23 d’oct. 2007

CADE a la Paret d'Aragó

Ja feia unes setmanes que em rondava pel cap fer la primera intrusió per Montrebei abans d'acabar l'any. Vies com el Diedre Gris, Delfos o Paul Lalueza eren les que tenien més números per rebre una visita. Una trucada la setmana passada del Joaquin: "Ei, vols anar a fer la CADE a Paret d'Aragó?" em va fer veure clar que a Montrebei si feia bon temps hi acabaria anat! ara, fer aquesta via no ho tenia del tot clar. Amb prou feines sabia de l'existència de la via, alguna cosa havia llegit però no hi havia prestat massa importància. Després de la trucada lo típic: mirar piades, ressenyes, demanar amb aquells que l'han repetit....

Amb algun que altre dubte i algun que altre llarg mitificat que fa estar neguitós abans d'hora ens n'anem dissabte direcció Estall, abans fent parada al pantà de Santa Anna a fer una via de 4 llargs (info de la via a: http://www.feec.org/Publicacions/fitxes_vertex/fitxa.php/97/). Mes enllà d'Estall en un revolt ens trobem també amb el Santi (que dissabte mateix acabava de finalitzar l'obertura d'una nova via a la paret) que també s'apunta a la batalla.

La jornada comença a les 6 del matí, després de fer un vivaquillo amb una rasca prou important. Després de 1:30 de caminata s'arriba al peu de via. Són les 8:30 del matí i fa fresqueta però sense perdre temps anem fent via. Ens queda 500 metres per davant! I un descens que també pinta entretingut.
Quan estem a la R3 ens passen dos locomotores amb la sisena marxa: Oriol Baró i Jonathan Larrañaga que anaven a fer la Totxaires entrant per la CADE. Amb ells compartim alguna de les reunions.

En total fem 16 llargs seguint en tot moment la ressenya del Luichy, que està més que bé.


Només empalmem el 6é i 7é llargs. La resta tal i com marca la topo. Per mi els llargs més guerrilleros han estat el 10 sortint de la xemeneia i el 15 en la fissura que en alguns punts desploma. El 7é llarg també te la seva història per pillar el tascó abandonat i fer el pas d'A1. S'ha de fer un pas de ST4+ (Sabina Tracció 4+). Vaia, que t'has de pillar per collons a una sabina expanding que s'aguanta nose com. Es veu que porta anys així... El dia que caigui ja veurem com es passa per allà... Foto: pas de sabina tracció


Quan estem a mitja paret sentim un soroll que posa els pèls de punta. Resultat, 5 tios que es van tirant en salt base des de la nostra paret. Els pillem en ple vol! Quina animalada!!! Mig aturdits ens centrem de nou amb l'escalada... Foto: 9é llarg


Material: la via per ser Montrebei hi ha bastant equipament. Casi totes les reunions tenen com a mínim un parabolt. Tot i així s'ha de dur un semàfor d'aliens i un joc de camalots fins al 3. El martell no es necessari a menys que es vulgui reforçar la R2, per assegurar la sortideta "expo".
Foto: llarg 15 segons la ressenya


La roca és molt bona i l'ambient treu l'alè. Algunes reunions són verdaders nius d'àguila. Que serien aquests vies sense la seva dosi de verticalitat i pati. Foto: "el Pati"


Després de 8hores i mitjà sortim per dalt! Malgrat els metres recorreguts no se m'ha fet pas llarg. A les 5 i pico començem l'ascens cap al cim de la paret, darrere els dos makinotes que també acaben la via llavors i tres tios més que estaven fent l'Existencialisme. La foscor ens agafa ja de baixada quan ja queda poc pel cotxe. Foto: el menda amb Paret de Catalunya darrere i arribant al cim de Paret d'Aragó.



Jornada maratoniana més que disfrutada.

Bé pues ja m'he estrenat a Montrebei i per una gran clàssica que no entrava dins els plans dies enllà. Per aquest any potser ja no, però de ben segur repetiré.... La meca del bigwall catalano-aragonés m'ha captivat!

Visca la vida vertical!

5 comentaris:

Isidre ha dit...

Be per la via. Quasi tothom parla de la sortida de la erre 2 ¿¿¿¿...???? Personalment no la vaig trobar tant expo...Nos. la vàrem fer sobre dos pitons bons. I pel que fa a la sabina. Jo m'hi vaig pillar amb avaricia i es força elàstica...però el meu soci ni la va tocar (s'ha d'estar fort).
Salut noi.
Ara a Catalunya

Albert ha dit...

Isidre: jo la veritat es que el tenia bastant mitificat el segon llarg i alhora de la veritat no era tant. un pas fi de sortida per anar a buscar un flanqueig bo de peus. Em va tocar a mi i tampoc vaig patir tant.

salut

PGB ha dit...

Vaia bou! Aixo si que es un bon viacal de la muerte, cagundeu! :)

A seguir aixi Marsi, crec que pots fer molt mes del que et penses que es el teu limit. A apretar!

Espero que la reunio avui del CAU vagi be, intentare passar pero ho veig complicat, tinc visita al dermatoleg a les 7... En fi, sort bou!

Raquel ha dit...

Ei Marsi, no coneixia el teu blog... fa poc que m'he introduit en la blogsfera... però m'encanta llegir les sensacions d'altres a la tàpia... tant sigui per recordar les meves quan vaig fer la via com per prendre nota i apuntar-me-la com a pendent.
T'aniré seguint, que sembla que també fas força tàpia!!
Felititats per les vies!!

Ramon SolsoClimb ha dit...

Ei bou;

devieu nar com tres cohet, he puta...
El santi trepa rapidíssim pel grau q te, i vatros pel k man dit mas d lo mismo, k si no... os pilla el negro zumbón....

Bonísima via i millor entorn, avore si la primavera següent fem alguna incursió per estall.

Records a tots,

salut

PD: nos veiem aquesta tarda...