11 de gen. 2008

Road Trip Alpí (Part 1: foqueando)

Com ja va sent costum els últims dies de l'any i el primers dies del nou ens escapem a les alçades per passar rodejats de neu i fora d'aglomeracions aquests dies frenètics i de consum desmesurat.
Enguany el destí ha estat els ECRINS. Carregats amb tota l'artilleria pesada, com si d'una expedició japonesa disposat a obrir nova ruta ens tractéssim, ens dirigim a Briançon (centre neuràlgic d'aquesta zona alpina). Foto: comença el Road Trip


Innocents de nosaltres intentem buscar Gites d'etape per passar alguna nit: impossible, tot ple! Vist l'èxit ens ens decidim avançar els plans i tirar muntanya amunt direcció als cims més alts dels Ecrins. La intenció: Dome de Neige (4.015 m) amb els esquís.

Dia 29: ja de nit i amb la carretera tallada deixem el cotxe a Pelvoux. 11km per carretera nevada ens separen fins al prat de Madame Carlé (1800m) i al refugi de Cezanne (nota: a l'estiu s'arriba amb cotxe aquí). Sota les llums dels frontals anem foquejant, anar fent via fins arribar a Ailefroide, sembla un poble fantasma si no fos per una sola casa amb llums nadalenques que hi havia. Tot just a mig camí! Sort que la única dificultat és carretejar la pesada motxilla per passar 3 nits per allà dalt perquè perdre's resulta impossible. Arribem després d'unes 3 hores al refugi lliure de pedra. Sense estufa ni llar de foc la nit serà gèlida. Uns bons matalassos i unes bones mantes són els únics luxes. A dins però el fred no perdona i tot es gela, ni els líquids de les lentilles han resistit l'estat líquid permanent. A sota la planta baixa del refugi Cezanne.


Dia 30: la idea és arribar al refugi dels Ecrins (3.100) per fer cim el dia 31. Quan ja estàvem divisant el refugi Blanc (2.500 aprox), obrint traça des de la sortida del refu, el sisé sentit ens fa donar marxa enrere. La neu està placosa, malgrat no siguin plaques gruixudes, no ens volem arriscar en seguir. No és la millor època per tirar amunt. Ens traiem les pells de foca i avall anar esquinsant petites plaques entre gir i gir. Nit de nou al refugi fonent neu tota la tarda i passant el fred com es pugués.


A sobre enfilant les pales en direcció al Refugi Blanc, la zona arbrada és on es troba el refugi Cezanne i la Barra Sud dels Ecrins amb la Fifre al costat

Dia 31: com que la opció de baixar no la contemplem perquè passar la nit de cap d'any en una tenda no ens fa especialment il·lusió decidim quedar-nos una nit més. A sota primeres llums del dia des del refugi.
Així que aprofitem el dia per anar en direcció al Glacier Noir, prop dels peus del pilar Sud de la Barra dels Ecrins. En 5 sil·labes: ES-PEC-TA-CU-LAR! Quines parets!! Tornarem algun estiu per apaivagar aquest desig de trescar per algun d'aquells murs. Baixada placentera pel mig d'aquell circ de neu i roca. Nit de cap d'any amb cava, olives, cervessa, polvorons i alguna xorradeta més per acabar a la 1 a dins de la bossa de dormir. A sota pujant en direcció la Glacera Negra i amb la Barra dels Ecrins al darrere.

Dia 1: primer dia de l'any radiant amb total tranquilitat, ja de retorn al cotxe. Desfer els 11 km de pista fets 3 dies abans i a descansar en una Gite d'Etape de puta mare al poble de les Vigneaux.


To be continued.....

3 comentaris:

Quimi ha dit...

Fotos guapisimes.
Llastima de no poder assolir el repte.

Gatsaule ha dit...

Veig que encara queda gent dura per les muntanyes. Quina enveja tanta tranquilitat en aquell lloc que a l'hivern recupera l solitut !

O_O ha dit...

que n'aprenguin! ole mestre, més, més!