25 de set. 2007

Elèctric Ladyland a l'Aeri

Aquest diumenge amb el kiku vam fer aquesta via de la sempre impressionant Paret de l'Aeri. Que en feia de temps que em rondava pel cap! I quantes vegades més m'havia imaginat recorrent la "temuda" llastra-expanding, quantes històries de por m'havien explicat que només feien que ofuscar-me... Diumenge però després d'un pla previ fracasat ens truquem amb el kiku i: -"Que et sembla anar a fer una elèctric?". Dit i fet! Després d'anar amb tota la calma del món, arribem a peu de paret poc abans de les 2 del migdia. El dia pinta gris però sense pensar-ho gaire enfilem per la Pany-Farrera que ens durà a la plaça Catalunya. El ritual de la fortuna típic en tots els inicis i venga! El kiko guanya, per tant em toca la llastra a mi! A partir de la plaça Catalunya ja només pensava amb el que m'esperava.

L1 (50m, V/V+): s'empalma dos llargs fins a una R amb anelles. Vas per la placa de l'esquerra a trossos i fent diedre quan els arbustos t'ho permeten d'altres. Encara que està prou ben equipat alguna peça serà necessària

L2 (50m, V): es continua per una xemeneia que té un pitó a la sortida i d'aquí anar fent metres fins la R comode i anelles. Algu més fàcil però bastant més expo. En tot el llarg dos pitons i alguns passos són difícils de protegir perquè la fissura es plena de terra, però els camalots mitjans i algun alien entren bé en alguns punts. Una mica jardiner algun pas. (Foto de sota)


L3+L4 (45 m, V+): empalmem aquests dos llargs tot i que tampoc és molt aconsellable pel roçament. El llarg 3 arriba a la plaça Catalunya amb poques dificultats (V) i d'aquí ja enfila per la fissura evident (V+/6a?), algun pas tonto, bastants pitons i algun parabolt. Potser els llargs menys bons.


L5 (30 metres, 6b/V+,A0): surts per un diedre que a mi em va agradar força tot i que la roca no és del tot bona. Un C1 protegeix un aleje, tot i que la cosa va de parabolts. Arriba un punt que s'enfila per la placa (6b/A0) i amb tres parabolts ets a la R incomode sota el sostre on ja es percep l'ambient.


L6 (20 metres, A0): la travesia per la fissura sota el sostre es dura per fer-la en lliure. El kiko li manxa fins l'últim parabolt després del flanqueig. Després es veu inhumà (7a+ o més). Jo amb Ae i algun pas mig en lliure mig guarrejant vaig trampejant els pitons i ponts de roca fins als parabolts. Hi ha algun pas que ens haurem d'estirar (sobretot si es va de primer i es fa en artifo). tot i que ara em sembla que ja no hi falten peçes com havia llegit. (foto)


L7 (Ae, V): ha arribat l'hora de la veritat! L'hora d'enfrontar-me al repte i superar així un neguit que ja feia estona que em rondava pel cap. L'ambient és guapísim les cordes penjen sense contactar amb la paret. Tinc els braços inflats de tibar l'últim llarg. Miro el que em toca: 4 parabolts de travesia i s'arriba a la llastra que espero que no caigui perquè baixarà mitja paret! Començo i ràpidament em fico a la vertical de la llastra (veig els ploms del Paca; ja que per allà també passa la seva propia Festa). Espolso els braços (ja nosé si es cansmanent o tensió!). Miro amunt i no veig ni un putu seguro fins a uns 10 metres mínim). A la de tres dic: ahi vamos Kiku! Començo anant de cara al grà pero amb la "confiança" que dona el cantu buit, em poso en un lloc bo de peus i fico un C1 que nose si aguantaria (per lu expanding de la llastra mes que res). El buril ja esta més aprop. Continuo i passo moments de tensió per fer el xapatge i pensant el pinyo que tinc a sota i buffff! xapo el buril doble i descanso, el cor a 200! Miro amunt i mespera otra tirada de l'estil fins a uns parabolts. A mitja tirada penso de ficar un C2 però porto els braços inflats de tensió i prefereixo no perdre temps col·locant el seguro. Arribo als parabolts i ara si que descanso tranquil. Ja nomes queda un flanqueig en diagonal fins la R d'artifo equipat. Quantes pulsacions però quanta felicitat! Fotos de sota



L8 (30 metres, 6a): llarg molt guapo amb passos elegants i una arribada a la R una mica atlètica. Bona roca i bon llarg! Molt ben equipat.

L9 (25 metres, III): llarg de flanqueig per sortir per una petita xemeneia.

Arribem a les 7 a dalt, total 5 hores de molta disfrutada. Encara tenim temps per arribar amb llum al cotxe per la canal de Sant Jeroni. A Santa Cecilia ens trobem l'inconfusible i incombustible Paca.

Arribo a Manresa i poca estona després marxem amb el Gerard i el Guillem cap a Terradets a vivaquejar però aixo a la següent andanza vertical.

5 comentaris:

Ramon SolsoClimb ha dit...

Ei troç de Bou, aixó dels blogs és un món curiós. Fa dos dies que hem vaig decidir a publicar-lo, i l'andemà tú. Collons quina casualitat, no?

L'electric mola, però a mi em va decepcionar un pèl, no se, me la imaginava més viote i es va quedar amb una bona via.

I si vas amb el Kiku pel món tu tranki que aquest si que esta bou. Li va sortir tota amb lliure, o es va quedar sortint del sostre al pas llarg, com la majoria? je,je.

Benvingut a la blogsfera i seguim en contacte.

Salut i tàpia

PGB ha dit...

Weno, el Ramon se m'ha avançat. Vosaltres que teniu mes bagatge en viotes, viacals i altres... potser us sembla nomes una bona via (o un viacal) pero jo... nomes veient les fotos em cago a sobre!

Quin pati!!!!!!!!!! Pero.... algun dia m'hi enfilare ;)

Brutals les noves fotos, molt bones Marsi!

gerard ha dit...

quinaaaa envejeta... bueno, ara ja tens un seguidor incondicional més al blog, et vigilo...

Invertit - Romo - Cigronet - Rebota - Pesetilla i AMUNT!

Isidre ha dit...

Be noi, Felicitats per l'Electric,. No es coneixem. Però curiosament ens uneix una via. Si t'han explicat històries de por de l'elèctric. Potser jo tinc la número 1. A l'any 1986 (fa anys d'això !!!!). Vàrem tenir un dels accidents espectaculars de l'aèri. Just a l'elèctric. Primer rescat dels bombers a la paret (quin honor tant trist)
Curiosament a partir d'aquell dia es va reequipar...
Be noi un cop més felicitats i a corer per les parets

Ramon SolsoClimb ha dit...

a la sortida del sostre has d'anar a buscar un canto que esta a fora, i si no el coneixes, és molt doficil d'intuir-lo a vista. Les traves sembles inhumanes, no vaig olorar cap de les dos. la primera crec que marquen 7b, de 2xapes, puro bloke! la segona 6c, po tas de fiar d'unes crostetes de merda quem fotien un yuyu q no veas, anant de segon vaig tibar de Ao com un bou! A més feia temps que no veia a l'Ignasi amb una cara tan xunga i gairebé no m'ho vaig ni plantejar. Apa salut bou, i espero kt vagi be la Gali. Ojo a no fregir-vos

salut i tapia