Lépiney al Trident du Tacul

A cavall entre Courmayer i Chamonix hi ha la glacera du Geant impressionant pel recital de parets, arestes, goulottes i agulles que presenta i que es poden divisar caminant a través d'ella: Integral de Peuterey, Gran Capucin, Kufner, la trilogia del Mont Blanc pel seu cantó vertical, Dent du Geant, aresta Rochefort, Dru, Grandes Jorasses, Tour Ronde...

Entre tot aquest espectacle alpí es troba una "tímida" agulla de 250 metres que pot passar desapercebuda si la comparem amb les seves veïnes però que la seva morfologia i estètica la fan molt atractiva per escalar: TRIDENT DU TACUL (3.639 metres).

Aquest estiu en el marc de les Jornades de Joves Alpinistes de la FEEC, vam anar a fer la via Lépiney la clàssica de la paret oberta abans dels 40's!!!

Aproximació: des del refugi Torino caminar en direcció a l'Agulle du Midi en tendència a baixar fins a divisar les agulles que es troben a peu del Mont Blanc du Tacul. Es troba a l'esquerra del imponent Capucin amb un cim tridentat com indica el nom. Calcular 1:30. Per iniciar la via s'haurà de superar una pendent d'uns 35º fins a unes terrasses de la banda esquerra (mirant a la paret). Foto: glaciar du Geant el dia abans després de l'intent a la Pyramide du Tacul.


Via Lépiney
És una via ideal per fer els primers "pinitos" en això de l'escalada alpina. Es troba semiequipada amb claus i alguna expansió... Anirà bé portar tascons, friends mitjans i algun de gran que no portàvem. Segons la ressenya només surt un pas de V en tota la via i vàris IV+ però ja se sap, entre que estàs a l'alçada, perdre't no és difícil davant una via on has de buscar-te la vida en els llocs on està nèt, no s'està acostumat a escalar amb alguns cantos verglaçats...
Foto: el menda lerenda a l'últim llarg.

Personalment el V+ li donava de tros i en més d'una ocasió... El nombre de llargs és variable en funció de l'olfacte clàssiquero que es tingui (consell de sempre: anar a buscar els punt febles de la paret). A destacar el 3r llarg (el més difícil) i la xemeneia una mica "expo" del 5é o 6é llarg (ja no ho recordo). En total en vam fer uns 9.
La via s'acaba a la punta de la dreta (la segona més alta), des d'aquí les vistes cap a l'altre vessant i sobre el Gran Capucin treuen l'alè. Foto: el Pep dalt de la plataforma cimera.


La via surt ressenyada en el llibre del Rebuffat de las 100 mejores ascensiones del Macizo del Mont Blanc (és la número 37). Foto: un servidor en miniatura a dalt d'una de les puntes cimeres amb la Tour Ronde de teló de fons.

La foto la va fer el Canito mentre estava pujant per la via dels Suïsos al Capucin. He de dir que la via va per l'altre vessant.

Descens: es rapela des del collet entre les dos puntes i es baixa en vertical en tot moment, la línia de ràples s'escapa de la via en els últims 100 metres. A la terrassa de la segona reunió és on coincideix la línia de ràpels amb la via per últim cop i és on aconsello deixar els trastos pesats a recollir en el descens (botes rígides, grampons, piolet...).

Falten paraules per descriure sensacions. Un allà dalt se sent vulnerable però més viu que mai!

A disfrutar!