniYFI/AAAAAAAAAS4/olL7qvO3fGw/s200/rwen10.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5220587634377777234" border="0" /></a></p><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><o:p></o:p>Més de 25 cims que superen els <st1:metricconverter productid="4.500 metres" st="on">4.500 metres</st1:metricconverter>, moltes rutes encara per explorar i vies per obrir, cims encara sense nom que ni figuren a la poca cartografia existent, biodiversitat i frondositat vegetal en el seu màxim esplendor, climatologia poc favorable i molta solitud eren la carta de presentació.</span></div><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"> </span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SHNAtQhq-eI/AAAAAAAAASo/PdqALlKYqkM/s1600-h/rwen8.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://1.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SHNAtQhq-eI/AAAAAAAAASo/PdqALlKYqkM/s200/rwen8.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5220587539327023586" border="0" /></a></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SHM_wRxcjWI/AAAAAAAAARo/HBQqziVmets/s1600-h/rwen.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://3.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SHM_wRxcjWI/AAAAAAAAARo/HBQqziVmets/s200/rwen.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5220586491689602402" border="0" /></a></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><o:p></o:p>Després d’una vintena de dies caminant entre <a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/d/da/Ruwenpflanzen.jpg">dendrosenecios i lobelias</a>, fang i aigua, gel i roca, i amb una climatologia molt canviant i inestable assolirem l’objectiu proposat. Defugint del Central Circuit, la única ruta turística i “transitada” existent al parc nacional fins a l'actualitat, ens proposàvem enllaçar/obrir una ruta enllaçant el Rwenzori de sud a nord, ascendint com a mínim un cim de cadascun dels 7 massissos principals. </span><span style="font-size:85%;"><span style="font-weight: bold;"><br /></span></span></p><div style="text-align: center;"><span style="font-size:85%;"><span style="font-weight: bold;">Foto:</span> al Bigo Upper-Bog, per sobre l'alçada de l'Aneto encara ens trobem amb aquest panorama.</span><br /></div><span lang="CA"> </span><br /><div style="text-align: center;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SHM__cak_pI/AAAAAAAAASI/U9gv-DV1qdM/s1600-h/rwen4.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://3.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SHM__cak_pI/AAAAAAAAASI/U9gv-DV1qdM/s200/rwen4.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5220586752244514450" border="0" /></a><br /><span style="font-size:85%;"><span style="font-weight: bold;">Foto:</span> al refugi Elena a 4.500m, un verdader niu d'àguiles.<br /><br /></span></div><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SHNAqujyEuI/AAAAAAAAASg/yfT4rc2--0I/s1600-h/rwen7.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://2.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SHNAqujyEuI/AAAAAAAAASg/yfT4rc2--0I/s200/rwen7.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5220587495849333474" border="0" /></a><br /><div style="text-align: center;"><span style="font-size:85%;"><span style="font-weight: bold;">Foto:</span> de camí al Stairs, cim que compta amb escasses ascensions.<br /><br /></span></div><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SHNg8V-6T7I/AAAAAAAAATA/IyNjpLBca-Q/s1600-h/rwen3.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://1.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SHNg8V-6T7I/AAAAAAAAATA/IyNjpLBca-Q/s200/rwen3.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5220622982861967282" border="0" /></a><span lang="CA">Un total de 10 cims per sobre els 4.500 es van aconseguir pujar, entre ells la tercera cota més alta del continent el pic Margherita (5.109m) i el pic més alt íntegrament en territori del Congo: el pic Albert (5.087m). </span><br /><span lang="CA"><br /></span> <div style="text-align: center;"><span lang="CA"><span style="font-size:85%;"><span style="font-weight: bold;">Foto: </span>pujant cap al Margherita, abans de començar la glacera.</span></span></div><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SHNAwe_v8jI/AAAAAAAAASw/ftwgPfdkV8M/s1600-h/rwen9.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://2.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SHNAwe_v8jI/AAAAAAAAASw/ftwgPfdkV8M/s200/rwen9.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5220587594750882354" border="0" /></a><br /><div style="text-align: center;"><span lang="CA"><span style="font-size:85%;"><span style="font-weight: bold;">Fotos: </span>un servidor dalt del pic Albert fotografiat des del pic Margherita i des del mateix cim.<br /><br /></span></span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SHM_y9cUTuI/AAAAAAAAARw/wS52CDb0_mY/s1600-h/rwen1.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://1.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SHM_y9cUTuI/AAAAAAAAARw/wS52CDb0_mY/s200/rwen1.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5220586537771880162" border="0" /></a><span lang="CA"><span style="font-size:85%;"><br /></span></span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SHM_2Iq4_lI/AAAAAAAAAR4/PsBeFmjLmgE/s1600-h/rwen2.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://2.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SHM_2Iq4_lI/AAAAAAAAAR4/PsBeFmjLmgE/s200/rwen2.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5220586592325402194" border="0" /></a><br /><span lang="CA"> </span></div> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Per si us interessa, podeu llegir més informació i veure més fotos de l’expedició a:</span></p><ul><li><a href="http://www.clubalpi.com/rwenzori/">http://www.clubalpi.com/rwenzori/</a></li></ul><ul><li><!--[if !supportLists]--><span lang="CA">A la última revista <a href="http://www.feec.org/Publicacions/vertex/exemplar.php?exemplar=218">Vèrtex</a> publicada nº 218<br /></span></li></ul> <ul><li><!--[if !supportLists]--><span style="" lang="CA"><span style=""><span style=""></span></span></span><span lang="CA">A la revista <a href="http://www.desnivel.com/revistas/pdf/sumario_desnivel254.pdf">Desnivel</a> nº 254 (octubre 2007).<br /></span></li></ul>Si ara em preguntessin per grans muntanyes africanes, no tindria dubtes en la resposta.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SHNAn9oX2ZI/AAAAAAAAASY/VMqSue7-4Ss/s1600-h/rwen6.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://4.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SHNAn9oX2ZI/AAAAAAAAASY/VMqSue7-4Ss/s200/rwen6.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5220587448355510674" border="0" /></a><span lang="CA"></span>marsihttp://www.blogger.com/profile/00421768177491163401noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3645882894667714286.post-21435712874736523782008-05-21T02:39:00.000-07:002008-05-21T07:06:43.603-07:00Heinz Pokorski al Bisbe<div style="text-align: justify;">L'endemà d'anar a fer <a href="http://buril.blogspot.com/2008/05/tim-sant-jeroni-retorn-la-cara-fosca.html">l'escura-xemeneies</a> per Sant Jeroni, ens trobem amb l'Aritz amb plans poc definits. Ni el café de rigor ens fa despertar de l'estat de somnolència profunda. Poques idees clares... Són les 12 del migdia el pàrking a petar de cotxes i nosaltres som quasi les úniques ànimes vives que encara estem <span style="font-style: italic;">pendonejant</span> per Can Massana amb diferents llibres als dits intentant trobar alguna via convincent (cara nord? agulles?..). L'Aritz pronuncia dues paraules: GAM Bisbe? Fa dos anys que la vam fer però ara mateix resulta el plan més atractiu a fer. En un instant de lucidesa se'm obra el calaix dels projectes i dic: i la <a href="http://www.ressenya.net/php/vimprimible.php?id=384">Heinz Pokorski</a> a la mateixa agulla? Ens mirem la ressenya i cap a la Nord de Frares falten escaladors (i que duri)! <span style="font-size:85%;"><span style="font-weight: bold;">Foto:</span></span> <span style="font-size:85%;">el recorregut evident per on transcorre la via.</span><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SDPvfYb0UuI/AAAAAAAAAO0/4j056_ZzsRo/s1600-h/DSC03489.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://3.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SDPvfYb0UuI/AAAAAAAAAO0/4j056_ZzsRo/s200/DSC03489.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5202765316957164258" border="0" /></a>De la via poques coses a dir que no hagi descrit el <a href="http://pmuntanya.blogspot.com/2007/08/heinz-pokorski-al-bisbe.html">Piter</a> en el seu blog. Ressaltar que la via no es troba totalment equipada com apareix al llibre de l'Hita. En el moment que es devia fer la guia aquest devia ser el seu estat però el <a href="http://www.feec.org/forum/forum.php?accio=llegir&IdMissatge=32&IdGrup=8">moviment de claus</a> degut als "saques" han fet estralls en l'equipament d'alguns trams (bàsicament i com és d'esperar en els més difícils). Malgrat l'aparença herbosa i la roca "sospitosa" en alguns trams és un via recomanable per defugir dels traçats tope-clàssics de sempre. Quan acabes la via et donen el títol de caçador de pitons, guanyat en la búsqueda d'aquests entre l'herba.<br /><br />L<span style="font-weight: bold;">larg 1</span>: potser el llarg més "cutre" degut bàsicament a la roca. No us desespereu i seguiu amunt!<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SDPvtYb0UvI/AAAAAAAAAO8/g-JWLdx4GB4/s1600-h/DSC03491.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://3.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SDPvtYb0UvI/AAAAAAAAAO8/g-JWLdx4GB4/s200/DSC03491.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5202765557475332850" border="0" /></a><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SDPug4b0UoI/AAAAAAAAAOE/DHOS7THdO2k/s1600-h/P5040029.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://1.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SDPug4b0UoI/AAAAAAAAAOE/DHOS7THdO2k/s200/P5040029.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5202764243215340162" border="0" /></a><br /><span style="font-weight: bold;">Llarg 2:</span> llarg molt elegant, bastant tècnic i vertical.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SDPumob0UpI/AAAAAAAAAOM/fuFCHW6RSwA/s1600-h/P5040030.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://4.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SDPumob0UpI/AAAAAAAAAOM/fuFCHW6RSwA/s200/P5040030.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5202764341999587986" border="0" /></a><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SDPv6Yb0UwI/AAAAAAAAAPE/jIYQpi57AEs/s1600-h/DSC03494.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://3.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SDPv6Yb0UwI/AAAAAAAAAPE/jIYQpi57AEs/s200/DSC03494.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5202765780813632258" border="0" /></a><br /><span style="font-weight: bold;">Llarg 3:</span> seguim en la tònica, potser algu més fàcil que l'anterior però amb una entrada a la R d'apretar i confiar.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SDPwH4b0UxI/AAAAAAAAAPM/V-dOPOcCBUk/s1600-h/DSC03498.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://1.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SDPwH4b0UxI/AAAAAAAAAPM/V-dOPOcCBUk/s200/DSC03498.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5202766012741866258" border="0" /></a><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SDPuwob0UqI/AAAAAAAAAOU/X2YREypedO0/s1600-h/P5040035.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://4.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SDPuwob0UqI/AAAAAAAAAOU/X2YREypedO0/s200/P5040035.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5202764513798279842" border="0" /></a><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SDPu1Ib0UrI/AAAAAAAAAOc/2nP0vHDdkVI/s1600-h/P5040036.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://2.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SDPu1Ib0UrI/AAAAAAAAAOc/2nP0vHDdkVI/s200/P5040036.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5202764591107691186" border="0" /></a><br /><span style="font-weight: bold;">Llarg 4: </span>potser el més obligat en lliure sobretot pels primers metres del llarg, protegits per un tac radioactiu que val més no tocar gaire (6a+). Surten passos molt elegants sobre roca no tant elegant.<br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SDPvGYb0UsI/AAAAAAAAAOk/CMk3SJTWSE4/s1600-h/P5040037.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://3.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SDPvGYb0UsI/AAAAAAAAAOk/CMk3SJTWSE4/s200/P5040037.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5202764887460434626" border="0" /></a><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SDPwSIb0UyI/AAAAAAAAAPU/2Tww8LHaVbQ/s1600-h/DSC03505.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://2.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SDPwSIb0UyI/AAAAAAAAAPU/2Tww8LHaVbQ/s200/DSC03505.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5202766188835525410" border="0" /></a><br /><span style="font-weight: bold;">Llarg 5: </span>canvi en la tònica de la via. Full equiped però sense passar-se. Aquí si que ja fem ús de la tècnica del Wipp Estrep (per quan algun pas no surt nèt) citada per primer cop pels <a href="http://montserratclassic.blogspot.com/">Dalton</a>.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SDPwdIb0UzI/AAAAAAAAAPc/1suzd-HaMW0/s1600-h/DSC03510.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://2.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SDPwdIb0UzI/AAAAAAAAAPc/1suzd-HaMW0/s200/DSC03510.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5202766377814086450" border="0" /></a><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SDPvOob0UtI/AAAAAAAAAOs/RSZMJiOaKaM/s1600-h/P5040038.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://4.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SDPvOob0UtI/AAAAAAAAAOs/RSZMJiOaKaM/s200/P5040038.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5202765029194355410" border="0" /></a><span style="font-weight: bold;"> </span>I després de quasi 5 hores de verticalitat: <span style="font-weight: bold;">CIM!</span><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SDPwkIb0U0I/AAAAAAAAAPk/wBfZ9Jhf5Dg/s1600-h/DSC03515.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://2.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SDPwkIb0U0I/AAAAAAAAAPk/wBfZ9Jhf5Dg/s200/DSC03515.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5202766498073170754" border="0" /></a><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SDPw6Ib0U1I/AAAAAAAAAPs/0Monj1ujdGY/s1600-h/P5040042.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://2.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SDPw6Ib0U1I/AAAAAAAAAPs/0Monj1ujdGY/s200/P5040042.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5202766876030292818" border="0" /></a><span style="font-weight: bold;">Dificultat:</span> El grau obligat estarà entorn el V+, de totes maneres si s'està avesat en les tècniques de diedre el lliure es deixa fer relativament bé. Ens surt tot menys l'últim llarg. La roca mica a mica anirà guanyant en qualitat, nosaltres ja vam col·laborar en la causa.<br /><span style="font-weight: bold;">Material</span>: joc de tascons, algun friend mitjà, bagues i força cintes.<br /><br />A DISFRUTAR-LA!!</div>marsihttp://www.blogger.com/profile/00421768177491163401noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-3645882894667714286.post-29907551249182883412008-05-12T11:21:00.000-07:002008-05-16T07:59:53.396-07:00TIM a Sant Jeroni: retorn a la cara fosca<span style="font-style: italic;">"La enorme laja por donde discurre la vía TIM es uno de los parajes más réconditos y salvajes de Montserrat, no es una pared en la que se vean muchos escaladores, pero estos no han descuidado trazar preciosos itinerarios a uno y otro lado de la llastra, su principal atractivo" </span>(Picazo dixit).<br /><div style="text-align: justify;"><br />Setmanes després de <a href="http://buril.blogspot.com/2008/02/cura-dhumiltat-la-paret-de-diables.html">la tangana</a> per la cara fosca de Diables, tornem a aparcar el cotxe a Santa Cecilia on s'hi respira l'ambient anhelat de "North Face" amb l'objectiu de recorre segurament la xemeneia més llarga de Montserrat a la vessant occidental de Sant Jeroni i alhora si les coses funcionen significarà la última via TIM del Pep de la muralla nord (Diables, Aeri, Patriarques, Ecos i St. Jeroni). <span style="font-size:85%;"><span style="font-weight: bold;">Foto:</span> cara oest de Sant Jeroni i la seva llastra desde el cim del Bisbe.<br /><br /></span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SCsCGYb0UcI/AAAAAAAAAMk/7rfJ91-IjyA/s1600-h/DSC03519.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://3.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SCsCGYb0UcI/AAAAAAAAAMk/7rfJ91-IjyA/s200/DSC03519.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5200252503390966210" border="0" /></a><br /><span style="font-weight: bold;">Aproximació: </span>aquí les possiblitats són vàries, nosaltres optem per fer-ho més llarg i amè i ens enfilem per la ferrata Teresina. Un cop al cim, es baixa per una canal arbrada fins al final que ens trobem dos ràpels que ens deixen al peu de cara oest. Encara tocarà fer el porc senglar una estona fins a la gran llastra inconfusible.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SCifHYb0UTI/AAAAAAAAALc/7MSS_ABUPME/s1600-h/DSC03448.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://4.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SCifHYb0UTI/AAAAAAAAALc/7MSS_ABUPME/s200/DSC03448.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5199580718966264114" border="0" /></a><br /><span style="font-weight: bold;">RECORREGUT:</span><br /><br /><span style="font-weight: bold;">L1 (35m, IV+): </span>llarg nèt fins la reunió de burils. S'ha d'anar olorant el camí més fàcil mentre realitzes una travessa en diagonal ascendent. Tant sols un parell de forats et permeten posar algun micro de confiança.<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SCigF4b0UUI/AAAAAAAAALk/9HQt6XoaRG0/s1600-h/DSC03456.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://2.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SCigF4b0UUI/AAAAAAAAALk/9HQt6XoaRG0/s200/DSC03456.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5199581792708088130" border="0" /></a><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SCihC4b0UVI/AAAAAAAAALs/sR9B_g8ND88/s1600-h/DSC03459.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://2.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SCihC4b0UVI/AAAAAAAAALs/sR9B_g8ND88/s200/DSC03459.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5199582840680108370" border="0" /></a><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SC2XlIb0UkI/AAAAAAAAANk/_GMKNrMMXus/s1600-h/IMGP3874.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://4.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SC2XlIb0UkI/AAAAAAAAANk/_GMKNrMMXus/s200/IMGP3874.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5200979808857903682" border="0" /></a><br /><span style="font-weight: bold;">L2 (40m, V):</span> en aquest les dificultats augmenten un xic, però els seguros continuen sent inexistents, exceptuant la reunió intermitja de xapar i seguir. Llarg molt estret en la última part. Ens trobem un parell de fissures on es pot protgeir. El curro està en avançar. La protecció és factible però prescindible degut a l'estretor. La reunió de 4 burils (2 amb xapa recuperable).<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SC2X0Ib0UlI/AAAAAAAAANs/JkLDNg98OGc/s1600-h/IMGP3879.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://4.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SC2X0Ib0UlI/AAAAAAAAANs/JkLDNg98OGc/s200/IMGP3879.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5200980066555941458" border="0" /></a><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SCih1Ib0UWI/AAAAAAAAAL0/d0ykEfS4sEc/s1600-h/DSC03463.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://3.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SCih1Ib0UWI/AAAAAAAAAL0/d0ykEfS4sEc/s200/DSC03463.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5199583703968534882" border="0" /></a><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SCiinIb0UXI/AAAAAAAAAL8/XqcMluKzs6o/s1600-h/DSC03467.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://3.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SCiinIb0UXI/AAAAAAAAAL8/XqcMluKzs6o/s200/DSC03467.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5199584562961994098" border="0" /></a><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SCijbIb0UYI/AAAAAAAAAME/OV_xI7uJsSA/s1600-h/DSC03471.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://3.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SCijbIb0UYI/AAAAAAAAAME/OV_xI7uJsSA/s200/DSC03471.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5199585456315191682" border="0" /></a><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SCiu2Ib0UZI/AAAAAAAAAMM/dknArEPnmU8/s1600-h/DSC03477.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://3.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SCiu2Ib0UZI/AAAAAAAAAMM/dknArEPnmU8/s200/DSC03477.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5199598014799565202" border="0" /></a><br /><span style="font-weight: bold;">L3 (30m, V+): </span>aquest és el llarg més difícil en quan al lliure però també el més equipat. Inmillorable l'ambient quan surts de la xemeneia. És on es concentra el pas del llarg que tampoc és obligat, però mola anar amb lliure amb l'ambientàs. Hi trobem un spit i tot!!! La resta claus i algun buri. La reunió es pot montar passat l'arbret en una fissura a canyon.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SCix04b0UaI/AAAAAAAAAMU/36sI7dl461U/s1600-h/DSC03480.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://2.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SCix04b0UaI/AAAAAAAAAMU/36sI7dl461U/s200/DSC03480.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5199601291859612066" border="0" /></a><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SC2YS4b0UmI/AAAAAAAAAN0/Ky4JbyaSM2c/s1600-h/IMGP3883.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://3.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SC2YS4b0UmI/AAAAAAAAAN0/Ky4JbyaSM2c/s200/IMGP3883.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5200980594836918882" border="0" /></a><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SC2hV4b0UnI/AAAAAAAAAN8/N6_5Z30GIOw/s1600-h/IMGP3885.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://3.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SC2hV4b0UnI/AAAAAAAAAN8/N6_5Z30GIOw/s200/IMGP3885.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5200990541981176434" border="0" /></a><br /><span style="font-weight: bold;">L4 (15 metres, IV+): </span>llarg desequipat, el més difícil sortir de la R. Es monta reunió en una alzina i després el cim ja el tens a tiro piedra fent una grimpadeta.<br /><br />És curiosa la sensació de sortir a la "llum" del cim i tornar a veure civilització després d'estar recorrent les profunditats de la llastra i sentir-te tant lluny de tot. Com en tant poca porció d'espai és puguin donar ambients tant distants...<br /><br /><div style="text-align: center;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SCizRYb0UbI/AAAAAAAAAMc/Jnq2JdkeOUw/s1600-h/DSC03485.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://4.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/SCizRYb0UbI/AAAAAAAAAMc/Jnq2JdkeOUw/s200/DSC03485.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5199602880997511602" border="0" /></a><span style="font-size:85%;">Felicitats Pep, pel repoker de TIM's de la nord!</span><br /><br /></div> <span style="font-weight: bold;">Material:</span> joc de micros, algun friend mitjà i dos recuperables. Els pitons no són necessaris.<br /><br />Via ultrarecomanable pels romàntics montserratins. Val la pena la caminata, per palpar la valentia dels pioneers, la tranquilitat d'un sector oblidat per les grans masses, el vent penetrant que recorre a través de la llastra, l'ambient montserratí en tots els sentits...<br /><br /></div>marsihttp://www.blogger.com/profile/00421768177491163401noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-3645882894667714286.post-71945360387386506152008-02-11T03:50:00.000-08:002008-02-11T04:36:35.875-08:00Cura d'humiltat a la Paret de DiablesAhir amb el Xavi ens disposàvem a obrir la veda del nou any a la Nord montserratina, vam decidir anar a la Paret de Diables a fer la CADE. Feia massa temps que anava al darrere de repetir la via del mestre X.P.Gil. <span style="font-size:85%;"><span style="font-weight: bold;">Foto: </span>la via de baix a dalt, el traçat és aplastant.</span><br /><div style="text-align: justify;"><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/R7A6TbdJQzI/AAAAAAAAAKc/j30YmADCYYI/s1600-h/DSC02671.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://1.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/R7A6TbdJQzI/AAAAAAAAAKc/j30YmADCYYI/s200/DSC02671.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5165692878055883570" border="0" /></a><br />Ens hi vam posar tard (passades les 11) però malgrat no toques el sol no feia fred. Els llargs anaven sortint bé. El tercer (sobre el paper, el més difícil) tot i ser peleón el vam disfrutar un munt. <span style="font-size:85%;"><span style="font-weight: bold;">Fotos:</span> jo mateix obrint el 3r llarg bastant nèt i ja a la R3.</span><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/R7A7obdJQ0I/AAAAAAAAAKk/w7vj-_trBQ8/s1600-h/DSC02680.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://1.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/R7A7obdJQ0I/AAAAAAAAAKk/w7vj-_trBQ8/s200/DSC02680.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5165694338344764226" border="0" /></a><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/R7A8YLdJQ1I/AAAAAAAAAKs/OzkYloCO_nQ/s1600-h/DSC02682.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://4.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/R7A8YLdJQ1I/AAAAAAAAAKs/OzkYloCO_nQ/s200/DSC02682.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5165695158683517778" border="0" /></a><br />Sortint del 4t llarg per sortir del sostret el Xavi s'ho va mirar bastanta estona, no ho acaba de veure clar i es penja d'un clau falcat que hi havia a tres pams de la R. I el clau cedeix i amb ell el Xavi que va anar a parar un metre per sota meu. El tio es va treure el llarg però anava amb el coco a Cancún i jo de rebot també anava tocadet del susto. El 5 llarg i el 6é els anem fent relativament bé. <span style="font-size:85%;"><span style="font-weight: bold;">Foto:</span> el Xavi penjat de la 4a reunió mostrant la nova peça pel museu particular, tristament obtinguda uns metres més avall i arribant a la 5a reunió.<br /><br /></span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/R7A9ALdJQ2I/AAAAAAAAAK0/OKi9iyXiTs4/s1600-h/DSC02685.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://4.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/R7A9ALdJQ2I/AAAAAAAAAK0/OKi9iyXiTs4/s200/DSC02685.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5165695845878285154" border="0" /></a><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/R7A-KbdJQ3I/AAAAAAAAAK8/zb0k-kj_Em8/s1600-h/DSC02694.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://1.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/R7A-KbdJQ3I/AAAAAAAAAK8/zb0k-kj_Em8/s200/DSC02694.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5165697121483572082" border="0" /></a>L'Ae li toca al Xavi però continua amb el coco pels terres, i quan ja portava un tros de llarg diu que l'obri jo, no es veu en cor. Descartant la opció de rapelar li vaig tirant jo de primer fins arribar al penútlim llarg. <span style="font-size:85%;"><span style="font-weight: bold;">Foto:</span> el Xavi des de la reunió després del llarg d'Ae.</span><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/R7A-57dJQ4I/AAAAAAAAALE/Wi_yzg2sECg/s1600-h/DSC02696.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://3.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/R7A-57dJQ4I/AAAAAAAAALE/Wi_yzg2sECg/s200/DSC02696.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5165697937527358338" border="0" /></a><br />Ara ja toca la última dificultat de la via, el llarg d'A2, la cosa està bastant neta fins arribar als claus que hi ha metres amunt. Arribo fins el primer clau en lliure (uns 2 metres per sobre la R), d'aquí toca anar amb lliure fins a un cordino guarro uns metres amunt o començar a ficar aliens. No ho acabo de veure clar per sortir amb lliure, així que em penjo de la "V" aparentment bona, però amb qüestió de segons em trobo volant! Per segona vegada en el dia la paret ha escopit un clau, sent en els dos cassos el primer seguro del llarg, amb el que això comporta per les cordes. Me'n vaig uns tres metres per sota la R. <span style="font-size:85%;"><span style="font-weight: bold;">Foto:</span> el llarg d'A2, el clau en qüestió es pot veure a la part baixa de l'imatge.</span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/R7BAILdJQ5I/AAAAAAAAALM/NIntfO9xKFQ/s1600-h/DSC02698.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://4.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/R7BAILdJQ5I/AAAAAAAAALM/NIntfO9xKFQ/s200/DSC02698.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5165699281852122002" border="0" /></a><br />Estem fets caldo psicològicament parlant, per sort ni jo ni i ell ens hem fet mal, tot i que li passo literalment per sobre. El tio malgrat la castanya que li produeixo pasant-li per sobre m'atura amb seguretat i a temps (merci nano!). Malgrat el pati i el desplom del llarg anterior he caigut aprop de la ristra de bolts i m'hi puc pillar per remuntar els metres fins la R de nou. Jo amb l'adrenalina a tope i amb la ràbia ja li anava a enxufar de nou el llarg, sent aquest encara més "expo" sense el clau. El Xavi m'ho impedeix, perquè veu que estic una mica fora de mi, encara tremolant per l'ensurt. Jo continuava descartant la idea del ràpel, ara encara menys. No veiem clar arribar a la següent reunió per rapelar, pels desploms de la paret. Amb el coco pels terres cap dels dos s'atrevia a baixar, no fós cas que ens quedessim penjats al buit sense enllaçar la següent reunió. <span style="font-size:85%;"><span style="font-weight: bold;">Foto:</span> Xavi acabant els últims metres del llarg d'Ae i on minuts després aniria a parar-hi jo.</span><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/R7BBL7dJQ6I/AAAAAAAAALU/uF1SJM8ZJZk/s1600-h/DSC02700.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://3.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/R7BBL7dJQ6I/AAAAAAAAALU/uF1SJM8ZJZk/s200/DSC02700.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5165700445788259234" border="0" /></a><br />Truco amb un company que recentment a entrat als GRAE per explicar-li la situació i que en faci una valoració, casualment està al parc de bombers i diu que comentarà la situació. En 5 minuts ens truca i diu que ja hi ha un equip que s'estan preparant per sortir. Creuen que amb l'estat de shock que duem, és la millor opció, tot i que jo i el meu orgull ens costa d'assumir un rescat. Però bé en poca estona ja tenim l'helicopter sobrevolant la paret. Finalment sortim per dalt a base de cordes fixes i jumars. Acabem fent de nit la trepada fins al cim i el descens fins a Santa Cecilia.<br />Agrair des d'aquí al cos dels GRAE pel rescat i la seva professionalitat.<br /><br />Ha estat tota una cura d'humiltat i una lliço apressa. Em costarà mirar un clau de la mateixa manera....<br /><br />Per repetir la via no cal dir que ara la cosa està una mica més xunga. A part de tota la artilleria que feia falta, recomano portar pitons (nosaltres anàvem amb els aliens tant sols) per assegurar la sortida de la reunió del llarg d'A2.<br /><br />Salut més que mai!</div>marsihttp://www.blogger.com/profile/00421768177491163401noreply@blogger.com13tag:blogger.com,1999:blog-3645882894667714286.post-25801262596416047202008-02-07T06:27:00.000-08:002008-02-07T06:36:29.070-08:00Haus-Estrems a la Mòmia<div style="text-align: justify;"><span lang="CA">No era per ganes, era per masses històries de por i nervis llegides entorn l’aurea que rodeja aquesta clàssica via que no l’havia repetit abans. </span> </div><p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p></o:p>Eren masses les vegades que m’havia fixat en el seu traçat, altres les vegades que m’havia quedat embadalit mirant com pujaven per l’aplastant recorregut, bastantes les piades llegides “poc motivadores” que l’únic efecte que tenien en mi era convèncer-me que no estava preparat per afrontar l’ascensió i sobretot endinsar-me en el mític i temut segon llarg que tantes vegades m’havia imaginat; però alhora tenia clar que si algun dia m’hi llançava a provar-la, volia “catar” les sensacions amb la corda per sota, com a primer de corda, sobretot en aquest llarg. </span></p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span lang="CA">No pretenc fer una prosa ni molt menys de la via ni tampoc descriure-la pam a pam, ja que els relats que corren per la xarxa són múltiples, tant sols vull fer alguns comentaris/reflexions esperançadors pels pròxims repetidors o per la gent “cagada” com jo que no ens atrevíem a pujar tant sols pel que hem llegit mentre estem assentats en una còmode cadira.</span></p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span lang="CA">Tant sols comentar que ahir (un dia esplèndid) amb el Guillem vam repetir la via i per fi sabem de primera mà la obra mestre que ens han deixat en Casasayas “Haus” i els germans Estrems. M’inclino i aplaudeixo l’obertura, tenint en compte l’any que va ser oberta! </span></p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span lang="CA">La via és exposada, això ho ratifico. El segon llarg és morfològic i dur això també i el primer seguro està a tomar “pol saco”. Al tractar-se però, d’una xemeneia és més difícil quedar-te enganxat que caure. Per tant arribar al primer seguro es qüestió de no endinsar-se massa i tranquilitat i anar fent pas a pas. Tant sols em vaig encallar al principi per ficar-me una mica en dintre però superat aquest primer pas, després la xemenia es franca i tampoc ofereix tantes resistències (amb termes d’estretor). El buril casi no fa falta xapar-lo, ja que el parabolt està allà mateix. Sortir d’aquest és on vaig trobar les dificultats del llarg. Mig en diedre, mig empotrat es va fent. Aconsello sortir i pillar els bolos que hi ha a la dreta. El següent parabolt no el veus però queda a uns 5-<st1:metricconverter productid="6 metres" st="on">6 metres</st1:metricconverter> a la dreta de la xemeneia. Mig en diedre mig en OW un va superant les dificultats fins als últims metres de la reunió on la cosa ja “afluixa”. A partir d’aquí l’escalada continua sent de “navegar” però les dificultats ens permeten tirar amunt sense pensar on està l’últim seguro. <span style="font-size:85%;"><span style="font-weight: bold;">Foto:</span> al cim de la Mòmia el Juny passat després de fer la Santacana-Serrano. Llàstima d'haver-nos deixat la càmera ahir, haguessin sortit fotos molt bones.</span></span></p><div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/R6sWSGj2BPI/AAAAAAAAAKU/cFJATG-kpUY/s1600-h/1180711631_f.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://4.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/R6sWSGj2BPI/AAAAAAAAAKU/cFJATG-kpUY/s200/1180711631_f.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5164245897964815602" border="0" /></a> </div><p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span lang="CA">La via va ser molt disfrutada, amb això no dic que no passes ni por ni nervis (de manera controlada això sí). L’únic que després d’haver-me empapat de tantes històries encara me la imaginava molt més dura. I això que sóc un escalador “del montón” amb un grau que em permet fer vies clàssiques <span style=""> </span>i poca cosa més.</span></p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><b><span lang="CA">Moraleja</span></b><span lang="CA">: a vegades (i jo el primer) hi ha vies que n’hauríem de llegir menys històries i enfrontar-nos-hi amb aquest esperit més aventurer dels pioneers. Sense faltar el respecte a la via us animo a provar-la, ja que és tot una ascensió de llegenda!!! Si us heu de baixar doncs cap problema, la via resta allà i segur que vosaltres evolucioneu com per repetir-la algun dia i disfrutar-la com ho vam fer nosaltres. </span></p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p></o:p>Casualment quan estàvem altre cop a peu de via hi havia <a href="http://cleanclimb.blogspot.com/">cares conegudes</a> començant la xemenia. Salut fiera!</span></p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span lang="CA">A gaudir del conglomerat Santbennedictí!</span></p>marsihttp://www.blogger.com/profile/00421768177491163401noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-3645882894667714286.post-61518592414334028282008-01-24T08:19:00.001-08:002008-01-24T09:12:43.058-08:00Aresta Brucs de llegendaL'aresta Brucs a la Bessona Inferior és segons la biblia montserratina del A.G.P. una <span style="font-style: italic;">ascensión de leyenda</span> (la nº63 concretament); així que com a perseguidor d'aquest tipus de vies, vaig enganyar al Guillem i l'Aritz per anar a fer realitat la llegenda.<br /><br />Algunes instàntanies de l'aproximació per donar-li el caràcter llegendari. (Ara m'ha sortit la vena Picazo)<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/R5jBrGj2BGI/AAAAAAAAAJM/xP3AfBz3nfo/s1600-h/DSC02538.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://1.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/R5jBrGj2BGI/AAAAAAAAAJM/xP3AfBz3nfo/s200/DSC02538.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5159086319392392290" border="0" /></a><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/R5jCE2j2BHI/AAAAAAAAAJU/1mU502z1iKw/s1600-h/DSC02543.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://4.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/R5jCE2j2BHI/AAAAAAAAAJU/1mU502z1iKw/s200/DSC02543.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5159086761774023794" border="0" /></a>Via vertical i de finura montserratina oberta el 1958 pels germans Cerdà. 100 metres "full equiped" amb burils, spits i algun cordino radioactiu fins la R3. Que no confongui el nom d'Aresta Brucs en aquest cas. No és una via d'iniciació!<br /><br />L1 (V+): en lliure el més fàcil però també el més exposat. Sobretot per sortir del tram vertical que separa el primer buril del segon que coincideix en el tram difícil. Després mundillo del IV i el V de navegar una mica. Amb algun pas una mica resistente que et posa les piles. Foto: Guillem i Aritz en el L1.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/R5jDC2j2BII/AAAAAAAAAJc/DHcPgf05orw/s1600-h/DSC02545.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://4.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/R5jDC2j2BII/AAAAAAAAAJc/DHcPgf05orw/s200/DSC02545.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5159087826925913218" border="0" /></a><br />L2+L3: (6a o més!!!, V+/A0): més complicat en lliure però més equipat. Els passos tiesos són sortint de la R2 i R3. Són 6a's d'aquells d'agulles que et fan baixar la moral pel que t'arriben a fer suar. Foto: Guillem començant el L2.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/R5jDXWj2BJI/AAAAAAAAAJk/b21nwOuw_kc/s1600-h/DSC02547.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://2.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/R5jDXWj2BJI/AAAAAAAAAJk/b21nwOuw_kc/s200/DSC02547.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5159088179113231506" border="0" /></a><br />L4 (6a+, V/Ao): el llarg original de la via se'n va cap a l'esquerra de la R3, però nosaltres vam fer la variant per la via Aromas que recomana el Picazo. És una sortida desplomada amb merlets disfrutons i equipat amb parabolts fins que l'asunto ja tomba fins a fer cim. Foto: Aritz a les últimes dificultats de la via.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/R5jD_Gj2BKI/AAAAAAAAAJs/-aZhI6YHGE8/s1600-h/DSC02548.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://1.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/R5jD_Gj2BKI/AAAAAAAAAJs/-aZhI6YHGE8/s200/DSC02548.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5159088862013031586" border="0" /></a><br />I aquí van tres instàntanies ben parides que ens van fer dues cordades des de l'Agulla de l'Arbret i des de l'Ou Colom. Fotos: quan estàvem a la R3 i un cop a dalt de la Bessona Inferior.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/R5jFpmj2BNI/AAAAAAAAAKE/1mlqJGvIsAY/s1600-h/P1000435.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://3.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/R5jFpmj2BNI/AAAAAAAAAKE/1mlqJGvIsAY/s200/P1000435.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5159090691669099730" border="0" /></a><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/R5jFQmj2BMI/AAAAAAAAAJ8/2CN7U9_8vjA/s1600-h/IMGP1993.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://3.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/R5jFQmj2BMI/AAAAAAAAAJ8/2CN7U9_8vjA/s200/IMGP1993.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5159090262172370114" border="0" /></a><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/R5jG8Gj2BOI/AAAAAAAAAKM/hE8KXxwZM08/s1600-h/IMGP1996.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://1.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/R5jG8Gj2BOI/AAAAAAAAAKM/hE8KXxwZM08/s200/IMGP1996.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5159092109008307426" border="0" /></a>A vegades les llegendes es poden fer realitat!marsihttp://www.blogger.com/profile/00421768177491163401noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-3645882894667714286.post-29210069798457062692008-01-16T07:16:00.000-08:002008-01-16T09:02:38.476-08:00Ventafocs a la Roca de PonentMúltiples vegades hem anat a repetir vies del vessant sud montserratí i mai m'havia percatat (crec recordar) de la línia tant obvia (sobretot els 2 últims llargs) de la via Ventafocs a la Roca de Ponent.<br /><div style="text-align: justify;">D'aquesta via n'havia sentit a parlar un parell de cops, tres com a molt; una de les històries venia en boca d'un dels seus aperturistes (Koki Gassiot), de tots aquests contes de la Ventafocs en treia una única i simple conclusió: és una via que s'havia d'anotar als projectes però que encara m'hauria d'esperar; el grau obligat d'autoprotecció encara no el tenia a l'abast.<br /><br />Aquesta agulla queda eclipsada en gran part per la seva veïna i concorreguda agulla: Pollegó Oest i la seva famosa línia de l'Aresta Ribes.<br /><br />Com que per créixer en tots els aspectes ens hem d'anar superant a base d'entrebancs o reptes, de manera involuntaria o voluntariament, aquest diumenge volia crèixer. Per tant vaig treure de la llibreta mental de projectes aquesta via que sobre paper és curta però que un cop feta t'adones que en tens més que suficient.<br /><br />Li vaig proposar amb el Kiku company d'altres senders verticals i vam enfilar rumb a la Roca de Ponent, on el Sol encara trigaria a escalfar el conglomerat. Amb corda simple i un Grigri per barba (com és nota això d'anar amb els braus!!!) tot i tractar-se d'una via poc esportivera i amb tota l'artilleria caminem en direcció Roca Gris fins a trobar un sender pedregós que puja directament a l'agulla elegida.<br /><br />La via comença a la dreta i durant els dos primers llargs es segueix la tendència oposada fins a situar-se sota la fissura. Són 125 metres amb un grau obligat de 6b. Com que el llarg clau tenia entés que era el 4t li faig els honors al Kiku i decideixo començar. Foto: des del peu de via. Ja s'intueix per on anirà la festa.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/R440_6MCL6I/AAAAAAAAAJE/D97kKhO0qcQ/s1600-h/DSC02511.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://2.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/R440_6MCL6I/AAAAAAAAAJE/D97kKhO0qcQ/s200/DSC02511.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5156116895941930914" border="0" /></a>L1 (6b+): plaquero de finura montserratina. EL grau obligat deu rondar el 6a/+. Tens uns passos una mica obligats per xapar les primeres assegurances per després agafar una ristra d'spits vells però sans que es poden trampejar amb artificial tot i el fred mola anar provant el màxim possible en lliure. Algun pas obligat per entrar als últims metres del llarg fins la R. Amb els Gore's, guants i gorros estem encara tiritant, mentre esperem que arribi el Sol penjats de la R1. Foto: des de la R1.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/R44xB6MCLzI/AAAAAAAAAIM/bYTaoKj5sqg/s1600-h/DSC02512.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://2.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/R44xB6MCLzI/AAAAAAAAAIM/bYTaoKj5sqg/s200/DSC02512.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5156112532255158066" border="0" /></a>L2 (6a+): les assegurances ja escaquejen més tot i ser placa. Amb el fred encara faré algun pas de cinta. El kiku sobrat en lliure. És el llarg més curt i també el més fàcil. Potser trampejant surt un llarg de 6a. Foto: el llarg 2 sencer.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/R44xSKMCL0I/AAAAAAAAAIU/g-_yswbOCng/s1600-h/DSC02516.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://3.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/R44xSKMCL0I/AAAAAAAAAIU/g-_yswbOCng/s200/DSC02516.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5156112811428032322" border="0" /></a>L3 (6a+/b): torna ser el meu torn i també l'hora dels camalots. Es comença el llarg per roca cutre però amb alguna assegurança que no t'escalfa molt el cap. La fissura obliqua neta ja està apunt per engollir catxarros. La roca és curiosa, no acaba de ser bona del tot i la fissura tendeix a extraplomar una mica. Vaig lent, bastant lent però es que estic en el meu grau esportivero però aquí m'ho he d'equipar!! Foto: llarg 3 cap avall i cap amunt.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/R44xrKMCL1I/AAAAAAAAAIc/lNa2IiAheME/s1600-h/DSC02519.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://3.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/R44xrKMCL1I/AAAAAAAAAIc/lNa2IiAheME/s200/DSC02519.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5156113240924761938" border="0" /></a><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/R44zsKMCL2I/AAAAAAAAAIk/9r9HG3MVbd4/s1600-h/DSC02518.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://3.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/R44zsKMCL2I/AAAAAAAAAIk/9r9HG3MVbd4/s200/DSC02518.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5156115457127886690" border="0" /></a>El rotpunkt no me'l plantejo en cap moment! Veig que hauré d'anar fent reposos dels camalots que vagi posant. Serà un joc de confiança! Prefereixo no pensar gaire en una possible cremallera... ja que hem penjo de bastants punts! Quina llàstima perquè es guapísim el llarg! Arribo a xapar un buril i segueix la tònica d'autoprotecció fins abans arribar a la R on hi torna haver un emplaçament: un fenomenal tac de fusta fixe. Aliens, camalots petits i mitjans els he anat deixant enrere.... és un llarg que per disfrutar-lo al 100% s'ha d'anar bastant sobrat en el grau! Foto: Kiku arribant a la R.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/R44z96MCL3I/AAAAAAAAAIs/yfG4nMiZzVI/s1600-h/DSC02520.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://2.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/R44z96MCL3I/AAAAAAAAAIs/yfG4nMiZzVI/s200/DSC02520.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5156115762070564722" border="0" /></a>L4 (6b obligat): surtint de la R hi ha tres spits per fer A0 per la roca cutre, però com no el kiku en lliure! Després comença el que és la joia de la corona... un OW que està nèt i polit!Lu mes gran de la nostra artilleria és un HB del 5 (=camalot del 3 ma o meno), i la fissura és molt ample.<br /></div>Amb molt de sang freda el kiku es treu l'OW tant sols disparant la figura del 5. Després s'agafa algun repòs on la fissura ja es més estreta i es pot protegir millor per acabar en un bombo fissurat i agafar unes plaques de V+ fins arribar a fer top. Tant sols tornarem a trobar una asseguranaça a la placa a dalt de tot pràcticament. Els meus braços diuen prou al bombo per anar a agafar la placa després de treure un camalot de la fissura. Sort que vaig de segon perquè aquest llarg és molt guerrero! Foto: dos instantànies del OW.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/R440TaMCL4I/AAAAAAAAAI0/tmGt05NWEm4/s1600-h/DSC02521.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://4.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/R440TaMCL4I/AAAAAAAAAI0/tmGt05NWEm4/s200/DSC02521.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5156116131437752194" border="0" /></a><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/R440o6MCL5I/AAAAAAAAAI8/P_rzH3kDads/s1600-h/DSC02522.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://2.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/R440o6MCL5I/AAAAAAAAAI8/P_rzH3kDads/s200/DSC02522.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5156116500804939666" border="0" /></a>Material: hem utilitzat semafor d'aliens i joc de camalots fins el 3, tot i que repetir algun numero més gran no augmentarà tant les pulsacions (allà però la força psicològica de cadascú).<br /><br />Descens en ràpels per la via esportivera de la dreta (Tierra y libertad) o l'Animistes.<br /><br />Conclusió: és una via boníssima però s'ha de fer amb un grau consolidat de 6b per disfrutar-la al màxim! Per mi va ser tot un repte assolit però amb sabor agridulce per no haver-la pogut apurar més.... M'estic tornant friki???<br /><br />Algú que llegeixi aquesta parrafada l'ha feta? Algun comentari al respecte? De ben segur aquest relat seria del tot diferent si el fes algun/a de les besties que us deixeu entreveure per l'esfera virtual!<br /><br />Sigueu besties o no, aneu-la a provar i ja la piareu! Dóna la sensació que no es repeteixi massa!marsihttp://www.blogger.com/profile/00421768177491163401noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-3645882894667714286.post-53550032561390704862008-01-14T04:18:00.000-08:002008-01-14T04:55:51.281-08:00Road Trip Alpí (Part 2: cascadeando)El segon dia de l'any ens n'anem a provar sort amb això de l'escalada en gel tant famosa en aquesta zona alpina (vallon du Diable, Fournel, Fressnieres, Grave, Ceillac...).<br /><br />Per 2 dels membres de la cordada era el primer contacte amb això de l'aigua gelada i de ben segur no serà l'últim. Això enganxa!<br /><br />En un article del Rafa Vadillo d'una vertex de fa uns anys surten 10 cascades de la zona que són recomanables per començar. Triem la zona de Ceillac que malgrat quedi lluny les cascades ressenyades fan bona pinta.<br /><br />Amb tota la indumentària necessària i els piolets en mà comencem la curta per dreta aproximació fins a la primera cascada del dia: Easy Rider (70 metres, 2/III). El gel es fi i trencadís però l'estètica de la cascada és aplastant encaixonada entre dos parets. Algunes fotos:<br /><div style="text-align: center;">La cascada: Easy Rider<br /></div><div style="text-align: center;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/R4tWkaMCLrI/AAAAAAAAAHM/Y9Baq9tU10k/s1600-h/DSC02481.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://1.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/R4tWkaMCLrI/AAAAAAAAAHM/Y9Baq9tU10k/s200/DSC02481.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5155309381960740530" border="0" /></a>Gerard iniciant els primers metres<br /></div><div style="text-align: center;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/R4tWDqMCLpI/AAAAAAAAAG8/2_ZyI0uZCC0/s1600-h/DSC02467.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://2.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/R4tWDqMCLpI/AAAAAAAAAG8/2_ZyI0uZCC0/s200/DSC02467.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5155308819320024722" border="0" /></a>Gerard al primer llarg<br /></div><div style="text-align: center;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/R4tWM6MCLqI/AAAAAAAAAHE/cPix4ZA0Vcg/s1600-h/DSC02471.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://3.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/R4tWM6MCLqI/AAAAAAAAAHE/cPix4ZA0Vcg/s200/DSC02471.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5155308978233814690" border="0" /></a>El Gerard "il guide" manxant-li al segon<br /></div><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/R4tXS6MCLsI/AAAAAAAAAHU/JkOew5vY76Y/s1600-h/DSC02474.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://3.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/R4tXS6MCLsI/AAAAAAAAAHU/JkOew5vY76Y/s200/DSC02474.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5155310180824657602" border="0" /></a><br />Com que ens hem quedat amb ganes de fotre més cops al gel, ens n'anem a la Holiday on Ice (250 metres, 2+/III+), branca de l'esquerra de la Y. És tracta d'un torrent gelat que va fent ressalts que per ser el primer dia en tenim més que suficient. Algunes instantànies:<br /><br /><div style="text-align: center;">Començant el primer llarg<br /></div><div style="text-align: center;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/R4tZk6MCLtI/AAAAAAAAAHc/LZuxahvEw7Q/s1600-h/DSC02484.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://3.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/R4tZk6MCLtI/AAAAAAAAAHc/LZuxahvEw7Q/s200/DSC02484.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5155312689085558482" border="0" /></a><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/R4tZ46MCLuI/AAAAAAAAAHk/Yz76eu6WwOQ/s1600-h/DSC02487.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://3.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/R4tZ46MCLuI/AAAAAAAAAHk/Yz76eu6WwOQ/s200/DSC02487.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5155313032682942178" border="0" /></a>Punxant-li a la tercera tirada<br /></div><div style="text-align: center;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/R4taTqMCLvI/AAAAAAAAAHs/DlRcLDv4YJg/s1600-h/DSC02493.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://2.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/R4taTqMCLvI/AAAAAAAAAHs/DlRcLDv4YJg/s200/DSC02493.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5155313492244442866" border="0" /></a><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/R4ta16MCLwI/AAAAAAAAAH0/g4UOEIYHYfA/s1600-h/DSC02496.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://3.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/R4ta16MCLwI/AAAAAAAAAH0/g4UOEIYHYfA/s200/DSC02496.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5155314080654962434" border="0" /></a>A la quarta....<br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/R4tbOqMCLxI/AAAAAAAAAH8/0GHQOrOoYQg/s1600-h/DSC02497.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://2.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/R4tbOqMCLxI/AAAAAAAAAH8/0GHQOrOoYQg/s200/DSC02497.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5155314505856724754" border="0" /></a>I a la ultima<br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/R4tbk6MCLyI/AAAAAAAAAIE/4p7i42c7E3A/s1600-h/DSC02504.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://3.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/R4tbk6MCLyI/AAAAAAAAAIE/4p7i42c7E3A/s200/DSC02504.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5155314888108814114" border="0" /></a><br /></div>marsihttp://www.blogger.com/profile/00421768177491163401noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3645882894667714286.post-20921478065823330712008-01-11T01:36:00.000-08:002008-01-11T02:56:45.219-08:00Road Trip Alpí (Part 1: foqueando)Com ja va sent costum els últims dies de l'any i el primers dies del nou ens escapem a les alçades per passar rodejats de neu i fora d'aglomeracions aquests dies frenètics i de consum desmesurat.<br />Enguany el destí ha estat els ECRINS. Carregats amb tota l'artilleria pesada, com si d'una expedició japonesa disposat a obrir nova ruta ens tractéssim, ens dirigim a Briançon (centre neuràlgic d'aquesta zona alpina). <span style="font-weight: bold;font-size:85%;" >Foto:</span> comença el Road Trip<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/R4dFpKMCLdI/AAAAAAAAAFc/_0UWVV-UiDY/s1600-h/DSC02359.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://4.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/R4dFpKMCLdI/AAAAAAAAAFc/_0UWVV-UiDY/s200/DSC02359.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5154164871960604114" border="0" /></a><br />Innocents de nosaltres intentem buscar Gites d'etape per passar alguna nit: impossible, tot ple! Vist l'èxit ens ens decidim avançar els plans i tirar muntanya amunt direcció als cims més alts dels Ecrins. La intenció: Dome de Neige (4.015 m) amb els esquís.<br /><br />Dia 29: ja de nit i amb la carretera tallada deixem el cotxe a Pelvoux. 11km per carretera nevada ens separen fins al prat de Madame Carlé (1800m) i al refugi de Cezanne (nota: a l'estiu s'arriba amb cotxe aquí). Sota les llums dels frontals anem foquejant, anar fent via fins arribar a Ailefroide, sembla un poble fantasma si no fos per una sola casa amb llums nadalenques que hi havia. Tot just a mig camí! Sort que la única dificultat és carretejar la pesada motxilla per passar 3 nits per allà dalt perquè perdre's resulta impossible. Arribem després d'unes 3 hores al refugi lliure de pedra. Sense estufa ni llar de foc la nit serà gèlida. Uns bons matalassos i unes bones mantes són els únics luxes. A dins però el fred no perdona i tot es gela, ni els líquids de les lentilles han resistit l'estat líquid permanent. A sota la planta baixa del refugi Cezanne.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/R4dGN6MCLeI/AAAAAAAAAFk/nXM1f8NskFE/s1600-h/DSC02377.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://3.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/R4dGN6MCLeI/AAAAAAAAAFk/nXM1f8NskFE/s200/DSC02377.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5154165503320796642" border="0" /></a><br />Dia 30: la idea és arribar al refugi dels Ecrins (3.100) per fer cim el dia 31. Quan ja estàvem divisant el refugi Blanc (2.500 aprox), obrint traça des de la sortida del refu, el sisé sentit ens fa donar marxa enrere. La neu està placosa, malgrat no siguin plaques gruixudes, no ens volem arriscar en seguir. No és la millor època per tirar amunt. Ens traiem les pells de foca i avall anar esquinsant petites plaques entre gir i gir. Nit de nou al refugi fonent neu tota la tarda i passant el fred com es pugués.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/R4dKLqMCLmI/AAAAAAAAAGk/a2_B-X1yzNY/s1600-h/DSC02387.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://2.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/R4dKLqMCLmI/AAAAAAAAAGk/a2_B-X1yzNY/s200/DSC02387.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5154169862712602210" border="0" /></a><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/R4dHs6MCLgI/AAAAAAAAAF0/WA5LA87fOgg/s1600-h/DSC02392.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://3.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/R4dHs6MCLgI/AAAAAAAAAF0/WA5LA87fOgg/s200/DSC02392.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5154167135408369154" border="0" /></a><br />A sobre enfilant les pales en direcció al Refugi Blanc, la zona arbrada és on es troba el refugi Cezanne i la Barra Sud dels Ecrins amb la Fifre al costat<br /><br />Dia 31: com que la opció de baixar no la contemplem perquè passar la nit de cap d'any en una tenda no ens fa especialment il·lusió decidim quedar-nos una nit més. A sota primeres llums del dia des del refugi.<br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/R4dIIaMCLhI/AAAAAAAAAF8/frcysncOxdI/s1600-h/DSC02408.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://1.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/R4dIIaMCLhI/AAAAAAAAAF8/frcysncOxdI/s200/DSC02408.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5154167607854771730" border="0" /></a> Així que aprofitem el dia per anar en direcció al Glacier Noir, prop dels peus del pilar Sud de la Barra dels Ecrins. En 5 sil·labes: ES-PEC-TA-CU-LAR! Quines parets!! Tornarem algun estiu per apaivagar aquest desig de trescar per algun d'aquells murs. Baixada placentera pel mig d'aquell circ de neu i roca. Nit de cap d'any amb cava, olives, cervessa, polvorons i alguna xorradeta més per acabar a la 1 a dins de la bossa de dormir. A sota pujant en direcció la Glacera Negra i amb la Barra dels Ecrins al darrere.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/R4dI7qMCLjI/AAAAAAAAAGM/mb6bL3wBbUw/s1600-h/DSC02420.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://2.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/R4dI7qMCLjI/AAAAAAAAAGM/mb6bL3wBbUw/s200/DSC02420.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5154168488323067442" border="0" /></a><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/R4dJeaMCLkI/AAAAAAAAAGU/xZVXmdUJfcM/s1600-h/DSC02432.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://1.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/R4dJeaMCLkI/AAAAAAAAAGU/xZVXmdUJfcM/s200/DSC02432.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5154169085323521602" border="0" /></a><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/R4dIraMCLiI/AAAAAAAAAGE/fqGhNArIM1E/s1600-h/DSC02437.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://1.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/R4dIraMCLiI/AAAAAAAAAGE/fqGhNArIM1E/s200/DSC02437.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5154168209150193186" border="0" /></a>Dia 1: primer dia de l'any radiant amb total tranquilitat, ja de retorn al cotxe. Desfer els 11 km de pista fets 3 dies abans i a descansar en una Gite d'Etape de puta mare al poble de les Vigneaux.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/R4dKpKMCLnI/AAAAAAAAAGs/Jmh-fKdhwFo/s1600-h/DSC02449.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://4.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/R4dKpKMCLnI/AAAAAAAAAGs/Jmh-fKdhwFo/s200/DSC02449.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5154170369518743154" border="0" /></a><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/R4dLRqMCLoI/AAAAAAAAAG0/Yx9i35dUARk/s1600-h/DSC02453.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://2.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/R4dLRqMCLoI/AAAAAAAAAG0/Yx9i35dUARk/s200/DSC02453.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5154171065303445122" border="0" /></a><br />To be continued.....marsihttp://www.blogger.com/profile/00421768177491163401noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-3645882894667714286.post-65352868867657001262007-12-19T06:29:00.001-08:002007-12-19T07:34:33.073-08:00Lépiney al Trident du TaculA cavall entre Courmayer i Chamonix hi ha la glacera du Geant impressionant pel recital de parets, arestes, goulottes i agulles que presenta i que es poden divisar caminant a través d'ella: Integral de Peuterey, Gran Capucin, Kufner, la trilogia del Mont Blanc pel seu cantó vertical, Dent du Geant, aresta Rochefort, Dru, Grandes Jorasses, Tour Ronde...<br /><br />Entre tot aquest espectacle alpí es troba una "tímida" agulla de 250 metres que pot passar desapercebuda si la comparem amb les seves veïnes però que la seva morfologia i estètica la fan molt atractiva per escalar: TRIDENT DU TACUL (3.639 metres).<br /><br />Aquest estiu en el marc de les <a href="http://http//www.feec.org/Noticies/noticia.php?noti=3687">Jornades</a> de Joves Alpinistes de la FEEC, vam anar a fer la via Lépiney la clàssica de la paret oberta abans dels 40's!!!<br /><br /><span style="font-weight: bold;">Aproximació</span>: des del refugi Torino caminar en direcció a l'Agulle du Midi en tendència a baixar fins a divisar les agulles que es troben a peu del Mont Blanc du Tacul. Es troba a l'esquerra del imponent Capucin amb un cim tridentat com indica el nom. Calcular 1:30. Per iniciar la via s'haurà de superar una pendent d'uns 35º fins a unes terrasses de la banda esquerra (mirant a la paret). <span style="font-weight: bold;">Foto</span>: glaciar du Geant el dia abans després de l'intent a la Pyramide du Tacul.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/R2k2RqMCLZI/AAAAAAAAAE8/31CU_2dPuk8/s1600-h/1187872350_f.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://4.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/R2k2RqMCLZI/AAAAAAAAAE8/31CU_2dPuk8/s200/1187872350_f.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5145703726257941906" border="0" /></a><br /><span style="font-weight: bold;">Via Lépiney<br /></span>És una via ideal per fer els primers "pinitos" en això de l'escalada alpina. Es troba semiequipada amb claus i alguna expansió... Anirà bé portar tascons, friends mitjans i algun de gran que no portàvem. Segons la ressenya només surt un pas de V en tota la via i vàris IV+ però ja se sap, entre que estàs a l'alçada, perdre't no és difícil davant una via on has de buscar-te la vida en els llocs on està nèt, no s'està acostumat a escalar amb alguns cantos verglaçats...<br /><span style="font-weight: bold;">Foto</span>: el menda lerenda a l'últim llarg.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/R2k4naMCLcI/AAAAAAAAAFU/WTMtZjBGE6c/s1600-h/1189985611_f.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://3.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/R2k4naMCLcI/AAAAAAAAAFU/WTMtZjBGE6c/s200/1189985611_f.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5145706298943352258" border="0" /></a>Personalment el V+ li donava de tros i en més d'una ocasió... El nombre de llargs és variable en funció de l'olfacte clàssiquero que es tingui (consell de sempre: anar a buscar els punt febles de la paret). A destacar el 3r llarg (el més difícil) i la xemeneia una mica "expo" del 5é o 6é llarg (ja no ho recordo). En total en vam fer uns 9.<br />La via s'acaba a la punta de la dreta (la segona més alta), des d'aquí les vistes cap a l'altre vessant i sobre el Gran Capucin treuen l'alè. <span style="font-weight: bold;">Foto:</span> el Pep dalt de la plataforma cimera.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/R2k4RaMCLbI/AAAAAAAAAFM/0tZzvRfKbms/s1600-h/1188331934_f.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://3.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/R2k4RaMCLbI/AAAAAAAAAFM/0tZzvRfKbms/s200/1188331934_f.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5145705920986230194" border="0" /></a><br />La via surt ressenyada en el llibre del Rebuffat de las 100 mejores ascensiones del Macizo del Mont Blanc (és la número 37). <span style="font-weight: bold;">Foto</span>: un servidor en miniatura a dalt d'una de les puntes cimeres amb la Tour Ronde de teló de fons.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/R2k3h6MCLaI/AAAAAAAAAFE/kCwmQDCM8Ew/s1600-h/1186963050_f.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://1.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/R2k3h6MCLaI/AAAAAAAAAFE/kCwmQDCM8Ew/s200/1186963050_f.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5145705104942443938" border="0" /></a> La foto la va fer el Canito mentre estava pujant per la via dels Suïsos al Capucin. He de dir que la via va per l'altre vessant.<br /><span style="font-weight: bold;"><br />Descens: </span>es rapela des del collet entre les dos puntes i es baixa en vertical en tot moment, la línia de ràples s'escapa de la via en els últims 100 metres. A la terrassa de la segona reunió és on coincideix la línia de ràpels amb la via per últim cop i és on aconsello deixar els trastos pesats a recollir en el descens (botes rígides, grampons, piolet...).<br /><br />Falten paraules per descriure sensacions. Un allà dalt se sent vulnerable però més viu que mai!<br /><br />A disfrutar!<br /><span style="font-weight: bold;"></span>marsihttp://www.blogger.com/profile/00421768177491163401noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-3645882894667714286.post-47304150467729897042007-11-22T03:41:00.000-08:002007-11-22T04:50:44.188-08:00Mantecas a la Roca AltaEscalar a la Roca Alta és sinònim de disfrute i silenci (com a mínim les ocasions viscudes). Les vies són més curtes que la seva veïna Roca dels Arcs però l'ambient no té res a envejar. Si s'està motivat perfectament es poden combinar dos vies del sector en el dia, però amb una via com la Mantecas, malgrat siguin no gaire més de 150 metres, un ja queda satisfet.<br />Diumenge al matí, després d'un vivaquillo "alpin style" als exteriors de l'ermita, enfilem cap a Roca Alta per anar a fer aquesta tope clàssica de la paret.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">Accés:</span> es deixa el cotxe al costat d'un camp d'oliveres i s'agafa la pista que s'abandona al cap de poc per enfilar pel pedregam que ens deixa al peu del bastió més imponent de la paret. La via comença en una més que marcada fissura equipada.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">La via<br /></span>Consta de 160 metres recorreguts repartits en 6 llargs. Possibilitat d'empalmar 2n i 3r. El grau màxim segurament no passa del V+ però penso que fer artifo en el primer llarg, s'està desperdiciant l'al·licient de la via. Roca excel·lent, equipada (pitons, parabolt i ponts de roca) en els punts més difícils i a protegir en els altres. Portar camalots mitjans i algun de petit. No vam posar cap tascó però segurament també es deu passar només amb un joc. La <a href="http://www.ressenya.net/php/vimprimible.php?id=350">topo</a> del companys de ressenya.<span style="font-weight: bold;"><span style="font-weight: bold;"></span><br /><br />L1 (35 metres, 6a): </span>Que es pot dir d'aquest llarg? Doncs que és BRUTAL! És una fina fissura molt tiesa però on vas trobant cantos, pura continuitat. Els braços et queden coma butifarres però realment és d'aquells llargs que encadenar-lo motiva! Des de sota ho mires i realment costa de veure-li color. Els empotraments de mà et fan sentir aprendiz de Huber per uns moments.<br />L'equipament força abundant (pitons, ponts de roca i un parabolt) fan que el coco no s'escalfi més del compte. Portar bastantes cintes.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">L2 (25 metres, V/V+): </span>es comença amb un flanqueig a esquerres protegit per un pitó i acte seguit tires amunt (parabolt). Pas atlètic per sortir a terreny més fàcil (desequipat IV+). Reunió a la dreta d'un arbre.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">L3 (20 metres, IV+): </span>llarg net però protegible. Casi no fa falta posar res perquè els cantos de la bavaresa són un escàndol. Després el terreny ja s'ajau per arribar a la R. Crec que en tot el llarg només vam posar un C2. Hi ha un pitó a un metre de la R (per fer bonic suposo!).<br /><br /><span style="font-weight: bold;">L4 (30 metres, V/V+):</span> un pas atlètic t'aventura en un terreny de bústies i més bústies per anar flanquejant a l'esquerra i trobar-te una placa ben protegida fins entrar a la R. Agafar la línia de parabolts de la dreta. La de l'esquerra és la via Sol d'Espanya.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">L5 (15 metres, V): </span>llarg de tendències dretanes fins arribar en un jardinet horitzontal. Tan sols un parell de passos fins de peus, però amb PACO's bons pillant una llasta ben parida. (PACO= PÁ COjerse).<br /><br /><span style="font-weight: bold;">L6 ( 35 metres, 6a+ ?):</span> aquí és on nosaltres la liem de mala manera. Segons la ressenya del Luichy era pràcticament recte. Però recte es veia una línia de parabolts lluents acabats de sortir del taladro. I a dreta no veiem res, tant sols dos parabolts a uns 15- 20 metres més amunt al costat d'una fissura. Per voler anar ràpid ens posem a la linia nova sortint un llarg prou bonic i atlètic. Aglú en sap el grau i la via?. Una parella que acaben de fer la via des de la llunyania ens criden que anem errats! En part es ho imaginàvem però ja estàvem posats dins el pollastre. Queda per tant l'últim llarg de la Mantecas. En blau continu el traçat més o menys mal dibuixat de la via. En discontinu la variant de l'últim llarg que hem fet la cordada Mc kenzie!<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/R0V6qcpnAkI/AAAAAAAAAE0/iFibAyJnE_4/s1600-h/topo.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://4.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/R0V6qcpnAkI/AAAAAAAAAE0/iFibAyJnE_4/s200/topo.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5135645819749728834" border="0" /></a><br /><span style="font-weight: bold;">Descens: </span>s'acaba de pujar al cim de la Roca Alta (5'), es mira la panoràmica impressionant del Prepirineu i Pirineu (10') i cap a buscar el coll de l'esquerra fins a buscar el pedregam de nou i al cotxe (25').<br /><br /> <span style="font-weight: bold;">VIA DEL TOT RECOMANABLE</span>marsihttp://www.blogger.com/profile/00421768177491163401noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-3645882894667714286.post-16700113948863876892007-11-14T14:25:00.000-08:002007-11-14T15:16:47.353-08:00Griviola Bella al MontgrósL'últim sender vertical (que no vol dir l'únic després de la sortida Montrebeiana) ha estat a la zona d'Ecos. Enfilar des de Santa Cecilia fins al coll del Migdia a priori es veu una tasca feixuga, però un cop ets al coll, la zona més salvatge, ferestega i solitaria de Montserrat et dona la benvinguda.<br /><br />Aquesta vegada tocava enfilar per la gran mole de la zona: el Montgrós. Turó que pràcticament es divisa des de tota la muntanya. I que des del seu cim tens segurament la vista més àmplia de Montserrat. La via escollida: la gràn clàssica de la Paret, una obra del mestre Picazo.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">Accés</span><br />Per arribar-hi fara falta baixar bastant tros en direcció a la cara sud fins un punt on veurem una pintada descomunal en una roca que posa: Montgros. En aquest punt enfilar per una canal amb cordes fixes fins al peu de la paret. La via comença a la dreta de la paret en una espècie de canal herbàcia plena d'aritjols.<br /><span style="font-weight: bold;">La via</span><br /><br />La Griviola Bella recorre el pany de la cara est per una espècie de "canalizo" evident. Són 250 metres d'escalada repartits en 6 llargs ben llargs. La via està "equipada" en els trams més drets i desequipada als dos últims llargs i mig més arrampats. Farà falta algun cordino, algun friend mitjà i sobretot micros o aliens pels forats de la placa. Foto: cara est del Mongros. La via va a buscar el bosc en horitzontal de la dreta i segueix pel diedre-canal més evident de sobre.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/Rzt-RTkkQdI/AAAAAAAAAEU/a_xt5VskVZw/s1600-h/DSC01385.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://3.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/Rzt-RTkkQdI/AAAAAAAAAEU/a_xt5VskVZw/s200/DSC01385.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5132835036095332818" border="0" /></a><br />Llarg 1 (IV+/V): 40 metres equipats amb un sol parabolt. Als primers metres tens un arbre i despres pots posar algun psico cordino als arítjols que et queden a la esquerra fins arribar al parabolt en el canvi de paret després de fer un tram de xemenia. Jo inclús vaig fer algun pas de AT2 (Artítjol Traccio). Després de xapar el parabolt flanqueig cap a esquerra arribant a una terrassa a on et trobes una R més cutre i dp la Reunió bona de la Griviola equipada amb parabolts.<br /><br />Llarg 2 (V+, 6a+/Ae): 50 metres de pura continuïtat. Es necessitaran unes 17 cintes. De segon provo de treure'ho en lliure i tant sols faig una pillada per culpa d'un desequilibri. Llarg guapísim de roca excelent i aire entre els seguros. Que s'ha d'escalar vaia!<br /><br />Llarg 3: (V+,A0): 25 metres amb un parabolt sortint de la R un cordino i un altra parabolt. El pas més dur sortint de la R. Com en el llarg anterior hi ha castanya entre seguros. Foto: Joaquin pujant pel llarg 3 entre l'ombra i la llum.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/Rzt_JEMb2xI/AAAAAAAAAEc/5caoJc5PKO0/s1600-h/DSC01392.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://1.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/Rzt_JEMb2xI/AAAAAAAAAEc/5caoJc5PKO0/s200/DSC01392.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5132835994040261394" border="0" /></a><br />Llarg 4: (V): 40 metres que es van arrampant a mesura que es puja. Es xapen tres parabolts i dp desapareixen els seguros fins la la R4. Foto: conjunt d'Agulles (Salamandra, Talaies, Sant Jeroni...)<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/RzuAJEMb2yI/AAAAAAAAAEk/UfUELyqSf6k/s1600-h/DSC01401.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://1.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/RzuAJEMb2yI/AAAAAAAAAEk/UfUELyqSf6k/s200/DSC01401.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5132837093551889186" border="0" /></a><br />Llarg 5 (IV): 40 metres nets. S'ha de flanquejar bastant cap a la dreta per trobar altre cop el "canalizo" i seguir-lo amunt.<br /><br />Llarg 6: (III+): 55 metres campi qui pugui. S'ha d'arribar a dalt com sigui i al gust del consumidor. Les mentalitats clàssiques buscaran les mínimes dificultats.<br /><br />Finalment arribem al més que gros cim d'aquesta agulla-turó tant peculiar.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/RzuBfUMb2zI/AAAAAAAAAEs/nL4F_N1-qXs/s1600-h/DSC01408.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://2.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/RzuBfUMb2zI/AAAAAAAAAEs/nL4F_N1-qXs/s200/DSC01408.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5132838575315606322" border="0" /></a><br /><span style="font-weight: bold;">Descens</span><br /><br />De l'ample cim es baixa en direcció nord caminant fins al collet que es tira a la dreta i anar fent via avall pel camí més evident. Passant pels peus de la Salamandra i un tros més avall ja s'empalma amb el camí fet anteriorment que ara el farem de pujada fins al coll del Migdia.<span style="font-weight: bold;"><span style="font-weight: bold;"></span><br /></span>marsihttp://www.blogger.com/profile/00421768177491163401noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-3645882894667714286.post-30044786209094651632007-10-23T14:58:00.000-07:002007-10-25T15:14:55.399-07:00CADE a la Paret d'AragóJa feia unes setmanes que em rondava pel cap fer la primera intrusió per Montrebei abans d'acabar l'any. Vies com el Diedre Gris, Delfos o Paul Lalueza eren les que tenien més números per rebre una visita. Una trucada la setmana passada del Joaquin: "Ei, vols anar a fer la CADE a Paret d'Aragó?" em va fer veure clar que a Montrebei si feia bon temps hi acabaria anat! ara, fer aquesta via no ho tenia del tot clar. Amb prou feines sabia de l'existència de la via, alguna cosa havia llegit però no hi havia prestat massa importància. Després de la trucada lo típic: mirar piades, ressenyes, demanar amb aquells que l'han repetit....<br /><br />Amb algun que altre dubte i algun que altre llarg mitificat que fa estar neguitós abans d'hora ens n'anem dissabte direcció Estall, abans fent parada al pantà de Santa Anna a fer una via de 4 llargs (info de la via a: http://www.feec.org/Publicacions/fitxes_vertex/fitxa.php/97/). Mes enllà d'Estall en un revolt ens trobem també amb el Santi (que dissabte mateix acabava de finalitzar l'obertura d'una nova via a la paret) que també s'apunta a la batalla.<br /><br />La jornada comença a les 6 del matí, després de fer un vivaquillo amb una rasca prou important. Després de 1:30 de caminata s'arriba al peu de via. Són les 8:30 del matí i fa fresqueta però sense perdre temps anem fent via. Ens queda 500 metres per davant! I un descens que també pinta entretingut.<br />Quan estem a la R3 ens passen dos locomotores amb la sisena marxa: Oriol Baró i Jonathan Larrañaga que anaven a fer la Totxaires entrant per la CADE. Amb ells compartim alguna de les reunions.<br /><br />En total fem 16 llargs seguint en tot moment la ressenya del Luichy, que està més que bé.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/Rx8Z3f1CGnI/AAAAAAAAADE/Ky_an3cW2Og/s1600-h/mrcade.gif"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://1.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/Rx8Z3f1CGnI/AAAAAAAAADE/Ky_an3cW2Og/s200/mrcade.gif" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5124843342198348402" border="0" /></a><br />Només empalmem el 6é i 7é llargs. La resta tal i com marca la topo. Per mi els llargs més guerrilleros han estat el 10 sortint de la xemeneia i el 15 en la fissura que en alguns punts desploma. El 7é llarg també te la seva història per pillar el tascó abandonat i fer el pas d'A1. S'ha de fer un pas de ST4+ (Sabina Tracció 4+). Vaia, que t'has de pillar per collons a una sabina expanding que s'aguanta nose com. Es veu que porta anys així... El dia que caigui ja veurem com es passa per allà... Foto: pas de sabina tracció<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/RyEM4mgVNUI/AAAAAAAAADc/MUFGpx4rPUk/s1600-h/DSC01271.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://3.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/RyEM4mgVNUI/AAAAAAAAADc/MUFGpx4rPUk/s200/DSC01271.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5125392017472697666" border="0" /></a><br />Quan estem a mitja paret sentim un soroll que posa els pèls de punta. Resultat, 5 tios que es van tirant en salt base des de la nostra paret. Els pillem en ple vol! Quina animalada!!! Mig aturdits ens centrem de nou amb l'escalada... Foto: 9é llarg<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/RyEONmgVNVI/AAAAAAAAADk/rtOJXeQDRno/s1600-h/DSC01274.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://3.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/RyEONmgVNVI/AAAAAAAAADk/rtOJXeQDRno/s200/DSC01274.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5125393477761578322" border="0" /></a><br />Material: la via per ser Montrebei hi ha bastant equipament. Casi totes les reunions tenen com a mínim un parabolt. Tot i així s'ha de dur un semàfor d'aliens i un joc de camalots fins al 3. El martell no es necessari a menys que es vulgui reforçar la R2, per assegurar la sortideta "expo".<br />Foto: llarg 15 segons la ressenya<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/RyEQLGgVNXI/AAAAAAAAAD0/Cj_6uylTb8A/s1600-h/DSC01292.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://1.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/RyEQLGgVNXI/AAAAAAAAAD0/Cj_6uylTb8A/s200/DSC01292.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5125395633835160946" border="0" /></a><br />La roca és molt bona i l'ambient treu l'alè. Algunes reunions són verdaders nius d'àguila. Que serien aquests vies sense la seva dosi de verticalitat i pati. Foto: "el Pati"<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/RyEPFmgVNWI/AAAAAAAAADs/KaHTcynhfa0/s1600-h/DSC01289.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://3.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/RyEPFmgVNWI/AAAAAAAAADs/KaHTcynhfa0/s200/DSC01289.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5125394439834252642" border="0" /></a><br />Després de 8hores i mitjà sortim per dalt! Malgrat els metres recorreguts no se m'ha fet pas llarg. A les 5 i pico començem l'ascens cap al cim de la paret, darrere els dos makinotes que també acaben la via llavors i tres tios més que estaven fent l'Existencialisme. La foscor ens agafa ja de baixada quan ja queda poc pel cotxe. Foto: el menda amb Paret de Catalunya darrere i arribant al cim de Paret d'Aragó.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/RyEToGgVNZI/AAAAAAAAAEE/0-mAMJr6tBM/s1600-h/DSC01300.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://1.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/RyEToGgVNZI/AAAAAAAAAEE/0-mAMJr6tBM/s200/DSC01300.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5125399430586250642" border="0" /></a><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/RyEUk2gVNaI/AAAAAAAAAEM/cDDiFiI2chE/s1600-h/DSC01304.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://4.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/RyEUk2gVNaI/AAAAAAAAAEM/cDDiFiI2chE/s200/DSC01304.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5125400474263303586" border="0" /></a><br />Jornada maratoniana més que disfrutada.<br /><br />Bé pues ja m'he estrenat a Montrebei i per una gran clàssica que no entrava dins els plans dies enllà. Per aquest any potser ja no, però de ben segur repetiré.... La meca del bigwall catalano-aragonés m'ha captivat!<br /><br />Visca la vida vertical!marsihttp://www.blogger.com/profile/00421768177491163401noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-3645882894667714286.post-5163472919574547672007-10-19T07:31:00.000-07:002007-10-19T09:03:32.477-07:00GAM de DiablesQuantes vegades passant pel camí de la muralla Nord m'he parat a mirar la fascinant paret de Diables. Als inicis, en el seu pas, parava i només hi veia fascinació, dificultat, impotència i somni per abordar-hi una escalada. Paret que des de la llunyania no ressalta envers les altres, però quan t'acostes veus que té una personalitat pròpia, trets que l'ha fan diferent a les altres de la vessant nord. Començant pel color vermellós diabòlic tant distintiu o els més que coneguts sostres i desploms que tant sols amb mitjans artificials et permeten la seva superació i les seves fissures que rallen la paret de dalt a baix..<br /><br />Uns mesos, anys més tard evolucionant com a escalador, encara em produeix la mateixa fascinació (inclús més) però ara amb la diferència que ja hi veig punts febles (sobre paper, perquè si només miréssim la paret, pocs serien els atrevits que hi pujarien....) per on puc atacar la paret. La primera línia que em vaig atrevir a realitzar va ser la Sanchez-Martínez farà cosa d'un any i mig. En aquell moment la Paret em va deixar que entres a les seves entranyes recorrent les xemeneies i flanquejant els desploms i sortir-ne victoriós per dalt; causant-me un sentiment de vibració total!<br /><br />En aquell moment vaig creure que seria la única via que tenia a l'abast i la última que hi podria fer, però un va evolucionant i mica en mica se li van despertant nous reptes que veu abastables. Seguint un ordre coherent en la dificultat de les clàssiques, la següent era la GAM, aquesta però pensava que ja era massa per mi! Quantes vegades havia vist la foto del sostre amb algú penjat com un fuet amb tot el "patiolo" als peus... I pensar que quan superaves el sostre l'única sortida possible o casi era l'anhelat cim, sabent que el llarg complicat de la via encara estava per arribar! Ui no! Jo aquí no hi vaig! Quina por! Quantes piades i preguntes havia fet a gent que l'havia realitzada, com si estigues esperant que algun dia la dificultat de la via baixes per si sola i no fós jo el que millorés.<br /><br />Però bé com he dit un va progressant, fins que arriba un dia que diu: ha arribat el moment! Tot i que setmanes abans des del Cavall observava a un parell fent la via i els admirava.<br />Pero dius: venga! Amb una dosi més que important de motivació i un bon company de cordada anem a provar sort. Llarg a llarg vas superant les dificultats, inici erroni però que ens permet després de passar una mica de por per la roca descomposta arrribar a la reunió. D'aquí un sistema de fissures que es troben semi-netes o semi-brutes (depén com es miri). <span style="font-size:85%;"><span style="font-weight: bold;">Foto:</span> última fissura abans de l'artifo.<br /><br /></span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/RxjQEv1CGlI/AAAAAAAAAC0/k__vFRLPFus/s1600-h/PIC00015.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://3.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/RxjQEv1CGlI/AAAAAAAAAC0/k__vFRLPFus/s200/PIC00015.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5123073356110895698" border="0" /></a>Fins que s'arriba a sota un pronunciat desplom. Hora de desenfundar els estreps i amunt. Un cop a la reunió (és el meu torn), em toca el més que mirat i vist (en fotos) sostre. Eren moltes les vegades que m'havia imaginat quina era la perspectiva des d'aquest punt i finalment ho podia percatar jo mateix. En aquells moments no era el sostre en sí (parabolts a manta) sinó el tocava després. <span style="font-size:85%;"><span style="font-weight: bold;">Foto</span>: inciant el flanqueig</span><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/RxjPhf1CGkI/AAAAAAAAACs/JD3t1w-SQb8/s1600-h/PIC00022.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://2.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/RxjPhf1CGkI/AAAAAAAAACs/JD3t1w-SQb8/s200/PIC00022.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5123072750520506946" border="0" /></a>Surto amb lliure fins a la base del sostre i a columpiar-se (massima vibrazzione in the vertical); 150 metres de complet buit. Penjat allà et sents més que vulnerable però el buit i l'adrenalina motiven a seguir amunt.<br />Sortir del sostre és més complicat del que m'esperava, pas semi en lliure semi artifo.<span style="font-size:85%;"><span style="font-weight: bold;"> Foto: </span><span style="font-style: italic;">touching the void</span>.</span><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/RxjMVv1CGjI/AAAAAAAAACk/44QuR63HRFU/s1600-h/PIC00031.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://3.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/RxjMVv1CGjI/AAAAAAAAACk/44QuR63HRFU/s200/PIC00031.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5123069250122160690" border="0" /></a> Em dona guerra però al final crido: reunió!! Buaaa! Estic palpitant penjat en aquell niu d'àguiles! Ja he fet allò que sempre havia imaginat! Però ni molt menys estava acabat. Torn del Xavi per una fissura oblicua que tampoc dona treva i em torna a tocar a mi. Estem davant el llarg (segons la ressenya) més dificil; pas a pas, canto a canto; anar ficant algun que altre catxarro per evitar caigudes importants vaig progressant fins que arribo al parabolt salvador d'abans de la reunió i a més encadenant!! <span style="font-size:85%;"><span style="font-weight: bold;">Foto:</span> llarg complicat amb el menda a la reunió.</span><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/RxjQp_1CGmI/AAAAAAAAAC8/hVyDRiVa4fU/s1600-h/PIC00034.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://4.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/RxjQp_1CGmI/AAAAAAAAAC8/hVyDRiVa4fU/s200/PIC00034.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5123073996061022818" border="0" /></a><br />Ara ja casi que ho tenim això! últim llarg de transició amb algun pas atlètic que de segons començo a fer sense saber si el Xavi m'està pillant! Impossible que ens sentim, però entre la intuïció i la emoció m'arrenquen de la reunió per començar a tirar amunt. Finalment som dalt (bé encara queda la típica aresta per fer cim). Les paraules són: quin viote i quanta felicitat!!!<br />Després d'una via somiada un es creix i per moments es pensa que es bo i tot; amb moltes ganes de menjar-s'ho tot! Suposo que es per les hores passades sense tocar de peus a terra.<br /><br />Però bé de peus a terra, l'endemà mateix, un ja es torna a mirar la paret i ja hi veu projectes que ben aviat s'intentaran portar a terme.<br /><br />Pels futurs repetidors: via semiequipada amb parabolts pitons i algun buril. Màx. obligat V+ d'autoprotecció. Camalots fins al 2 i micros o aliens per la fissura de 6a (sobretot). Estreps: aconsellable 2, tot i que amb un vam passar (malgrat portar els 2). Temps: per baixar de 6 hores has d'anar bastant per feina. Calcular entre 5-8. Nosaltres vam estar unes 7 anant sin prisa però sin pausa.<br /><br />Això és el que fa addictivia l'escalada: et planteges projectes que algun dia culmines, però acte seguit se n'engendren de nous a culminar.<br /><br />Sana vida!marsihttp://www.blogger.com/profile/00421768177491163401noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-3645882894667714286.post-60233917567708015462007-10-15T15:10:00.000-07:002007-10-15T16:39:44.444-07:003 clàssiques - 3 paretsTot aquest temps d'inactivitat blogera, no ha estat per manca d'activitat verticalera sino per mandra. De senders verticals per descomptat que n'hi ha hagut: Tutti Frutti+ 4 llargs de la Reina Puig a Terradets; Camí del Tro, Via del Guarda i Via de Tots (no completada per temps) al Pedraforca.<br /><br />Bé, actualitzada l'activitat passada, entro en màteria recent....<br /><br />3 clàssiques-3 parets és el projecte que ens vam marcar amb el Gerard i el Guillem per aquest pont. El tema era anar en parets que cap dels 3 hi hagués estat mai i alhora recorre o la via clàssica o una de les clàssiques de la paret, sin más. El destí: terres de ponent.<br /><br />Divendres: Àger (Cap del Ras) --> Via Tope Clàssic (275 m V+/6a, A1). El nom parla per si sol.<br />Guapa via, tot i que un pèl discontinua. Només caldrà algun camalot per l'últim llarg que va per la dreta d'una "entosta". La roca molt bona, i els seguros suficients i bons. Val la pena apurar en lliure, sortint 6a+/6b. L'A1 ja ni el provem, impossible per nosaltres. Ens hi posem tard (quarts de 3) però en unes 4 hores fem cim. A la foto el Gerard obrint el 5é llarg, el més dur que fem en lliure de la via i un servidor fent de Daniel San pràcticant les ensenyances del mestre Mi-Yhagui al cim.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/RxPyUP1CGcI/AAAAAAAAAB0/w4yysiVIK5M/s1600-h/DSC00975.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://4.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/RxPyUP1CGcI/AAAAAAAAAB0/w4yysiVIK5M/s200/DSC00975.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5121703630910659010" border="0" /></a><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/RxP1pP1CGfI/AAAAAAAAACI/y8Q-mRA4WWE/s1600-h/DSC01055.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://4.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/RxP1pP1CGfI/AAAAAAAAACI/y8Q-mRA4WWE/s200/DSC01055.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5121707290222795250" border="0" /></a><br />Dissabte: després d'un vivaquillo a Collegats, queda clar que ens n'anem a buscar la clàssica de les Roques d'en Pessó. Via Tànger (350 metres, V+ obligat).<br />10 llargs de roca bonisima en casi tota la via. Camp de patates o bolos inhumans que semblen que hagin de petar però estan més que encimentats. Atlètica però molt ben assegurada. No fa falta material. Surt tota en lliure, en algunes ressenyes he arribat a veure fins a 6c (però no es així ni de conya!!). Màxim li posaria 6a+ o 6b de rebaixes potser. Llàstima de la proximitat de la carretera i del bosc que s'ha de patejar després del 7é llarg. Foto: el Gerard obrint el primer llarg.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/RxP4uv1CGhI/AAAAAAAAACU/kMzKHLqHE6Q/s1600-h/DSC01085.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://2.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/RxP4uv1CGhI/AAAAAAAAACU/kMzKHLqHE6Q/s200/DSC01085.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5121710683246959122" border="0" /></a><br />Diumenge: després de dormir a Anàs (Vall Fosca), a casa d'uns amics ens n'anem amb tota la calma cap al Montroig. Parets curtes però solitàries prop de Balaguer. I aquest cop la clàssica és el diedre Blanqueta (130 metres, V+). Via de 4 llargs, facilonga però molt bonica. Equipada tot i tractar-se en dos dels llargs d'un diedre. Amb 2 hores ja tornem a estar de nou al cotxe, mes que satisfets!<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/RxP5wP1CGiI/AAAAAAAAACc/9_jL83KukZU/s1600-h/DSC01159.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://4.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/RxP5wP1CGiI/AAAAAAAAACc/9_jL83KukZU/s200/DSC01159.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5121711808528390690" border="0" /></a><br /><br />En definitiva, un pont més que cundit, amb més de 700 metrus escalats de vies més que recomables de dificultats moderades i amb nous indrets descoberts!<br /><br />Fins la pròxima!marsihttp://www.blogger.com/profile/00421768177491163401noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-3645882894667714286.post-67742008821989842482007-09-28T10:50:00.000-07:002007-09-28T11:31:29.483-07:00Diedre PericmanMentre estic esperant unes fotos del dilluns passat a la Paret de les Bagasses, faig record d'una altra ascensió montserratina realitzada a mitjans de juliol també amb el bou del kiku. <div><div><div></div><br /><div>Aquesta vegada decidim visitar per primera vegada la cara Nord d'Ecos, de ben segur un dels indrets menys freqüentats de la muralla montserratina. La via triada és la gran clàssica de la paret, tot i que tinc entès que la més fàcil és la Lola Vaqué (del Paca).<br /></div><div>El diedre és d'una estètica aplastant. S'hi accedeix després de més d'una hora de pateig per llocs una mica més "expos" del que és habitual en les aproximacions i de pràcticar els instints de porc senglar entre la vegetació. A sota, foto des del peu de via amb un servidor a la R1.</div><br /><br /><div></div><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5115320828472465794" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/Rv1FMP1CGYI/AAAAAAAAABM/Pt_MUs_JWs4/s200/detot+080.jpg" border="0" /><br /><div>La via és d'uns 180 metres i segons l'Hita obligat 6a; però collons quins 6a's! Amb el kiku estem d'acord que és mínim 6a+. Que hi dieu la comunitat? S'ha de dur el semàfor d'aliens per protegir algun pas (sobretot dels llargs complicats) i alguna baga per fer de jardiner. Ens surt en lliure als dos però suant i bastant (sobretot jo!). Horari emprat: 3:30 aprox. A sota: treballant-me el 2n llarg.</div><br /><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5115322061128079762" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/Rv1GT_1CGZI/AAAAAAAAABU/sjU-1EPvqTg/s200/detot+085.jpg" border="0" /><br /><div>La via està semiequipada amb pitons i burils. Les reunions són tricotada de burils i bastant penjades.<br /></div><div>Els llargs "guarros" són sobretot el primer (roca millorable i jardiner) i un tram del cinqué. El 2n i el 4t són els més fins i atlètics a la vegada, on la tècnica de diedre alternant amb bavareses és del tot imprescindible per progressar. El 6é llarg: el més fàcil.</div><br /><div>Foto al cim de la roca 209 del Salt de la Nina, tot i que la via acaba al coll entre les dos puntes.</div><div></div><br /><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5115323684625717666" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/Rv1Hyf1CGaI/AAAAAAAAABc/N1XoxKwmKic/s200/detot+101.jpg" border="0" /><br /><div>Descens també bastant llarg passant pel coll del Miracle on haviem deixat una de les motxilles.</div><br /><div>En definitiva i com molt bé diu l'Hita: escalada molt vertical, atlètica i sotinguda.</div><div></div><div></div></div></div>marsihttp://www.blogger.com/profile/00421768177491163401noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-3645882894667714286.post-40850265547234609662007-09-25T15:49:00.000-07:002007-09-25T17:41:05.449-07:00Elèctric Ladyland a l'AeriAquest diumenge amb el kiku vam fer aquesta via de la sempre impressionant Paret de l'Aeri. Que en feia de temps que em rondava pel cap! I quantes vegades més m'havia imaginat recorrent la "temuda" llastra-expanding, quantes històries de por m'havien explicat que només feien que ofuscar-me... Diumenge però després d'un pla previ fracasat ens truquem amb el kiku i: -"Que et sembla anar a fer una elèctric?". Dit i fet! Després d'anar amb tota la calma del món, arribem a peu de paret poc abans de les 2 del migdia. El dia pinta gris però sense pensar-ho gaire enfilem per la Pany-Farrera que ens durà a la plaça Catalunya. El ritual de la fortuna típic en tots els inicis i venga! El kiko guanya, per tant em toca la llastra a mi! A partir de la plaça Catalunya ja només pensava amb el que m'esperava.<br /><br />L1 (50m, V/V+): s'empalma dos llargs fins a una R amb anelles. Vas per la placa de l'esquerra a trossos i fent diedre quan els arbustos t'ho permeten d'altres. Encara que està prou ben equipat alguna peça serà necessària<br /><br />L2 (50m, V): es continua per una xemeneia que té un pitó a la sortida i d'aquí anar fent metres fins la R comode i anelles. Algu més fàcil però bastant més expo. En tot el llarg dos pitons i alguns passos són difícils de protegir perquè la fissura es plena de terra, però els camalots mitjans i algun alien entren bé en alguns punts. Una mica jardiner algun pas. <span style="font-size:85%;"><span style="font-weight: bold;">(Foto de sota)<br /><br /></span></span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/Rvmkf_1CGSI/AAAAAAAAAAc/T5zSrpsoVHc/s1600-h/DSC00718.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://1.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/Rvmkf_1CGSI/AAAAAAAAAAc/T5zSrpsoVHc/s200/DSC00718.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5114299721472678178" border="0" /></a><br />L3+L4 (45 m, V+): empalmem aquests dos llargs tot i que tampoc és molt aconsellable pel roçament. El llarg 3 arriba a la plaça Catalunya amb poques dificultats (V) i d'aquí ja enfila per la fissura evident (V+/6a?), algun pas tonto, bastants pitons i algun parabolt. Potser els llargs menys bons.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/RvmpYP1CGWI/AAAAAAAAAA8/4EsO2F8BLtE/s1600-h/DSC00728.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://2.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/RvmpYP1CGWI/AAAAAAAAAA8/4EsO2F8BLtE/s200/DSC00728.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5114305085886830946" border="0" /></a><br />L5 (30 metres, 6b/V+,A0): surts per un diedre que a mi em va agradar força tot i que la roca no és del tot bona. Un C1 protegeix un aleje, tot i que la cosa va de parabolts. Arriba un punt que s'enfila per la placa (6b/A0) i amb tres parabolts ets a la R incomode sota el sostre on ja es percep l'ambient.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/RvmqPP1CGXI/AAAAAAAAABE/uLY3HIkRKug/s1600-h/DSC00731.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://2.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/RvmqPP1CGXI/AAAAAAAAABE/uLY3HIkRKug/s200/DSC00731.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5114306030779636082" border="0" /></a><br />L6 (20 metres, A0): la travesia per la fissura sota el sostre es dura per fer-la en lliure. El kiko li manxa fins l'últim parabolt després del flanqueig. Després es veu inhumà (7a+ o més). Jo amb Ae i algun pas mig en lliure mig guarrejant vaig trampejant els pitons i ponts de roca fins als parabolts. Hi ha algun pas que ens haurem d'estirar (sobretot si es va de primer i es fa en artifo). tot i que ara em sembla que ja no hi falten peçes com havia llegit. <span style="font-weight: bold;font-size:85%;" >(foto)</span><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/RvmnE_1CGUI/AAAAAAAAAAs/WmL2fjaB_Cw/s1600-h/DSC00734.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://1.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/RvmnE_1CGUI/AAAAAAAAAAs/WmL2fjaB_Cw/s200/DSC00734.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5114302556151093570" border="0" /></a><br />L7 (Ae, V): ha arribat l'hora de la veritat! L'hora d'enfrontar-me al repte i superar així un neguit que ja feia estona que em rondava pel cap. L'ambient és guapísim les cordes penjen sense contactar amb la paret. Tinc els braços inflats de tibar l'últim llarg. Miro el que em toca: 4 parabolts de travesia i s'arriba a la llastra que espero que no caigui perquè baixarà mitja paret! Començo i ràpidament em fico a la vertical de la llastra (veig els ploms del Paca; ja que per allà també passa la seva propia Festa). Espolso els braços (ja nosé si es cansmanent o tensió!). Miro amunt i no veig ni un putu seguro fins a uns 10 metres mínim). A la de tres dic: ahi vamos Kiku! Començo anant de cara al grà pero amb la "confiança" que dona el cantu buit, em poso en un lloc bo de peus i fico un C1 que nose si aguantaria (per lu expanding de la llastra mes que res). El buril ja esta més aprop. Continuo i passo moments de tensió per fer el xapatge i pensant el pinyo que tinc a sota i buffff! xapo el buril doble i descanso, el cor a 200! Miro amunt i mespera otra tirada de l'estil fins a uns parabolts. A mitja tirada penso de ficar un C2 però porto els braços inflats de tensió i prefereixo no perdre temps col·locant el seguro. Arribo als parabolts i ara si que descanso tranquil. Ja nomes queda un flanqueig en diagonal fins la R d'artifo equipat. Quantes pulsacions però quanta felicitat! <span style="font-weight: bold;font-size:85%;" >Fotos de sota<br /><br /></span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/RvmlZf1CGTI/AAAAAAAAAAk/MuW2Geg_mws/s1600-h/DSC00743.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://3.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/RvmlZf1CGTI/AAAAAAAAAAk/MuW2Geg_mws/s200/DSC00743.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5114300709315156274" border="0" /></a><span style="font-weight: bold;font-size:85%;" ><br /></span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/Rvmob_1CGVI/AAAAAAAAAA0/RpUU1avqL-U/s1600-h/DSC00749.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://1.bp.blogspot.com/_P4zc8PkR9vQ/Rvmob_1CGVI/AAAAAAAAAA0/RpUU1avqL-U/s200/DSC00749.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5114304050799712594" border="0" /></a><br />L8 (30 metres, 6a): llarg molt guapo amb passos elegants i una arribada a la R una mica atlètica. Bona roca i bon llarg! Molt ben equipat.<br /><br />L9 (25 metres, III): llarg de flanqueig per sortir per una petita xemeneia.<br /><br />Arribem a les 7 a dalt, total 5 hores de molta disfrutada. Encara tenim temps per arribar amb llum al cotxe per la canal de Sant Jeroni. A Santa Cecilia ens trobem l'inconfusible i incombustible Paca.<br /><br />Arribo a Manresa i poca estona després marxem amb el Gerard i el Guillem cap a Terradets a vivaquejar però aixo a la següent andanza vertical.marsihttp://www.blogger.com/profile/00421768177491163401noreply@blogger.com5