La cadireta del Diable omnipresent....tres tirilles passem de llarg la marabunta que pastura pel monestir, enfilem les escales cap Sant Benet fugint del rebombori per situar-nos als peus de l'Elefant amb la vista posada a la fissura que ratlla la banda dreta de la trompa on l'Anglada i en Guillamon van deixar-hi la seva firma un 28 de maig de 1959. La ressenya.
El traçat impecable i variat, pel que fa el rocam va millorant amb l'alçada, el segon llarg a part de ser el més fi també es el més "fluix" pel que fa la roca.L'equipament encara és manté intacte des de la obertura, desconeixent si alguna de les peçes es va afegir a posteriori. Les reunions de 3 peçes mínim (la penúltima es pot reforçar), amb seguros que no crec que superin els llindars exigits per la UIAA.
Els pitons de l'artificial semblen estar bastant a caldo tot i així en vam veure algun que després de tant temps per allà passant fred ja tenia ganes d'anar a ritme de lambada. També hi ha un cordinet de 3mm que l'últim que et venen ganes de fer al veure'l és de riure... Olé pels que passeu en lliure per aquest llarg, molt alpin el tema!
De casa jo portaria friends fins el nº3, tascons cable per llaçar burils i/o cordinos, 3-4 recuperables i els estreps. Ah! I un martell amb un parell de claus al fons de la motxilla per si les flies.
Romanticorusticoclimb
