17 de jul. 2008

Vianant a l'agulla de Santa Cecília

Agulla popular però eclipsada per l'amfiteatre de parets que l'envolta, punt de pas per a molts i tots aquells que es dirigeixen a Sant Jeroni per la Teresina però poc freqüentada pels escaladors, segurament pel caràcter poc continu de les vies, exempt de grans línies com les parets veïnes i un accés més que selvàtic.

Dimarts a la tarda (pel Sol no és la millor opció) vam fer el Vianant, segurament la més concorreguda de les vies que s'hi han traçat, juntament amb la STAE. Un parell d'enllaços per més info: ressenya i cebadalona.

Aproximació: es requereix nivell d'olfacte i habilitats de porc senglar per arribar a peu de via. Segurament hi ha una opció més fàcil, però la que vam prendre nosaltres consisteix en agafar el GR en direcció al coll del Migdia i prendre un corriol poc evident que puja directe a l'agulla just en el canvi de vessant (abans de tenir la perspectiva de la paret d'Ecos); una petita fita indica la direcció. Pujar fins a peu de paret de la STAE i vorejar-la fins a la dreta d'un petit gendarme adossat.
Foto:
primer llarg (6a), el casc va decidir quedar-se fent companyia al cotxe sense demanar permís.


VIA: ben equipada amb spits, parabolts i pitons. Tant sols vam col·locar un tascó i un camalot del 0,4 en dos passos seguits d'A1 del 6é llarg (si aneu valents 7a). També vam col·locar un C3 (que de poc servia) al primer llarg de fissura ja que el tac que marca l'Hita ja no hi és i fins al primer parabolt val més no caure. Amb un C4 trauríem més suc de la fissura.
Foto:
el Guillem a la R3 mentre pujava pel L4, el 3r llarg per nosaltres.



Pels 3 primers llargs ja val la pena fer la via, la resta van a buscar el millor recorregut per fer cim amb algun tram prou bo. Es recomana empalmar els dos primers sortint passos de fins a 6a+, tot i que 6b tampoc li faria mal a ningú. Molt ben assegurat així que si hi aneu proveu-ho!! En el 3r també és per aplaudir la qualitat de la roca i els passos estètics que van sortint. Foto: en el 6é llarg d'A1 o 7a.

Descens: hi ha vàries opcions, tot i que vam optar per desfer la ferrata.

Bona via per tenir noves perspectives de la muntanya i per passar una tarda o millor un matí sense presses gaudint de bona roca. Calcular entre 3-4 hores de via.

Foto: en el penúltim llarg (6a) amb Sant Jeroni de teló de fons.

5 comentaris:

Raquel ha dit...

Ostres Marsi, aquesta la tinc pendent i de les primeres de la llista!!
Quan es tarda més o menys en l'aproximació i el descens? És que sols disposo de 10.30h a 17.30h. Em dóna temps? (sense estrés...)

Mingo ha dit...

Enhorabona la via és força maca. Marsi a quina hora vau entrar pq hi toques tan de sol? pel mati ara a l'estiu s'escala a l'ombra.
Raquel l'aproximació entre 30 i 45 minuts, la via és molt relatiu i la baixada és pot fer ràpida pq és per la ferrata teresina, però segur que el Marsi ho te més fresc i te'n dona més detalls.

marsi ha dit...

Hola Raquel, a les 10:30 a Santa Cecilia o sortint de casa? Perquè si estàs amb els bàrtulos penjant tens temps de sobres. Nosaltres sortíem a quarts de 4 del cotxe (a les 4 al peu) i a les 9 tornàvem a ser a puesto sense còrrer. Compta amb uns 45 minuts (si no t'embarques es clar!) com diu el Mingo d'aproximació i 45-60 minuts de descens per la ferrata.

Mingo: doncs com ve dius millor i més recomanable pel matí. Però les obligacions laborals no ens permetien fer un horari "matutino". A la tarda, és recomanable pels que vulguin aconseguir un bon moreno paleta o un estil gamba a lo hooligan.

Salut!!

martí b ha dit...

Primer de tot gràcies, perquè la vostra intentona inicial selvàtica que no va reeixir em va permetre gaudir de l'STAE, ja que el guia ja es coneixia el camí.

En segon lloc, insensats de fotre-us en una via, i més de cara nord de Montserrat, amb el temps just... Jo ja he fet tard a puestus més d'una vegada i també n'hi ha hagut uns quants que he hagut de treure el frontal.

Per acabar, no vull amagar que el que va passar diumenge a l'Easy rider m'ha deixat una mica tocat, i això que jo no he fet la via, però conec gent propera que l'ha fet. Aquestes coses passen de tant en tant, això ho tinc ben clar, però m'he quedat amb ganes de conèixer les circumstàncies. Ha fallat la roca, l'equipament, la tècnica, el coco...? I per tant, em podria haver passat a mi?

salutisort ha dit...

tio weno!!!! pq tu... quin batxillerat fas?? xDDDDD

jans vurem ;)