22 de des. 2008

Al loro!!! Restriccions a la Delfos!

Fa un parell de caps de setmana repetint aquesta tope clàssica via montrebeiana ens vam trobar amb un pajaru que no crec que se'n tingui constància fins al moment. Si hi aneu eviteu mirar-li la cara, pot ferir sensibilitats. No és agressiu però el principi de prudència és important en aquests casos. Creiem que es tracta de la cria, no tenia pinta de poder volar encara... Espero que no fotin mà dura els de la fede... sempre es pot alegar que el bitxu en qüestió va bé per reforçar la R.

video

Pel que fa la via, molt ben parida, més vertical i més sostinguda que la Paul-Lalueza feta unes setmanes enllà amb el Marcel i el Kletterer. No té les xemeneies marca de la casa que té la Paul però el pati és més ben parit i el penúltim llarg ens reserva una bona apretada.


El que em va triomfar de la via pels tirilles que anem pel món amb grau clàssic és que es pot fer tota sense haver-te de penjar en cap moment. Els pitons (algun duiem) actualment no fan falta i d'aliens tampoc en tenim així que... amb joc de tascons (algun de micro també vam posar) i algun friend petit-mitjà a fotre-li gasto. Ho dic pels que com nosaltres tampoc tenen aquests trastos topetècnics, que no cal que es facin enrere, si els porteu els fareu servir això sí. Les R és poden reforçar pràcticament totes sense pitonar.


Ningú al prat, i cap rastre d'escaladors per la zona... només els kamikazes que salten d'Aragó a les ultimalles del dia...

Però que ben parit que és Montrebey!!!


6 comentaris:

Piju ha dit...

No es habitual, però a les reunions de Montrebei pots trobar-te alguns ocellots bastant estranys.

Es important no tocar-los els ous, sobretot si ets de medi ambient, ja que poden reaccionar violentament.

Ull!, també es solen posar-se nerviosos amb el soroll de trepants i tenen al·lèrgia al brillo de les xapes....

unes bestioles ben rares!

Albert ha dit...

Mentre estava desfent la reunió i tal...vam estar conversant i ja em va dir que per ell no patíssim per les regulacions. Que si anàvem sense trepants i no érem de cap hidroelèctrica benviguts als seus dominis.

marc ha dit...

Osti, quin un de ben parit. Em sembla que és un exemplar de Kleterus Alpinus, difícil de veure en altres parets, pero molt habitual per la contrada. Al loro que em sembla que te males puces....
Apa, salut, felicitats per la via. (i més ara, brrrrr!!!)

Albert ha dit...

Osti Marc és que no he freqüentat massa aquests varals... Quan el vaig veure de lluny vaig creure que era un pot de piades "made in Paca". Vist de prop pensava que no fos un reducte de: Vibrandus pitonensis. Merci per l'aclaració.

Raquel ha dit...

Jejeje... què bo el vídeo... sort que jo no m'he trobat un ocellot d'aquests... que si no em baixo!!!
Felicitats per la via... jo encara la tinc a a llista!!!

morfu ha dit...

Molt bones ! efectivament erem nosaltres els que pujavem cap el Matagalls, vosaltres més matiners ja en baixaveu. Vinga ens veiem algun dia per les parets, pajarus !!!