Agulla popular però eclipsada per l'amfiteatre de parets que l'envolta, punt de pas per a molts i tots aquells que es dirigeixen a Sant Jeroni per la Teresina però poc freqüentada pels escaladors, segurament pel caràcter poc continu de les vies, exempt de grans línies com les parets veïnes i un accés més que selvàtic.
Dimarts a la tarda (pel Sol no és la millor opció) vam fer el Vianant, segurament la més concorreguda de les vies que s'hi han traçat, juntament amb la STAE. Un parell d'enllaços per més info: ressenya i cebadalona.
Aproximació: es requereix nivell d'olfacte i habilitats de porc senglar per arribar a peu de via. Segurament hi ha una opció més fàcil, però la que vam prendre nosaltres consisteix en agafar el GR en direcció al coll del Migdia i prendre un corriol poc evident que puja directe a l'agulla just en el canvi de vessant (abans de tenir la perspectiva de la paret d'Ecos); una petita fita indica la direcció. Pujar fins a peu de paret de la STAE i vorejar-la fins a la dreta d'un petit gendarme adossat.
Foto: primer llarg (6a), el casc va decidir quedar-se fent companyia al cotxe sense demanar permís.
VIA: ben equipada amb spits, parabolts i pitons. Tant sols vam col·locar un tascó i un camalot del 0,4 en dos passos seguits d'A1 del 6é llarg (si aneu valents 7a). També vam col·locar un C3 (que de poc servia) al primer llarg de fissura ja que el tac que marca l'Hita ja no hi és i fins al primer parabolt val més no caure. Amb un C4 trauríem més suc de la fissura.
Foto: el Guillem a la R3 mentre pujava pel L4, el 3r llarg per nosaltres.
Pels 3 primers llargs ja val la pena fer la via, la resta van a buscar el millor recorregut per fer cim amb algun tram prou bo. Es recomana empalmar els dos primers sortint passos de fins a 6a+, tot i que 6b tampoc li faria mal a ningú. Molt ben assegurat així que si hi aneu proveu-ho!! En el 3r també és per aplaudir la qualitat de la roca i els passos estètics que van sortint. Foto: en el 6é llarg d'A1 o 7a.
Descens: hi ha vàries opcions, tot i que vam optar per desfer la ferrata.
Bona via per tenir noves perspectives de la muntanya i per passar una tarda o millor un matí sense presses gaudint de bona roca. Calcular entre 3-4 hores de via.
Foto: en el penúltim llarg (6a) amb Sant Jeroni de teló de fons.
Dimarts a la tarda (pel Sol no és la millor opció) vam fer el Vianant, segurament la més concorreguda de les vies que s'hi han traçat, juntament amb la STAE. Un parell d'enllaços per més info: ressenya i cebadalona.
Aproximació: es requereix nivell d'olfacte i habilitats de porc senglar per arribar a peu de via. Segurament hi ha una opció més fàcil, però la que vam prendre nosaltres consisteix en agafar el GR en direcció al coll del Migdia i prendre un corriol poc evident que puja directe a l'agulla just en el canvi de vessant (abans de tenir la perspectiva de la paret d'Ecos); una petita fita indica la direcció. Pujar fins a peu de paret de la STAE i vorejar-la fins a la dreta d'un petit gendarme adossat.
Foto: primer llarg (6a), el casc va decidir quedar-se fent companyia al cotxe sense demanar permís.
VIA: ben equipada amb spits, parabolts i pitons. Tant sols vam col·locar un tascó i un camalot del 0,4 en dos passos seguits d'A1 del 6é llarg (si aneu valents 7a). També vam col·locar un C3 (que de poc servia) al primer llarg de fissura ja que el tac que marca l'Hita ja no hi és i fins al primer parabolt val més no caure. Amb un C4 trauríem més suc de la fissura.
Foto: el Guillem a la R3 mentre pujava pel L4, el 3r llarg per nosaltres.
Pels 3 primers llargs ja val la pena fer la via, la resta van a buscar el millor recorregut per fer cim amb algun tram prou bo. Es recomana empalmar els dos primers sortint passos de fins a 6a+, tot i que 6b tampoc li faria mal a ningú. Molt ben assegurat així que si hi aneu proveu-ho!! En el 3r també és per aplaudir la qualitat de la roca i els passos estètics que van sortint. Foto: en el 6é llarg d'A1 o 7a.
Descens: hi ha vàries opcions, tot i que vam optar per desfer la ferrata.
Bona via per tenir noves perspectives de la muntanya i per passar una tarda o millor un matí sense presses gaudint de bona roca. Calcular entre 3-4 hores de via.
Foto: en el penúltim llarg (6a) amb Sant Jeroni de teló de fons.