Lluny de les vies de moda, de les vies "prefabricades" amb lògica a vegades més que dubtosa, de les grans masses i els seguros relucientes existeixen itineraris on encara si respira l'essència montserratina com dirien alguns, traçats clàssics on encara si olora a bota dura, mosquetons de ferro i cordes de cànem...
El binomi Torras-Nubiola s'associa ràpidament a les primeres xemeneies montserratines amb el permís dels TIM. Amb la pretensió de rescatar la seva fama o sencillament no deixar que caiguin en l'oblit algunes de les seves primeres, deixo anar el que m'he trobat en tres de les seves vies repetides darrerament; on la dificultat és el que menys importa.
Torras-Nubiola a la Figuereta (20/08/09): entrem per la Ribas Velasco (inici comú amb el 1r llarg de la Ven suri Ven i després agafant la fissura de la dreta), llarg de V+ assegurat amb spits i claus. Després d'una mica d'embardissada s'arriba a la figuera i comença el festival de xemeneia amb equipament força "generos" per la meva sorpresa, posant algun friend després veia que em saltava algun dels segurus. Últim llarg a pèl. Les reunions menys la primera feta en una soca estan reequipades amb bolts. Molt estètica la reunió dalt del gran gendarme adossat que s'assoleix sortint per la dreta. En tota la via vam posar 3 peçes petites-mitjanes que podien ser perfectament prescindibles...
Torras-Nubiola a Sant Jeroni (19/05/10): si no us fa mandra caminar més que escalar a la llastra de la oest de Sant Jeroni us recomano fer-hi una visita. Si ja heu fet la TIM, l'altre recomanable és aquesta que puja per l'altre costat. Només vam saber trobar un buril de progressió, així que amb 4-5 cintes i alguna baga per ponts de roca és suficient. Vam empalmar el 2n i 3r llarg, tot i que potser també es podria fer en 2. L'únic pas un xic "burrot" és la sortida de la R1 la resta és un gaudir pels sentits.
Torras-Nubiola-Capeta al Sabre (25/05/10): tant sols consta d'un llarg de 50 metres, per tant perfectament combinable amb la de la Figuereta o alguna altra de la oest d'agulles, alhora és la més exposada de les tres bàsicament per l'amplitud. La part de baix és estreta però el tema es va eixamplant obligant-te a la part de dalt a fer ramonage, amb un final de festa antològic per fer el canvi de paret. A la via hi ha un cap de buril, un spit i 3 claus (dalt de tot), vam fer servir camalot del 2 i del 0,5; amb aliens potser es trauria més suc d'alguns forats però tampoc es van trobar a faltar.
El Sabre vist des de la veïna Ven Suri Ven. Autor: Guillem
Torras-Nubiola, Nubiola-Torras l'ordre dels factors no altera el producte: essencia montserratina, etiqueta de qualitat!
Per tu Laura, perquè també vas saber gaudir d'aquestes petites joies...
8 comentaris:
Molt bon post Marsi, s'agraeix tornar-te a llegir ;)
Collons, has fet els deures, eh! Et faltava posar "I la setmana que vé..."
Merci Pere, més bones són les vies!
Sóc home de paraula Josep i la setmana que ve ja es veurà....
ei Marsi, de segur que per aquests racons no hi trobes ni Déu! I amb la tranquilitat que moltes vegades busquem, són vies que es mereixen ser repetides algun dia. Salut, i a veure quan coincidim,ara que almenys ja ens coneixem en persona!!!!!!!!
Ei Llembresku, després de la xerrada d'un bon clàssic com l'Armand m'he animat a traure a la llum aquests racons..
Fins la pròxima trepa!
FANTASTIQUES FOTOS
Gràcies Marsi. La del Sabre potser és la més espectacular i la cagarel·la hi és assegurada..
Merci Les Paul, l'entorn fa que les fotos siguin bones...
Ep bullarolas, algun dia hi tornaré al Sabre i provarem d'endinsar-nos a les profunditats del Punyalet. Merci per piar essencies...
Publica un comentari a l'entrada