Griviola Bella al Montgrós

L'últim sender vertical (que no vol dir l'únic després de la sortida Montrebeiana) ha estat a la zona d'Ecos. Enfilar des de Santa Cecilia fins al coll del Migdia a priori es veu una tasca feixuga, però un cop ets al coll, la zona més salvatge, ferestega i solitaria de Montserrat et dona la benvinguda.

Aquesta vegada tocava enfilar per la gran mole de la zona: el Montgrós. Turó que pràcticament es divisa des de tota la muntanya. I que des del seu cim tens segurament la vista més àmplia de Montserrat. La via escollida: la gràn clàssica de la Paret, una obra del mestre Picazo.

Accés
Per arribar-hi fara falta baixar bastant tros en direcció a la cara sud fins un punt on veurem una pintada descomunal en una roca que posa: Montgros. En aquest punt enfilar per una canal amb cordes fixes fins al peu de la paret. La via comença a la dreta de la paret en una espècie de canal herbàcia plena d'aritjols.
La via

La Griviola Bella recorre el pany de la cara est per una espècie de "canalizo" evident. Són 250 metres d'escalada repartits en 6 llargs ben llargs. La via està "equipada" en els trams més drets i desequipada als dos últims llargs i mig més arrampats. Farà falta algun cordino, algun friend mitjà i sobretot micros o aliens pels forats de la placa. Foto: cara est del Mongros. La via va a buscar el bosc en horitzontal de la dreta i segueix pel diedre-canal més evident de sobre.


Llarg 1 (IV+/V): 40 metres equipats amb un sol parabolt. Als primers metres tens un arbre i despres pots posar algun psico cordino als arítjols que et queden a la esquerra fins arribar al parabolt en el canvi de paret després de fer un tram de xemenia. Jo inclús vaig fer algun pas de AT2 (Artítjol Traccio). Després de xapar el parabolt flanqueig cap a esquerra arribant a una terrassa a on et trobes una R més cutre i dp la Reunió bona de la Griviola equipada amb parabolts.

Llarg 2 (V+, 6a+/Ae): 50 metres de pura continuïtat. Es necessitaran unes 17 cintes. De segon provo de treure'ho en lliure i tant sols faig una pillada per culpa d'un desequilibri. Llarg guapísim de roca excelent i aire entre els seguros. Que s'ha d'escalar vaia!

Llarg 3: (V+,A0): 25 metres amb un parabolt sortint de la R un cordino i un altra parabolt. El pas més dur sortint de la R. Com en el llarg anterior hi ha castanya entre seguros. Foto: Joaquin pujant pel llarg 3 entre l'ombra i la llum.


Llarg 4: (V): 40 metres que es van arrampant a mesura que es puja. Es xapen tres parabolts i dp desapareixen els seguros fins la la R4. Foto: conjunt d'Agulles (Salamandra, Talaies, Sant Jeroni...)
Llarg 5 (IV): 40 metres nets. S'ha de flanquejar bastant cap a la dreta per trobar altre cop el "canalizo" i seguir-lo amunt.

Llarg 6: (III+): 55 metres campi qui pugui. S'ha d'arribar a dalt com sigui i al gust del consumidor. Les mentalitats clàssiques buscaran les mínimes dificultats.

Finalment arribem al més que gros cim d'aquesta agulla-turó tant peculiar.


Descens

De l'ample cim es baixa en direcció nord caminant fins al collet que es tira a la dreta i anar fent via avall pel camí més evident. Passant pels peus de la Salamandra i un tros més avall ja s'empalma amb el camí fet anteriorment que ara el farem de pujada fins al coll del Migdia.