24 de març 2009

Fredi-Picazo a la Roca dels Hurons

Dissabte quedo amb dos bons fanàtics montserratins el Pep i el Ballart sense gaires objectius clars però amb intenció d'encetar la campanya Montserrat Norfeis 2009, bé l'Armand ja l'havia començat... però al llibre de piades de Santa Cecilia encara no li han tret la pols. Després de fer deliberacions vàries ens acabem decantant per una via que rarament cap d'ells ha fet: la Fredi-Picazo a la Roca dels Hurons.

Després de la bona aproximació fins arribar al coll del Miracle davallem cap al nord de la muralla d'Ecos i anar fent via per un dels senders "marcats" menys fressats de la muntanya. Arribats a peu de via quina és la nostra sorpresa quan veiem els parabolts al costat dels rusticoburils... cap de nosaltres en tenia constància, deu ser cosa del Picazo pensem...

Foto: la talaia de la Roca dels Hurons i la aresta per on transcorre la via
Com que això de piar llarg a llarg no m'entusiasme gaire us deixo l'únic enllaç que he trobat a la xarxa que parla de la via i on ja es descriu el recorregut, afegir que en comptes del ràpel (que es pot fer d'un cordino en un parabolt)per arribar al peu del 5e llarg vam destrepar-ho (tram curt i bon canto), en el 5é llarg hi ha un parabolt i l'únic llarg que discrepo en grau és l'últim on jo li posaria un grau més ben ve.

Foto: el Pep arribant a la R2.
Foto: el mendalerenda fent el ciclista en el 3r llarg

La via és ben recomanable a tots aquells amants dels llocs tranquils de la muntanya i als que no faci mandra caminar i assequible tenint en compte com les gastaven el binomi Fredi-Picazo en aquella decàda. Fullequiped amb parabolts i algun clau i burí, només fem servir dos micros en tota la via, algun cordinillo per llaçar claus i els estreps pel 3r llarg.

Foto: quarta tirada

Roca de qualitat bona a estudiar en algun tram.. tot i que em contribuït a una neteja de llastres i rocs sueltos com aquells del frente revolucionario montañes aprofitant que per aquests varals no s'hi passeja ningú.


Hem empalmat el 1r i 2n llarg i els dos últims que són de l'aresta nord, el més expo de la via és aquest darrer tram d'aresta oberta als 40's per gent de Manresa (Caselles et al.), no s'hi val caure!! Recomanable empalmar-los i així evitar un possible factor 2 de la sortida de la última R on es concentren les dificultats del darrer llarg.
Foto: penúltim llarg (primer de l'aresta nord), xapes un clau i a còrrer o no!

Un cop al cim es destrepa uns metres cap al sud i es troba una instal·lació de ràpel que ressegueix l'aresta sud i on s'observa un museu in-vivo de peçes històriques!


TOPE CLÀSSIC!!