22 de nov. 2007

Mantecas a la Roca Alta

Escalar a la Roca Alta és sinònim de disfrute i silenci (com a mínim les ocasions viscudes). Les vies són més curtes que la seva veïna Roca dels Arcs però l'ambient no té res a envejar. Si s'està motivat perfectament es poden combinar dos vies del sector en el dia, però amb una via com la Mantecas, malgrat siguin no gaire més de 150 metres, un ja queda satisfet.
Diumenge al matí, després d'un vivaquillo "alpin style" als exteriors de l'ermita, enfilem cap a Roca Alta per anar a fer aquesta tope clàssica de la paret.

Accés: es deixa el cotxe al costat d'un camp d'oliveres i s'agafa la pista que s'abandona al cap de poc per enfilar pel pedregam que ens deixa al peu del bastió més imponent de la paret. La via comença en una més que marcada fissura equipada.

La via
Consta de 160 metres recorreguts repartits en 6 llargs. Possibilitat d'empalmar 2n i 3r. El grau màxim segurament no passa del V+ però penso que fer artifo en el primer llarg, s'està desperdiciant l'al·licient de la via. Roca excel·lent, equipada (pitons, parabolt i ponts de roca) en els punts més difícils i a protegir en els altres. Portar camalots mitjans i algun de petit. No vam posar cap tascó però segurament també es deu passar només amb un joc. La topo del companys de ressenya.

L1 (35 metres, 6a):
Que es pot dir d'aquest llarg? Doncs que és BRUTAL! És una fina fissura molt tiesa però on vas trobant cantos, pura continuitat. Els braços et queden coma butifarres però realment és d'aquells llargs que encadenar-lo motiva! Des de sota ho mires i realment costa de veure-li color. Els empotraments de mà et fan sentir aprendiz de Huber per uns moments.
L'equipament força abundant (pitons, ponts de roca i un parabolt) fan que el coco no s'escalfi més del compte. Portar bastantes cintes.

L2 (25 metres, V/V+): es comença amb un flanqueig a esquerres protegit per un pitó i acte seguit tires amunt (parabolt). Pas atlètic per sortir a terreny més fàcil (desequipat IV+). Reunió a la dreta d'un arbre.

L3 (20 metres, IV+): llarg net però protegible. Casi no fa falta posar res perquè els cantos de la bavaresa són un escàndol. Després el terreny ja s'ajau per arribar a la R. Crec que en tot el llarg només vam posar un C2. Hi ha un pitó a un metre de la R (per fer bonic suposo!).

L4 (30 metres, V/V+): un pas atlètic t'aventura en un terreny de bústies i més bústies per anar flanquejant a l'esquerra i trobar-te una placa ben protegida fins entrar a la R. Agafar la línia de parabolts de la dreta. La de l'esquerra és la via Sol d'Espanya.

L5 (15 metres, V): llarg de tendències dretanes fins arribar en un jardinet horitzontal. Tan sols un parell de passos fins de peus, però amb PACO's bons pillant una llasta ben parida. (PACO= PÁ COjerse).

L6 ( 35 metres, 6a+ ?): aquí és on nosaltres la liem de mala manera. Segons la ressenya del Luichy era pràcticament recte. Però recte es veia una línia de parabolts lluents acabats de sortir del taladro. I a dreta no veiem res, tant sols dos parabolts a uns 15- 20 metres més amunt al costat d'una fissura. Per voler anar ràpid ens posem a la linia nova sortint un llarg prou bonic i atlètic. Aglú en sap el grau i la via?. Una parella que acaben de fer la via des de la llunyania ens criden que anem errats! En part es ho imaginàvem però ja estàvem posats dins el pollastre. Queda per tant l'últim llarg de la Mantecas. En blau continu el traçat més o menys mal dibuixat de la via. En discontinu la variant de l'últim llarg que hem fet la cordada Mc kenzie!


Descens: s'acaba de pujar al cim de la Roca Alta (5'), es mira la panoràmica impressionant del Prepirineu i Pirineu (10') i cap a buscar el coll de l'esquerra fins a buscar el pedregam de nou i al cotxe (25').

VIA DEL TOT RECOMANABLE

4 comentaris:

PGB ha dit...

Bona via Marsi! Com estaven les R's? eren a prova de cagats com jo? ;)

Cordada Mc Kenzie?! Qui era l'altre part de la cordada? :P
L'altra gent de les jornades va fer esportiva?

Vinga bouuu, que em fas enveja escalant tant! ;(

Albert ha dit...

PGB: Les R són de les que t'agraden a tu: dos parabolts! La cordada Mc kenzie som jo i el Menu.
Com bé dius, l'altre part de la gent van fer esportiva menys l'Aritz i el Xavi F. que van fer la Porno Star.

Gatsaule ha dit...

De la Roca Alta només he fet el diedre, i aquesta es veu molt xula, però em pensava que el 6a era obligat, així que la poso a la llista de post-lesió !

Albert ha dit...

Gatsaule: Doncs com a mínim el 6a del primer llarg no és obligat. El del últim ja no ho sé... Si hagués fet el llarg com tocava...
Es de pura continuitat. Fent descansos ja no és 6a, potser tens algun pas més explosiu però hi ha seguros a mansalva... mentre pujava m'imaginava obrint el llarg anar protegint-lo jo i deunido, l¡encadenament ja no el tindria tant clar!

salut